-
3000 BCE
3000-1500 aC
MESOPOTÀMIA I MESOAMÈRICA: Entre el joc i la religió
En el context de les grans civilitzacions antigues la vida social va donar pas a una cultura en la qual, al costat del treball i la preparació militar, convivien el joc i les manifestacions religioses. Danses, rituals i pràctiques lúdiques, situades entre la competivitat i la catarsi, es transformarien en activitats físiques. -
776 BCE
776 aC
NEIXEN ELS JOCS OLÍMPICS: Bellesa grega
El terme paideia vol dir "educació", que a la cultura grega antiga incloïa dos aspectes: tenir cura del cos i de l'ànima. En la recerca d'aquest ideal de bellesa, els joves grecs s'exercitaven als gimnasos i a les pistes atlètiques sota el control dels entrenadors, els quals, a més de preparació física, es preocupaven dels aspectes morals de la formació. Totes les ciutats hel·lèniques tenien els seus propis Jocs de caràcter esportiu. -
394
394 dC
EL FINAL DELS JOCS OLÍMPICS: Ludis Romà
Les activitats fisicoesportives perden la seva dimensió religiosa amb l'arribada de l'imperi Romà. La idea d'esport és substituïda per la de ludis (entreteniment i espectacle), la qual reunia el poble al voltant d'uns jocs que implicaven risc, emoció i crueltat. Els espectacles eren la principal arma de l'emperador per regular el comportament del poble. Els dies festius van arribar a ocupar més de la meitat de l'any -
500
S. IV-XIV EDAT MITJANA
Occident: les pràctiques corporals socials
L'edat Mitjana va ser un període llarg i fosc per a les activitats físiques a Occident, ja que el cos es considerava el portador del pecat de l'home. Moltes d'aquestes activitats derivaven de pràctiques relacionades amb la guerra i la defensa del poblat. En destaquen les justes i els torneigs cavallerescos, les activitats físiques d'habilitat (el tir amb arc i la ballesta) i els jocs rurals tardicionals (la soule i el hurling) -
501
S. IV-XIV EDAT MITJANA
Orient: les pràctiques corporals espirituals
A la Xina apareix el tai-txi -l'art de la meditació en moviment- i la gimnàstica del kung-fu, desenvolupada al temple de Shaolin. El tir amb arc també era entès com un exercici físic espiritual relacionat amb el taoisme. A l'Índia, les tècniques del ioga anaven lligades a sistemes filosòfics i religiosos, mentre que al Japó, els samurais, a partir de les arts marcials antigues i a través d'un codi d'honor, van desenvolupar exercicis de combat. -
May 3, 700
RENAIXEMENT: La importància d'educar el cos
El Renaixement va obrir un nou horitzó per a la recuperació del cos com a part integrant de l'individu. L'exercici físic i les pràctiques gimnàstiques comencen a introduir-se en la vida quotidiana com a inversió en salut, higiene i cultura. Metges, humanistes i filòsofs reivindiquen que el cos necessita ser educat. Una de les principals referències és el llibre de l'època "Casa Giocosa" de Viotto da Feltre. -
May 3, 800
EDAT MODERNA I REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Naixement de l'esport
Entre els segles XVIII i XIX, l'esport es definia com una activitat física reglamentada. Aquesta concepció neix a Anglaterra en el context d'una societat que té la necessitat de controlar i reglamentar els jocs tradicionals. -
May 3, 900
EDAT MODERNA I REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La gimnàstica europea:
Durant el segle XIX sorgia també l'educació física escolaritzada basada en els exercicis gimnàstics. El desenvolupament de la gimnàstica moderna a Europa va desembocar en tres grans corrents: l'escola alemanya, l'escola sueca i l'escola francesa. -
PARTICIPACIÓ DE LA DONA
La dona també juga
Als inicis, no es preveia la participació de la dona als Jocs Olímpics. Durant el segle XIX el seu paper social quedava restringit a la maternitat, la gestió de la llar i la cura de la família. Quan la dona comença a incorporar-se a la vida pública i política també ho fa en el terreny esportiu: la seva participació progressiva als Jocs Olimpics n'és un exemple.