-
Atemptat a Saravejo
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia. -
Period: to
GUERRA DE MOVIMENTS
Alemanya va mobilitzar els seus efecctius en la primera fase del conflicte, la denominada guerra de moviments. L'objectiu era l'avanç ràpid pel front occidental per poder així concentart els seus esforços en el front oriental. Aquesta tàctica, anomenda Pla Schlieffen, era un atac dissenyat per envair França a través de Bèlgica. -
Batalla de Tannenberg
La batalla de Tannenberg fou una batalla del front oriental de la I Guerra Mundial que va enfrontar el II exèrcit rus, sota comandament d'Aleksandr Samsónov i el VIII exèrcit alemany a les ordres de Paul von Hindenburg entre el 26 d'agost i el 30 d'agost de 1914. Fou una gran operació d'envoltament, destacable per l'ús del ferrocarril per al transport ràpid de tropes entre dos punts del front, que resultà en una clara derrota russa i implicà la renúncia a la penetració cap a Prússia Oriental. -
Primera batalla del Marne
Les Batalles del Marne són dues operacions bèl·liques de la Primera Guerra Mundial. En la Primera batalla del Marne, del 6 al 13 de setembre de 1914, situada en la campanya al nord de París, els exèrcits francesos, reorganitzats pel mariscal Joffre, van aconseguir aturar l'avanç dels alemanys. Trencant el seu avanç i convertint la guerra ràpida del pla Schlieffen en la guerra de posicions. -
Period: to
GUERRA DE POSICIONS
Aquesta fase del conflicte es va caracteritzar per la guerra de trinxeres i la utilització de metralladores, llançaflames i gasos asfixiants amb l'objectiu de provocar el màxim desgast a l'enemic. -
Period: to
Batalla de Gal·lípoli
La batalla de Gal·lípoli o campanya dels Dardanels, fou una operació militar de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a la península de Gal·lípoli. L' operació s'inicià com un esforç conjunt del Regne Unit i França per obrir un nou front a l'est contra l'imperi otomà, aliat de les potències centrals, i finalment capturar la seva capital, Constantinoble (avui Istanbul). -
Batalla de Jutlàndia
El principal enfrontament naval entre la flota britànica i l'alemanya durant aquesta Guerra Mundial. Té lloc a 121 km de les costes daneses de la Penínsulade Jutlàndia, a l'estret de Skagerrak. -
Period: to
Batalla de Verdun
La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses. Els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun (Mosa) que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència. -
Period: to
Batalla del Somme
La batalla del Somme fou una batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial. Fou una de les batalles més grans de la guerra i una de les que provocà més baixes de tota la història, amb més d'un milió, entre morts, ferits i desapareguts. La batalla és recordada principalment pel seu primer dia, l'1 de juliol, en què els britànics van patir 57.740 baixes, de les quals 19.240 van ser mortals, i la majoria d'aquestes baixes varen ser en les primeres hores de lluita. -
Period: to
CRISI
En aquest moment la població pensa que aquesta és una guerra a la que no se li veu final. Hi ha una desmoralització dels soldats i la societat ja que es dona un desgast emocional global molt gran. A més, comencen a faltar queviures a causa de la llarga duració de la guerra. En aquesta etapa s'afegeixen els EEUU a la Triple Entesa a causa del telegrama de Zimmerman. -
Revolució russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució es dividí en dues fases. La primera, la revolució de Febrer, en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal. En la segona, Revolució d'Octubre, fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets prenen el poder. -
Els Estats Units entren en la guerra
Al principi de les hostilitats per part d'Alemanya el 1914, el president Wilson va tractar de mantenir un rumb neutral. Però gràcies a que Alemanya va atacar indirectament i provocar a Estats Units al final aquest va entrar a la guerra a favor de la Triple Entesa, aportant un munt d'armes i recursos.
