-
Tancament de caixes
El tancament de caixes va ser una protesta dels comerciants a Barcelona que es negaven a pagar la contribució trimestral. Es va estendre una Vaga general i el govern va empresonar als morosos declarant l'estat de guerra. Les conseqüències del tancament de caixes van ser inminents. Dimissió de membres del govern com Polavieja i Duran i Bas. El catalanisme com nova alternativa política amb la Lliga regionalista. I, per últim, fi del regeneracionisme i el 1901 es reprendrà el sistema de torns. -
Regnat d'Alfons XIII
El Regeneracionisme va nèixer per l'intent d'aplicar noves fòrmules a causa del Desastre del 98. Aquest pensament es basava en la diagnosi pesimista del passat espanyol, que els problemes d'Espanya s'havien de buscar a Europa i que els problema estava al sistema de la Restauració basat en el caciquisme i les tupinades. Porta a la pràctica una política reformista fonamentada en la descentralització administrativa i la nova política pressupuestària. aquest fet va causar el Tancament de Caixes. -
1- La política durant el regnat d' Alfons XIII. Fins la gran guerra.
El període predomini conservador estava dirigir per Antonio Maura i Eduardo Dato. Intenta una deforma del sistema polític i una nova base social, les bases neutres, per desbancar els cacics. Revitalitza l'economia, normalitza la vida política i modernitza l'Administració. El principal problema d'aquest govern va ser la Setmana Tràgica. REvolta de les classes socials a Barcelona pel reclutament de tropes al nord d'Àfrica. -
La política durant regnat d'Alfons XIII. L'inci del regnat.
Alfons XIII va ser un monarca molt intervencionista. Va concedir títols nobiliaris a la burgesia comercial i industrial, va influir en els terratinents perque fessin inversions modernes i va reunir monarquies eclesiàstiques i l'exèrcit al voltant seu. Comença amb el partit liberal de Francisco Silvela i Raimundo Villaverde i continuarà amb el partit conservador D'Antonio Maura. -
La setmana tràgica.
La revolta vé provocada per la nova campanya militar al Marroc per protagonisme colonial, beneficis econòmics i prestigi de l'exèrcit. L'exèrcit va patir ua derrota important al Barrcanco del lobo. El govern va fer ús de reservistes. La població es va mobilitzar a Barcelona, aquesta mobilització va ser ajudada per: Vaixells de a cmpanyia Transatlàntica i el " Comité de Dones" amb estampes que es van considerar burles.A partir del 24 de juliol es van provocar 67 incendis a edificis religiosos. -
Predomini liberal.
Tras la dimissió de Maura governarà José Canalejas del partit liberal. L'acció més important d'aquest líder va ser la Llei del candado. Limitava i controlava el nombre d'ordres religioses de nova creació. Canalejas va reprimir amb duresa el moviment vaguístic. El 12 de novembre de 1912 va ser assassinat a la Puerta del sol. La mort de Canalejas va fer entrar en crisis el govern i el partit. Els nous líders seran el Comte de Romanones i Santiago Alba. -
La Crisi de la Restauració.
Posteriorment del Comte de Romanones, liderarà Eduardo Dato. Aquest govern estarà marcat per tres elements: Política de reformes socials, decret de mancomunitats i esclat de la 1ª Guerra Mundial. El govern es declararà neutral ja que no tenia exèrcit eficient.Els països van demanar molts productes industrials i agrais a Espanya. Els beneficis empresarials van augmentar considerablement. -
Factors de la crisi de la Restauració.
Els factors interns venen protagonitzats per un sistema polític que no assumia una nova realitat social, manca d'estabilitat en la direcció dels partits i tensió a l'exèrcit per la disminució de la capacitat adquisitiva i el sistema d'ascens. -
L' impacte de la 1ª Guerra Mundial.
Va afavorir l'activitat econòmica gràcies a les exportacions. L'acumulació de capitals desenvoluparà el sector bancari. Però posteriorment tindrà efectes negatius: Els beneficis no s'invertiran en la industrialització, els assalariats no es van beneficiar i es va produí escassetat del mercat interior. Des de 1916 s'observa un descontentament militar per malestar alhora d'ascendir fent exàmens i disminució de la capacitat adquisitiva. Davant això s'organitza una Junta militar de defensa. -
Assamblea de parlamentaris.
