-
Atemptat de Sarajevo
El 28 de juny de 1914 el nacionalista serbobosnià Gavrilo Princip va disparar mortalment a l'arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona de l'Imperi austrohongarès, ia la seva dona, la comtessa Sofia Chotek, a Sarajevo. L'atemptat va ser el pretext usat per Àustria-Hongria per començar les hostilitats de la Gran Guerra. -
Period: to
I Guerra Mundial
Conflicte centrat a Europa, que va començar el 28 de juliol del 1914 finalitzant l'11 de novembre del 1918, quan Alemanya va acceptar les condicions de l'armistici (Acord que signen països en guerra per parar i discutir una possible pau.) L'assassinat (juny 1914) a Sarajevo de l'arxiduc Francisco Fernando, hereu de la corona austrohongaresa. El govern austrohongarès va declarar la guerra a Sèrbia, la qual va ser recolzada per Rússia. -
Pla de Schieffen
Consistia a sobrepassar ràpidament les tropes franceses pel nord, mitjançant un atac ràpid a través dels Països Baixos (Holanda), abans que Rússia -aliat de la Triple Entente- pogués mobilitzar les seves tropes i passar a l'ofensiva, obligant Alemanya a combatre en dos fronts. -
Primera batalla del Marne
Va ser un atac conjunt de 6 exèrcits d'operació francesos on s'atura a l'Exèrcit Imperial Alemany perquè no avanci cap a París. El que comença a una llarga etapa de guerra de trinxeres. Els exèrcits franc britànics van aconseguir el seu objectiu d'aturar els alemanys, però no van aconseguir treure'ls del territori, el que van aconseguir va ser empènyer-los alguns quilòmetres en direcció al nord. -
La treva de Nadal
La nit del 24 de desembre de 1914, els soldats van començar a adornar les seves trinxeres tan poc com tenien. Els alemanys van construir uns rudimentaris arbres de Nadal, que van col·locar a la vista de tothom. I van començar a cantar una nadala. El bàndol enemic estava a escassos 30 metres, així que van poder escoltar perfectament els càntics alemanys. Van decidir llavors unir-se amb les seves pròpies nadales. -
Enfonsament transatlàntic Lusitania
Alemanya havia publicat a diversos diaris "Es recorda els viatgers que tinguin la intenció de creuar l'Atlàntic que existeix l'estat de guerra entre Alemanya i Gran Bretanya amb els seus aliats, vaixells que portin la bandera de Gran Bretanya o dels seus aliats, són susceptibles de ser destruïts en aquestes aigües i que els passatgers que viatgin a la zona de guerra ho fan pel seu compte i risc”.
L’enfonsament d’aquest vaixell va causar la mort de les més de mil persones que anaven a bord. -
Batalla de Verdún
Va ser un enfrontament bèl·lic que es va desenvolupar entre el 21 de febrer i el 19 de desembre de 1916, durant la Primera Guerra Mundial. Va enfrontar els exèrcits de la Tercera República francesa i els de l'Imperi alemany, ubicats al nord de la localitat de Verdún, a la vora del riu Mosa, al nord-est de França. Aquesta batalla, una de les més llargues i sagnants de la Gran Guerra, va acabar amb una victòria dels francesos, que van aconseguir frenar l'avenç alemany cap a París. -
Batalla del Somme
Enfrontament bèl·lic que va tenir lloc al nord de França, durant la Primera Guerra Mundial.
Es va lliurar entre l'1 de juliol i el 18 de novembre de 1916 a la vall del riu Somme (Alta França)
Aquesta va produir més d'un milió de baixes entre tots dos bàndols. Si bé el resultat va ser incert, ja que els aliats només van aconseguir avançar uns 8 quilòmetres a les línies enemigues, aquest enfrontament va ser decisiu per segellar la derrota dels Imperis Centrals el 1918. -
El batalló rus format per dones
El 1917, i per tal de pujar la moral de les exhaustes tropes que combatien al front, el govern rus va autoritzar la creació d'una unitat militar formada únicament per dones, que van ser enviades al front per combatre contra els alemanys. -
La revolució de febrer
La primera revolta d'obrers i soldats va tenir lloc a Sant Petersburg.