La Triple Entesa gràcies a Estats Units va agafar molta força i van fer front a la Triple Aliança. -
Period: to
GUERRA DE MOVIMENTS
L'entrada dels Estats Units en la guerra va proporcionar importants recursos materials i humans a la Triple Entesa, que van decantar la guerra al seu favor. En aquell moment es va reiniciar la guerra de moviments: la Triple Aliança va emprendre una ofensiva decisiva, però els aliats van organitzar una contraofensiva en tots els fronts que va fer recular els imperis centrals. -
Tractat de Brest-Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk fou un tractat de pau firmat a Brest entre la Triple Aliança i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial. Aquest tractat va calmar una mica la lluita civil (Revolució Russa) que s'estava vivint a l'Imperi Rus, també va afirmar la independència de Finlàndia, Letònia, estònia, Lituània i Ucrania. Més tard, seguint aquest exemple es retiraran de la Triple Aliança molts països. -
Period: to
CAP A LA FI DE LA GUERRA
A conseqüència de les dificultats econòmiques militars del dos bàndols, de l'abandonament de la majoria dels pàïsos de la Triple Aliança i altres causes, es produeix el final de la primera guerra mundial. -
Segona batalla del Marne
Les Batalles del Marne són dues operacions bèl·liques de la Primera Guerra Mundial. A la Segona batalla del Marne entre el 15 de juliol i el 5 d'agost de 1918 dirigida per Ferdinand Foch, es va inclinar la balança a favor dels aliats. -
Armistici
L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra. És de caràcter temporal. Un armistici consisteix en la suspensió de les agressions entre dos grups (països, nacions, faccions) que es troben enfrontats en una lluita armada. No inclou necessàriament la signatura d'un tractat de fraternitat sinó que només cessen les hostilitats. -
Armistici de Compiègne
Va ser el primer tractat de pau (sense les condicions encara del tractat de Versalles) signat entre la Triple Entesa i Alemanya. Es va produir a un vagó de tren al bosc de Compiègne per posar fi a les hostilitats en el front occidental de la guerra. Aquest armistici va posar fi a la lluita i els combats, però es va necessitar molt méstemps per les negociacions per concloure el tractat de pau amb Alemanya. -
Conferència de pau de París
La conferència de pau de París de 1919, també coneguda com a Conferència de Pau de Versalles per ser el palau homònim seu de les deliberacions, fou una reunió internacional, organitzada pels guanyadors (Triple Entesa) de la Primera Guerra Mundial per tal de negociar els tractats de pau entre els aliats i les potències centrals.
Sancions estrictes:
- Tractat de Versalles - Alemanya
Sancions lleus:
- Tractat de Saint Germain - Àutria
- Tractat de Trianon - Hongria
- Tractat de Sevres - Turquia -
Tractat de Versalles
Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, aquest tractat va ser signat a Versalles acabant així l'Armistici de Compiègne de 1918. Aquest tractat de la Triple Entesa amb Alemanya va ser el més important i també el de sentències més dures com: pèrdua de colònies alemanyes, pèrdua de territoris... Alemanya va quedar endeutada. La base d'aquest tractat van ser els 14 punts de Wilson, un president nord-americà que era partidari de restaurar la pau a Europa. -
Tractat de Saint-Germain
Va ser el tractat signat a la població de Saint-Germain, propera a París, on s'acordaven les condicions de pau entre la Triple Entesa i Austro-Hongria. Com el país va quedar dividit per la declaració d'independència d'Hongria, les condicions a debatre es van limitar al cas d'Àustria. -
Tractat de Trianon
Va ser signat al palau del Grand Trianon del castell de Versalles i va ser on es van establir les condicions de pau entre la Triple Entesa i Hongria. -
Tractat de Sèvres
Va ser el tractat de pau signat a Sèvres (França) entre l'Imperi Otomà (Turquia) i la Triple Entesa. Deixava a aquest sense la major part de les seves antigues possessions. Tot i ser acceptat i signat perl govern otomà, els nacionalistes no van permetre que entrés en vigor, aconseguint mantenir a possessió de les terres que els hi havien tret. (Tot això va ser confirmat molt posteriorment pel Tractat de Lausana de 1923).