Davant la protesta militar, va sorgir la idea de modernitzar la política espanyola. Francesc Cambó ( líder regionalista), va liderar una reunió a Barcelona de diputats catalans. Demanaven reforma política i l'opertura de les Corts. El govern declara il·legal la convocatòria però es produeix l'Assamblea el 19/7/1917 amb 68 parlamentaris. L' Assamblea serà disolta per la Gàrdia Civil. No van participar les Juntes militars de defensa peruqe ja havien aconseguit un pacte amb el govern. -
Vaga general.
La principal causa de la vaga era la condició laboral dels treballadors i els salaris insuficients. El moviment sindical havia crescut molt els últims quatre anys. L' UGT i la CNT van fer mobilitzacions conjuntes per protestar l'encariment de la vida. Això ajudava a les Juntes militars i l'Assamblea de parlamentaris. La vaga va rebre una grau repressió i declaració de l' Estat de Guerra. El 19 d'agost serà sufocada, a Barcelona per Benito Màrquez i a Astúries per Francisco Franco. -
L' oposició política
Com a útim factor que incideix a la crisi de la Restauració trobem tres grans moviments que seran l'oposició política de l'època. El Republicanisme va ser un dels potagonistes en aquesta oposició. Desprès de que la Unió Republicana rebrès una forta despressió, Alejandro Lerroux reorganitzarà el partit anys desprès. Promolgaba el radicalisme verbal, l' anticlericalisme i l' anticatalanisme. Lerroux crearà el Partit Republicà Radical l'any 1908 que tenia una secció anomenada Joves Bàrbars. -
Moviment obrer.
A Catalunya, l'any 1907 es fundara la Solidaritat Obrera com a resposta a la creació de la Solidaritat Catalana. Solidaritat Obrera constituirà el sindicat CNT a partir d'un congrès obrer. Aquest sindicat serà prohibit l'any 1904 i posteriorment legaitzat l'any 19014. S'escollirà a Salvador Segui com secretari general que reestructurarà la CNT com a sindicat únic i defensarà negociaió entre obrers i patrons. Un altre moviment sindicalista que intervindrà serà el CADCI. Es fundà l'any 1919. -
El Catalanisme
Aquesta oposició vé donada per un assalt de militars a la redacció del setmanari per una suposada burla a l'exèrit espanyol. Aquest fet va provocar revoltes catalanes i l'implantació de la llei de jurisdiccions espanyoles. Els diputats catalans van abandonar les Corts i van formar una manifestació amb molt èxit. Aixó provocarà la creació de Solidaritat Catalana. Tindrà molt suport i es presentraà a les eleccions de 1910TRes elements farà que entri en crisi com la Setmana TRàgica, entre d'altres. -
2- La descomposició del Règim (1917-1923)
La inestabilitat política va ser el primer element de descomposició del sistema. Es va crear el Govern de concentració presidit per García Prieto. Després d'una greu crisi es formarà un segon govern presidit per Maura. Reivindicacions catalanes van fer que Romanones es fes càrrec del govern. Un problema pel govern va ser la campanya per l'autonomia de Catalunya que el monarca no donarà suport. Com a conseqüència de l'agitació social i la forta crisi econòmica, el rei nomenarà a Antonio Maura. -
Creixent activitat social
La primera guerra mundial provocarà una greu crisi a Europa, Espanya la va percebre de 1918 a 1920. Destaca la Vaga de la Canadenca a Catalunya, promoguda per la CNT. La vaga va acabar amb un augment de salaris i jornada de vuit hores. Aquest pacte s'incomplirà i provocarà el tancament d'empreses i forta repressió. Es va crear el sindicat lliure amb suport d'autoritats. General Martínez Anido protagonitzarà una grau repressió contra els sindicalistes amb la llei de fugues. Època Pistolerisme. -
Desastre bèl·lic al nord del Marroc
El 1920 es van donar algunes victòries ( conquesta del Xauen). L'exèrcit es proposa controlar el Rif. El general Silvestre serà atacat per Abd el-Krim a Alhucemas i les tropes espanyoles van ser massacrades a Annual al juliol de 1921. Es va establir el domini gràcies a les tropes de reforç del General Sanjurjo. Es va crear una comissió per aclarir els fets presidida pel general Picasso, va estar sotmesa a una gran repressió. El Rei acceptà un cop d'Estat protagonitzat pel general Primo de Rivera