Els partits burgesos de la Duma van obligar el tsar a abdicar i van establir un govern provisional de tipus democràtic, pretenien continuar la guerra. Obrers, pagesos i soldats, per la seva banda, van formar cèl·lules on es reunien els seus representants per protestar. Fracassos militars i l'incompliment de les reformes promeses, van inclinar una majoria de russos cap a les propostes que prometien la pau. -
Tractat de Brest Litovsk
Acord de pau signat el 3 de març de 1918 per la Rússia bolxevic, Alemanya, l'Imperi Austrohongarès, Bulgària i l'Imperi Otomà, a l'actual Bielorússia.
Amb aquest tractat van posar fi a la participació de Rússia a la Primera Guerra Mundial. Rússia bolxevic va perdre gran quantitat de territoris, amb aquest tractat va poder consolidar el govern sorgit de la revolució d'octubre del 1917 i preparar-se per a la guerra civil contra els blancs, que estava a punt d'esclatar. -
Segona batalla del Marne
Va ser una ofensiva alemanya al front occidental durant la Primera Guerra Mundial.
L'atac va fracassar quan un contraatac aliat encapçalat per les forces franceses i nord-americanes, equipades amb centenars de tancs, va desbaratar el flanc dret alemany, causant greus baixes. La derrota alemanya va marcar el començament de l'avenç aliat implacable, que va concloure a l'armistici signat amb l'Imperi alemany uns cent dies més tard. -
Armastici
L'Armistici de l'11 de novembre de 1918 va ser un tractat signat a Le Francport, prop de Compiègne, que va acabar la lluita a terra, mar i aire a la Primera Guerra Mundial entre els Aliats i el seu oponent, l'Imperi alemany. -
Period: to
Període entre guerres
Aquest període ocurreix entre el final de la I Guerra Mundial (1918) i l'inici de la II Guerra Mundial (1939). Durant aquest període es van viure esdeveniments tan importants com la Revolució russa (aixecaments esdevinguts el 1917 per enderrocar el tsar Nicolau II i, posteriorment, el govern provisional), la Gran Depressió del 1929 (crisi financera mundial que es va prolongar durant la dècada de 1930) i l'ascens dels totalitarismes (moviments feixista -Itàlia, 1922- i nazi -Alemanya, 1933-). -
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles va ser un tractat de pau que es va signar en aquesta ciutat al final de la Primera Guerra Mundial per més de cinquanta països. part d'Alemanya. -
Els “feliços anys vint”
Els anys vint van ser una època de llums i ombres. Al principi, es va patir una forta crisi econòmica, a causa de la recuperació després de la guerra, i van subsistir les tensions entre França i Alemanya. Però a partir del 1924 l'economia va semblar millorar i es va crear un clima d'entesa entre les potències que semblava allunyar la guerra. -
L'ascens de Stalin
Quan el 1924 va morir Lenin, dos personatges i dues teories es van disputar el poder. Trotski amb exportar la revolució, provocant-la a altres països i Stalin, que volia convertir l'URSS en una gran potència industrial. Al final va acabar guanyant Stalin, el seu ascens va marcar el començament del període més sagnant de la història de Rússia. -
L'ascens de Mussolini al poder
El 1922, Mussolini va fer forçar la renúncia del primer ministre, Luigi Facta, i establir un govern feixista. Com a nou primer ministre, Mussolini encara era en un parlament democràtic. Per solidificar poder, Mussolini va forçar l'aprovació de la Llei Acerbo, aquest declarava que qualsevol partit que obtingués una majoria relativa automàticament podia tenir el control total del poder, els feixistes no havien de bregar amb els capricis de la democràcia. -
Tractats de Locarno
