-
El 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT
Sota el lema No más derechos sin deberes, no más deberes sin derechos, el congrés, presidit per Rafael Farga i Pellicer, començà les seves tasques a les 9 del vespre del dia 18 de juny en el local de l'Ateneu català de la classe obrera. -
Arribada de Paul Lafargue, gendre de Marx a Espanya.
-
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia
El Congrés de l'Haia de 1872 va ser un Congrés de l'Associació Internacional de Treballadors celebrat a l'Haia entre el 2 al 7 de setembre de 1872. Hi van assistir 65 delegats de 15 organitzacions regionals. S'hi va produir la ruptura entre marxistes i bakuninistes. -
Comença Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat.
El moviment obrer o obrerisme aplega el conjunt de totes les manifestacions organitzatives, reivindicatives o revolucionàries del obrers industrials en defensa dels seus interessos col.lectius com a treballadors. Neix a mida que creix el proletariat i s'endureixen les seves condicions de vida i de treball imposades per la industrialització. -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa.
Els acords adoptats van reflectir l’adopció definitiva d’una orientació antiautoritària, considerant que la AIT -i per extensió la FRE- havia de ser un grup constituït per federacions autònomes i el Consell General de Londres -dominat per Marx- un simple centre de correspondència i estadística. Els marxistes expulsats van crear a Madrid una federació dissident anomenada Nova Federació Madrilenya, que va ser reconeguda com a legítima pel Consell General de Londres. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña
Fundada al juliol de 1872 per el grup de marxistes madrilenys expulsat de la Federació Regional Espanyola de la AIT. -
Fundació del PSOE
El Partit Socialista Obrer Espanyol es va fundar a Madrid el 2 de maig de 1879 pel tipògraf ferrolà Pablo Iglesias Posse, constituint un dels partits obrers més antics d'Europa -
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
-
Tolerància amb la pujada al poder al 1881 del govern liberal de Sagasta
Les Eleccions Generals de 21 d'agost de 1881 a Espanya van ser convocades sota el regnat d'Alfons XII sobre la base del que disposa la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923, a la coneguda com a Restauració borbònica a Espanya. Com era costum de l'època es va produir un enorme frau electoral que es va traduir en una victòria aclaparadora del partit al govern, el Partit Liberal-Fusionista. -
Al 1881 la FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.
-
Els anarquistes foren acusats d’estar darrere de la “Mano Negra”
A finals del segle XIX diversos camperols andalusos van ser ajusticiats per pertànyer a La Mà Negra, una suposada organització secreta d'orientació anarquista. Hi ha molts dubtes sobre la seva existència. -
Es comença a publicar El Socialista
-
Llei d’Associacions polítiques
Fins al 1887 les associacions eren secretes, no podien existir com a tal. Però amb l’aprovació de la llei d’Associacions el 30 de juny d’aquell any, es posà la primera pedra per avançar cap a la construcció del teixit associatiu tal i com el coneixem ara. Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals. -
La FTRE es dissolta
Es dissol la Federación de Trabajadores de la Región Española. -
Fundació de la UGT
Es funda la primera organització sindical de caràcter obrer es va fundar en el marc del Congrés Obrer de Barcelona de 1888. Va rebre el nom d'UGT (Unió General de Treballadors), i en l'actualitat continua sent un dels sindicats amb més membres de tot Espanya , només darrere de Comissions Obreres -
El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
El Primer de Maig, el Dia del Treball, es va celebrar per primer cop a Barcelona el 1890. Només un any abans, el 1889, havia tingut lloc a França la primera convocatòria a escala mundial d’aquesta jornada reivindicativa dels drets dels treballadors. -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona (Espanya) el 24 de setembre de 1893 durant una desfilada militar presidida pel general Arsenio Martínez Campos, capità general de Catalunya. L'autor de l'atemptat, l'anarquista Paulino Pallás, va ser detingut a l'acte, sent condemnat a mort i executat dues setmanes més tard. -
Bombes al Liceu de Barcelona.
L'episodi conegut popularment com la bomba del Liceu va ser un atemptat en què es van llançar dos artefactes explosius sobre el pati de butaques del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el 7 de novembre del 1893. Van morir vint persones. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
Acabava de passar la Custòdia i les autoritats anaven darrere. El terrorista anarquista va llançar una bomba des d'una teulada amb la intenció, se suposa, que explotés al pas de les autoritats. Però l'explosió va actuar sobre un grup de ciutadans que estaven veient el retorn de la Custòdia a la parròquia. Ni les autoritats ni el capità general no van ser ferits per l'acció de la bomba. -
Processos de Montjuïc
Els processos de Montjuïc són el nom del judici militar que va seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer barceloní de Canvis Nous el 7 de juny del 1896 i que va provocar 12 morts i uns 35 ferits -
Assassinat del president del govern Cánovas deel Castillo.
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en un balneari on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
