-
Iósif Stalin 21 de gener de 1924 al 5 de març de 1953
Es va convertir en l'únic funcionari a ocupar el càrrec del comissariat del poble per a les Nacionalitats des de 1921 fins a 1923. -
Franklin D. Roosevelt 4 de març de 1933 al 12 d'abril de 1945.
Va ser decòcrata.
A l'ésser l'únic president capaç d'haver aconseguit la reelecció tres vegades seguides i per tant exercir quatre mandats constitucionals, ocupa la posició de ser el president que més temps ha romàs en el càrrec de la història dels Estats Units. -
Harry S. Truman 12 d'abril de 1945 al 20 de gener de 1953.
Va ser demòcrata.
La corrupció en l'administració Truman es va convertir en un tema central de campanya en les eleccions presidencials de 1952 -
Dwight D. Eisenhower 20 de gener de 1953 al 20 de gener de 1961.
Va ser republicà.
va aconseguir una estima popular generalitzada, tant durant com després de la seva presidència. -
Gueorgui Malenkov 5 de març de 1953 al 8 de febrer de 1955
Va estar tancat en una lluita pel poder contra Jrushchov. Va ser atacat al 1955 per la seva proximitat anterior a Beria (que va ser executat com a traïdor al desembre de 1953) i pel fracàs de les seves polítiques de govern -
Nikita Jrushchov 27 de març de 1955 – 14 d'octubre de 1964
Mentre estava de vacances a Abkhàzia, Jrushchov va ser cridat per Leonid Brézhnev que li va sol·licitar el seu retorn a Moscou per a una reunió especial del Presidium -
John F. Kennedy 20 de gener de 1961 al 22 de novembre de 1963.
Va ser demòcrata.
Va destacar pel seu lideratge com a comandant de la llanxa torpedinera PT-109 a l'àrea del Pacífic Sud. Va morir assassinat el 22 de novembre de 1963 a Dallas, Texas -
Lyndon B. Johnson 22 de novembre de 1963 al 20 de gener de 1969.
Va ser demòcrata
va destacar per la seva lluita contra el racisme i la segregació racial, aconseguint la sanció de la Llei de Drets Civils i la Llei del Vot, enfrontant una forta oposició interna en el seu propi partit, el Partit Demòcrata. També va aconseguir aprovar la Llei d'Ingressos i la Llei d'Oportunitat Econòmica, amb la finalitat d'eliminar la pobresa en la població afroamericana -
Leonid Brézhnev 14 d'octubre de 1964 al 10 de novembre de 1982
Va servir com a Primer Secretari del Comitè Central del Partit Comunista, ja que va ser canviat de nom a Secretari General, i posteriorment com a President del Presidium. -
Richard Nixon 20 de gener de 1969 al 9 d'agost de 1974.
Va ser republicà
únic president a dimitir del càrrec. -
Gerald Ford 9 d'agost de 1974 al 20 de gener de 1977
Va ser republicà.
Descrit sovint com a poc intel·ligent, el seu predecessor Lyndon B Johnson deia que Ford era «incapaç de mastegar xiclet i de caminar al mateix temps» -
Jimmy Carter 20 de gener de 1977 al 20 de gener de 1981.
Va ser demòcrata.
Marcat per importants èxits en política exterior, com els tractats sobre el canal de Panamà, els acords de pau de Camp David, el tractat SALT II i l'establiment de relacions diplomàtiques i va viure els seus moments més tibants amb la crisi dels ostatges a l'Iran -
Ronald Reagan 20 de gener de 1981 al 20 de gener de 1989.
Va ser republicà.
Caracteritzada per la desregularització del sistema financer i per les rebaixes substancials d'impostos implementades en 1981. En el seu primer període, va sobreviure a un intent d'assassinat. -
Yuri Andrópov 12 de Novembre de 1982 al 9 de febrer de 1984
Va ser Secretari General del Comitè Central del Partit Comunista26 i President del Presidium des del 16 de juny de 1983 fins al 9 de febrer de 1984 -
Konstantín Chernenko 13 de febrer de 1984 al 10 de març de 1985
Va ser Secretari General del Comitè Central del Partit Comunista i President del Presidium de l'11 d'abril de 1984 al 10 de març de 1985. -
Mijaíl Gorbachov 11 de març de 1985 al 25 de decembre de 1991
L'endemà de la dimissió de Gorbatxov com a President, la Unió Soviètica va ser dissolta oficialment. -
George H. W. Bush 20 de gener de 1989 al 20 de gener de 1993.
Va ser republicà.
Bush va encapçalar les forces de l'administració en la lluita contra la drogues. -
Borís Yeltsin 1r mandat 10 de juliol de 1991- 9 d'agost de 1996. 2n mandat 9 d'agost de 1996- 31 de decembre de 1999
Partit independent. Era Yeltsin marcada per la corrupció generalitzada, el col·lapse econòmic, dues guerres i problemes socials i polítics -
Bill Clinton 20 de gener de 1993 al 20 de gener de 2001 .
Va ser demòcrata.
Al final de la seva presidència, Clinton i la seva administració deixaven la Casa Blanca amb un superàvit de 559 000 milions de dòlars i una aprovació de la seva gestió del 76%, la més alta per a un president dels Estats Units des de la Segona Guerra Mundial. -
Vladímir Putin 1r mandat del 31 de decembre de 1999- 7 de maig de 2000 2n mandat de 7 de maig de 2000- 7 de maig de 2004 3r mandat de 7 de maig de 2004- 7 de maig de 2008
És el que més temps a estat a càrrec des de la ruptura de la URSS. Durant la seva gestió va haver-hi alts índexs de creixement econòmic, amb un increment del 72% en el PIB7i una substancial disminució de la pobresa -
George W. Bush 20 de gener de 2001 al 20 de gener de 2009.
Va ser republicà.
Va haver d'enfrontar-se als atemptats de l'11 de setembre de 2001, la resposta del qual va ser la «guerra contra el terrorisme», una campanya militar internacional iniciada amb la guerra de l'Afganistan en 2001 i que va incloure també la guerra de l'Iraq en 2003 -
Dimitri Medvédev 7 de maig de 2008 al 7 de maig de 2018
Rússia unida. Després d'ocupar el càrrec de primer ministre va renunciar, ocupant el càrrec de vicepresident del consell de seguretat del país. -
Barack Obama. 20 de gener de 2009 al 20 de gener de 2017 .
Va ser demòcrata.
Durant el seu mandat va impulsar polítiques econòmiques com la Llei de Reinversió i Recuperació de 2009 o la Llei de Creació d'Ocupació i Reautorización de l'Assegurança de Desocupació de 2010 entre altres iniciatives polítiques domèstiques -
Vladímir Putin 1r mandat del 7 de maig de 2012 al 18 de març de 2018 2n mandat 12 de març de 2018-2024
En el primer mandat va ser una Rússia Unida però al segon mandat va passar a ser un partit independent recolzat per Rússia Unida. -
Donald Trump 20 de gener de 2017 fins l'actualitat.
És republicà.
President amb major edat a assumir aquest càrrec al seu país; així mateix, és el president amb la major riquesa, el primer sense servei militar ni càrrec polític exercit anteriorment
