-
Convocatòria dels Estats Generals
Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. -
Creació de l'Assemblea Nacional
L'Assemblea Nacional consta de 577 diputats, cadascun dels quals es tria en fins a dues rondes de votació i representa una circumscripció electoral específica. La durada normal del mandat de l'Assemblea i els seus diputats és de cinc anys. -
Jurament del Joc de pilota
És un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. -
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789,[1] data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès. -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. -
Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Constitució del Clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790. Sancionada en contra de la seva voluntat per Lluís XVI el 24 d' agost de 1790. -
Fugida de Varennes
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. -
Primera Constitució de França
França té una llarga i inestable història constitucional, deguda a les convulsions polítiques sofertes en els segles xviii i xix. Aquestes són les normes fonamentals que ha tingut França al llarg del temps, la data en què es van aprovar i el règim polític que van instaurar o durant el qual van estar en vigor. -
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina. -
Batalla de Valmy
La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Tanmateix fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna. -
Insurrecció de la Vende
La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. -
Execució de Lluís XVI i MªAntonieta
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793)[1] fou reina de França i muller de Lluís XVI de França -
Llei de Sospitosos
La Llei dels Sospitosos va ser una norma jurídica francesa que va estar vigent durant un curt període de la Revolució francesa. Va ser votada el 17 de setembre de 1793, i suprimida a l'octubre de 1796. -
Llei del Màximum
fou una llei francesa que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primera necessitat durant la Convenció Nacional -
Execució de Robespierre
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República. -
Colp d'Estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
La coronació de Napoleó (Le Sacre de Napoléon, en francès) és una pintura a l'oli realitzada per Jacques-Louis David el 1805 i que actualment s'exposa al Museu del Louvre de París. -
Batalla de Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant. -
Tractat de Fontainebleau
El 1806, veient impossible de llançar la projectada invasió del Regne Unit, Napoleó Bonaparte decretà el Bloqueig Continental. Portugal, aliat tradicional d'Anglaterra, refusà d'acatar-lo. Després d'intensa pressió diplomàtica sense obtenir un trencament clar de les relacions luso-britàniques, Napoleó decidí d'envair Portugal. -
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.[1] És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes. -
«Los Cien días» de Napoleó
El període conegut com els Cent Dies (en francès: les Cent-Jours), o Campanya de Waterloo, comprèn des del 20 de març de 1815, data del retorn de Napoleó a París des del seu exili a Elba, fins al 8 de juliol de 1815, data de la segona restauració de Luis XVIII com a rei de França. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició.