OCUPACIÓ DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA IBÈRICA

MORT MAHOMA

632

A la mort de Mahoma (632), la major part de la península Aràbiga havia adoptat l'islam. Els creients van conservar un cap religiós que va rebre el nom de califa i que, a més a més, també tenia atribucions polítiques.
Empesos pel desig de difondre la seva nova religió, els musulmans van aprofitar la feblesa dels imperis veïns per dur a terme una expansió militar.

DOMINAR L'IMPERI PERSA

633

Al segle VII es van enfrontar amb l'Imperi bizantí (conquesta de Síria i Egipte) i van aconseguir dominar una part de l'Imperi persa.

ASSETJAR CONSTANTINOBLE

701

Al llarg del segle VIII van arribar al riu Indus i van assetjar Constantinoble dues vegades, tot i que no van poder conquerir-la.
També van vèncer les tribus berbers del nord d'Àfrica, van conquerir una part de la península Ibèrica (718) i van penetrar al regne franc, on van ser derrotats a la batalla de Poitiers (732) i obligats a retirar-se al sud dels Pirineus.

EXPANDEIX CAP A NÚBIA (SUD D'EGIPTE)

801

Al segle IX es van expandir cap a Núbia (sud d'Egipte), i a Europa van ocupar Palerm (831) i van fer incursions al sud i el centre d'Itàlia (846).
En poc més d'un segle, el món musulmà s'havia convertit en un gran imperi, que comprenia cultures i religions molt diverses.
L'Imperi islàmic va dominar el comerç entre Orient i Occident. Navegants musulmans van controlar el Mediterrani i les seves caravanes terrestres es van endinsar per l'Àsia central fins a la Xina.