Vuit tractats per reforçar la pau a Europa després de la I Guerra Mundial signats pels representants de Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Regne Unit, Regne d'Itàlia i Polònia a Londres, Anglaterra. Va tenir lloc entre el 5 i el 16 d'octubre del 1925, el resultat va ser que França, Bèlgica i Alemanya van renunciar a canviar violentament les fronteres entre els seus països, a més a més, Alemanya va reconèixer la frontera occidental tal com l'havia fixada el Tractat de Versalles. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
Va ser un enfrontament bèl·lic ocorregut a Espanya entre el Govern de la República i els militars revoltats entre 1936 i 1939. Un conflicte bèl·lic desenvolupat a Espanya des del 18 de juliol de 1936 fins a l'1 d'abril de 1939 entre el bàndol republicà (partit que van defensar la legalitat republicana durant la guerra civil) i el bàndol revoltat o nacional (va començar la revolta i estava liderat pel general Francisco Franco). -
Alemanya i Itàlia signen el Pacte d’Acer
El 23 d'octubre de 1936, Itàlia feixista i Alemanya nazi van signar un protocol secret per alinear la seva política exterior per primera vegada en qüestions com la Guerra Civil Espanyola, la Societat de Nacions i la Crisi d'Abissínia, també van prometre que cap buscaria una pau o un armistici per separat. -
Pacte Anti-Komintern entre Alemanya i el Japó
El 25 novembre 1936, Alemanya i el Japó van signar l'anomenat Pacte Antikomintern, aquest pacte tractava amb l'objectiu de de establir i mantenir un nou ordre de les coses, planejat per promoure la prosperitat mútua i el benestar dels pobles involucrats i sobretot defensar-se de l'amenaça que representava per a ells la Unió Soviètica, ja que aquesta formava part dels aliats junt amb Regne Unit, els Estats Units i la Xina. -
Batalla de Málaga
Màlaga s'havia mantingut al bàndol republicà des de l'inici de la Guerra Civil, durant la República, s'havia caracteritzat per la força del moviment obrer, especialment de la CNT i del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Màlaga es quedar en un gairebé total aïllament, convertint-se en una mena de península republicana envoltada del territori revoltat, encara que unida a la seva zona per un estret passadís que convidava a ser escanyat. -
Bombardeig de Guernica
Franco va donar ordre d'atacar el pont perquè pogués permetre l'entrada i sortida de les tropes, i per altra banda havien de destruir les fàbriques anteriorment esmentades.
Les bombes no van caure en els objectius, i van ser atacades algunes vivendes i l'església de Sant Joan.
Darrere d'aquests atacs, es produirien una sèrie d'atacs a les mans de bombarders alemanys, deixant aproximadament uns 130 morts i el 70% de la localitat destruïda. -
“Jornades de maig” a Barcelona
Les Jornades de Maig de 1937 (o Successos de Maig, Fets de Maig) fan referència a una sèrie d'enfrontaments ocorreguts al sen del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig de 1937 a diverses localitats de les províncies de Catalunya, amb centre a la ciutat de Barcelona, en el context de la Guerra Civil Espanyola.
Es van enfrontar grups anarquistes i marxistes, per una banda, i el Govern de la República, la Generalitat de Catalunya i alguns grups polítics. -
El cuirassat Alemany “Deutschland” bombardeig per pilots Russos a Eivissa
Forces Aèries de la República Espanyola van atacar el cuirassat alemany Deutschland que estava fondejat a l'avantport d'Eivissa, ja que incomplia la normativa del Comitè de No Intervenció , aquest va resultar seriosament avariat per les bombes, i es van registrar més de trenta morts i setanta ferits entre els seus tripulants. Va acabar provocant, en represàlia, el Bombardeig d'Almeria, a punt de desembocar en una guerra oberta entre la República Espanyola i Alemanya nazi. -
Mor el General Mola en accident aeri
L'avioneta en què viatjaven el general Mola es va estavellar smb un turó del paratge burgalès. Cap dels seus ocupants no va sobreviure al fatal impacte.
Un accident que va deixar Franco al primer lloc al capdavant del bàndol nacional.
