-
Camprodon
Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar. -
Reus
El dia 18, a l'Ajuntament de Reus i presidit per l'alcalde 1er de la ciutat, els fabricants de l'art del cotó estableixen un acord sobre la tarifa de preus que es pagaran als treballadors, a més d'altres condicions com que tots los treballs del art se contarán per canas y no per trossos ni per pesas. Cal indicar que les societats obreres no estaven legalitzades. Tot i així entenem que darrera de l'acord s'hi pot veure la pressió de treballadors organitzats. -
Barcelona
El dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Membret Societat de TeixidorsTeixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat (estatuts). El seu capdavanter era Joan Muns i a més formaven part de la Junta Directiva José Sort Rull, José Sugrañes Pascual, Vicente Martínez Pintao, Pedro Màrtir Cardeñas i Pedro Vicheto que n'era el secretari. -
la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus
El dia 1 es constitueix la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus, amb la finalitat de coordinar les accions de les Societats Obreres. -
Igualada
En un escrit de l’Alcaldia hi consta organitzada la Societat de Protecció Mútua de Teixidors d'Igualada. El mes de novembre formaven la seva junta: Jaume Pujol, President, Ramon Garcia, Secretari, Joan Prats i Joan Martí, Vocals. -
Reus
Tot i les prohibicions de les societats obreres a Barcelona, l'Alcalde tercer de Reus –Antoni Vallès- reuneix a l'Ajuntament una comissió de fabricants de roba de cotó i una comissió de treballadors per establir una nova tarifa de preus. La comissió dels treballadors estava formada per: Francisco Monseny(sic), Pablo Tosas, Pedro Bargalló, Pablo Doménech i Francisco Freixa. -
París
El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris. -
Tarragona
Els dies 27 i 28 se celebra el congrés constitutiu de la Federació d’Oficials Boters (FOB) que s’organitzà primer a nivell del Principat i després a nivell estatal. -
Reus
Quatre mesos després del seu segon congrés la FOB en celebra un de nou, el tercer. Hi són representats 1540 oficial i 392 aprenents. -
Madrid
Del 21 al 27 de juny se celebra (clandestinament) el quart congrés de la FRE de l'AIT. Hi assisteixen representants de 48 federacions locals de les 190 que composaven la FRE. Per fer front a la clandestinitat es va decidir organitzar la FRE sobre 10 comarques (grans zones on s'grupaven les federacions locals) i celebrar conferències comarcals que substituirien els congressos. -
Sevilla
Del dia 24 al 26 se celebra el segon congrés de la FTRE. Hi assisteixen 254 delegats que representen 495 seccions de 133 localitats (32 de Catalunya). Durant el congrés es va produir un clar enfrontament entre anarcocomunistes andalusos i anarcocol·lectivistes catalans. -
Barcelona.
Impulsat per militants socialistes, del 29 de setembre a l'1 d'octubre se celebra el congrés constitutiu de la Federació Tipogràfica Espanyola. Hi van assistir 20 delegats, que representaven a 2400 afiliats de 17 seccions. Després del congrés Manuel Fernández va ser elegit president del Comitè, el qual s'establí a Barcelona. La Federació Tipogràfica seria l'espina dorsal dels primers anys de la UGT. -
Londres
El dia 14 mor Karl Marx. La revista "El Eco del Centro de lectura" de Reus publicà la primera biografia de Marx a Espanya, en el seu núm. 70 del 19 de novembre de 1871. -
Barcelona
En plena decadència se celebra el Quart congrés de la FTRE, solament i assisteixen 34 delegats. Els delegats d'Andalusia (que s'auto-anomenaven Los desheredados), en desacord amb la línia de la Federació, convoquen un congrés a Sevilla per al mes de desembre.