Setanta-cinc anys després de l'accident, són molts els que pensen que es va tractar d'una conspiració del generalíssim, encara que és cert que aquell dia la boira o la mala sort van poder ser les causes principals. -
Batalla de Brunete
La batalla de Brunete comença el dia 5 de juliol de 1937. El pla de l'Exèrcit Popular Republicà és trencar el setge que les tropes franquistes exerceixen sobre Madrid i aconseguir un triomf que endarreri l'ofensiva exèrcit franquista sobre el nord de la península o que fins i tot que canvieu el rumb de la guerra fins a aquest moment. Però set dies més tard l'exèrcit popular ha d'aturar l'avenç a conseqüència de la forta resistència que oferia el bàndol franquista. -
Accident d'Alfonso de Borbó i Battemberg
Va ser príncep d'Astúries i hereu del tron d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República. El 1938, va patir un accident d'automòbil a Miami, en sortir de la calçada el vehicle que conduïa va xocar amb una cabina telefònica. El cop li va causar una hemorràgia interna que no es va poder tallar per l'hemofília que patia, i va morir a l'hospital Gerland de Miami. Hemofília: Trastorn hemorràgic hereditari en el qual la sang no es coagula de manera adequada. -
Pacte de Munic
El pacte de Munic va ser un acord signat a la conferència de Munic, el setembre de 1938, on va cedir a Alemanya la regió txecoslovaca dels Sudets, de parla alemanya. L'acord es va fer entre Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i França. El seu objectiu era solucionar la Crisi dels Sudets -
Comença l'Ofensiva a Catalunya.
Va ser el conjunt d'operacions militars que es van desenvolupar a Catalunya entre desembre de 1938 i febrer de 1939 dins el marc de la guerra civil espanyola, i que es va saldar amb la victòria de les tropes franquistes. L'objectiu dels revoltats era la presa de Barcelona i del reducte republicà de Catalunya, en tractar-se d'ocupar una ciutat espanyola importantíssima que juntament amb la resta de la regió catalana havia estat lleial a la República des del començament de la guerra. -
Batalla de Valsequillo
Va ser una ofensiva de la Guerra Civil Espanyola iniciada per l'Exèrcit Popular de la República el 5 de gener de 1939, com un atac esquer dirigit contra el desguarnit front d'Extremadura. Va ser l'última ofensiva empresa per les tropes de l'Exèrcit Popular, va ser l'ofensiva republicana que més territori va aconseguir conquerir de totes les realitzades durant la guerra, l'esdevenir de la guerra (amb la derrota republicana a Catalunya). -
Madrid cau a les mans Nacionalistes.
Madrid va ser alliberat. Dies abans, el front no tenia cap activitat: els soldats del front popular sortien de les seves trinxeres amb banderes blanques i confraternitzaven amb els Nacionals. Els seus caps els ordenaven, pistola a la mà, que tornessin a les seves posicions, però ningú no els feia cas. La capital queda sota el domini governamental de la Segona República Espanyola. -
Period: to
II Guerra Mundial
Va ser un conflicte a Europa, un enfrontament de dues grans aliances: les potències de l'Eix i els Aliats entre els anys 1939 i el 1945. Dos esdeveniments importants
Occident→la invasió de Polònia per les tropes alemanyes Orient→ la invasió japonesa de la Xina, les colònies britàniques i neerlandeses i posteriorment l'atac a Pearl Harbor. -
França i el Regne Unit declaren la guerra a Alemanya
En compliment del seu compromís (Aliança militar anglo-polonesa) de garantir la integritat de les fronteres de Polònia, Gran Bretanya i França declaren la guerra a Alemanya el 3 de setembre de 1939. L'exèrcit polonès junt amb Varsòvia és derrotat poques setmanes després de la invasió alemanya. -
Operació Weserübung
Va ser un assalt alemany sobre Dinamarca i Noruega durant la Segona Guerra Mundial. El 9 d'abril de 1940, Alemanya nazi va envair Dinamarca i Noruega, suposadament per protegir-les d'un possible atac de França i Regne Unit. -
Invasió Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg
La batalla dels Països Baixos va formar part de les batalles lliurades durant la batalla de França als inicis de la Segona Guerra Mundial. La mateixa va començar el 10 de maig de 1940 i va acabar una setmana després, amb la rendició del govern neerlandès davant de l'Alemanya nazi, ja que aquesta va envair els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França. -
Batalla de Anglaterra
Conjunt de combats aeris lliurats en cel britànic i sobre el canal de la Manxa, l'Alemanya nazi buscava destruir la Reial Força Aèria britànica per tal d'aconseguir la superioritat aèria necessària per envair Gran Bretanya. Els bombardejos es van desenvolupar amb la pretensió de desmoralitzar els britànics i forçar la capitulació del govern, moltes ciutats importants van patir greus desperfectes, la població civil quantioses baixes. -
Atac a Pearl Harbor
Va ser una ofensiva militar sorpresa de l'Armada Imperial Japonesa contra la base naval dels Estats Units a Hawaii. L'atac era una acció destinada a evitar la intervenció de la Flota dels Estats Units en les accions militars que l'Imperi del Japó.
Va ser dut a terme per 353 avions japonesos,3 que incloïen caces de combat, bombarders.
Els nord-americans van perdre 188 avions, van morir 2403 nord-americans i 1178 més van resultar ferits. -
La batalla de Midway
Dues poderoses flotes, la nord-americana i la imperial japonesa, es van enfrontar al Pacífic en una batalla decisiva pel control de l'atol de les Midway, on els nord-americans tenien una base naval.
Japó va escollir aquest lloc per assestar el que creien seria el cop definitiu als Estats Units. A Midway, tot i que els nipons comptaven amb més efectius, la defensa "numantina" dels nord-americans va ser suficient per capgirar una batalla que semblaven tenir perduda. -
Italia declara la guerra a Alemania
La invasió de Sicília pels aliats va produir la caiguda de Mussolin. Es va formar un nou govern que va dissoldre el partit feixista i va començar a negociar amb els aliats. La signatura de l'armistici a començaments de setembre va precipitar la invasió alemanya, el rei i el govern van fugir de Roma per posar-se sota la protecció dels aliats i, finalment, van declarar la guerra a Alemanya el 13 d'octubre. Així va ser com Itàlia va canviar de bàndol. -
La tempesta de foc de Dresden
Els Aliats de la Segona Guerra Mundial van començar a bombardejar la ciutat alemanya de Dresden, aquesta va ser bombardejada per 234 aparells. Es van deixar caure en total 160 tones de bombes explosives i 144 tones d'incendiàries. L'incendi podia ser vist per les tripulacions dels bombarders des d'una distància de més de 160 quilòmetres.
La xifra de morts es desconeix, però el consens expert les estima en 25.000. Sent la ciutat més destruïda en la Segona Guerra Mundial. -
L'alliberament de Buchenwald
Buchenwald va ser un dels camps de concentració més utilitzats a Alemanya nazi, es va començar a utilitzar el 16 de juliol de 1937 i va ser alliberat l'11 d'abril de 1945. Dels 238.980 presoners procedents de 30 països que hi van passar, 43.045 van ser assassinats, inclosos els presoners de guerra soviètics. -
La mort de Benito Mussolini
Benito Mussolini, cap del Partit Feixista Republicà, va morir el 28 d'abril de 1945, va ser executat per un partisà italià. La versió acceptada dels fets és que Mussolini va rebre un tret de Walter Audisio, obstant aixo, les circumstàncies de la mort de Mussolini i la identitat de el seu assassí han estat objecte de contínua confusió, disputa i controvèrsia a Itàlia. Més tard, el seu cos va ser exhibits a la plaça de Loreto de Milà el 1945. -
Mort de hitler
Hitler es va suïcidar amb un xut amb arma de foc al cap a bc al costat de la seva dona Eva Braun, que va recórrer a l'enverinament per cianur. van ser portats escales amunt a través de la sortida d'emergència del búnquer, ruixats amb benzina i arrestats al jardí de la Cancelleria del Reich -
Judicis nuremberg
Van ser un conjunt de processos judicials empresos per iniciativa de les nacions aliades vencedores al final de la Segona Guerra Mundial, en què es van determinar i van sancionar les responsabilitats de dirigents, funcionaris i col·laboradors del règim nacionalsocialista d'Adolf Hitler en els diferents crims i abusos contra la humanitat