-
Period: to
Guerra Civil Espanyola
Durant aquest període, el monestir va patir greus conseqüències. Molts monjos van haver d’abandonar Montserrat, i alguns van ser assassinats. Tot i això, les autoritats republicanes catalanes van intentar protegir el monestir de la destrucció i el saqueig. -
Monestir convertit en hospital
Després de l’inici de la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya va ordenar l’evacuació dels monjos de Montserrat per protegir-los de possibles represàlies. Per evitar el saqueig i la destrucció del monestir, es va decidir donar-li un ús social, i es va instal·lar un hospital per a tuberculosos dirigit pel doctor Lluís Sayé. -
Hospital militar republicà
L’hospital per a tuberculosos va ser traslladat de nou a Barcelona. Posteriorment, el monestir va ser utilitzat com a hospital militar republicà, conegut com a “Clínica Z”, per atendre soldats ferits en el front. -
Bombardejos i lloc estratègic
Amb l’avanç de les tropes franquistes a Catalunya, Montserrat va ser objecte de bombardejos i es va convertir en un lloc estratègic. L’hospital militar va continuar funcionant sota condicions difícils fins al final de la guerra. -
Monjos recuperen el control de Montserrat
Després de la caiguda de Barcelona en mans de les forces franquistes el 26 de gener de 1939, els monjos van recuperar oficialment el control del monestir de Montserrat. Aquest retorn va marcar la restauració de la vida monàstica després dels anys convulsos de la guerra. -
Period: to
Dictadura Franquista
Durant el règim de Franco, Montserrat es va convertir en un símbol de resistència cultural i espiritual a Catalunya. El monestir va acollir activitats culturals i religioses que mantenien viva la identitat catalana. -
Festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat
Se celebren les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, un esdeveniment que va reforçar la identitat catalana en un moment de repressió cultural durant el franquisme. -
Publicació primer número de la revista Serra d’Or
Un grup de treballadors del Santuari de Montserrat va fundar aquesta publicació com a butlletí del “Chor Montserratí”, amb l’objectiu de servir de portaveu per a les activitats culturals i religioses del monestir.
Inicialment, el butlletí tenia un format reduït de quatre pàgines i era bilingüe en català i castellà, incloent col·laboracions de monjos de l’abadia. -
Crítica a la dictadura franquista de l’abat de Montserrat
El diari Le Monde va publicar una entrevista amb l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en la qual criticava la dictadura franquista i defensava una Catalunya democràtica i lliure.  Aquestes declaracions van tenir un gran impacte a nivell nacional, ja que representaven una oposició significativa al règim. Com a conseqüència d’aquestes crítiques, el règim franquista va pressionar l’abat Escarré, i el 1965 va ser obligat a exiliar-se a Itàlia. -
Visita de Franco
En el marc de la celebració dels “25 Años de Paz”, una campanya propagandística del règim franquista per commemorar el 25è aniversari del final de la Guerra Civil, el dictador Francisco Franco va visitar Montserrat. Aquesta visita formava part de l’estratègia del règim per legitimar-se i mostrar una imatge de reconciliació i estabilitat. -
Ocupació per protesta
Uns 300 artistes i acadèmics espanyols van ocupar el monestir en protesta per les sentències de mort dictades contra 16 membres d’ETA en el procés de Burgos. La policia va envoltar el monestir, i finalment els manifestants van ser desallotjats, però l’acció va contribuir a la commutació de les penes de mort. -
Visita del Papa Joan Pau II
El Papa Joan Pau II va visitar Montserrat durant la seva estada a Espanya, destacant la importància del monestir en el context religiós internacional. -
Period: to
Celebració mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat
Va començar la celebració amb una cerimònia a la Basílica de Santa Maria. Durant l’acte, es va estrenar un videomapatge a l’interior de la basílica i un espectacle de drons a l’exterior, acompanyat del cant del Virolai.   
El 8 de setembre de 2024, coincidint amb la festivitat de la Nativitat de la Mare de Déu, es va celebrar una litúrgia solemne que va marcar l’inici dels actes litúrgics del Mil·lenari. Les celebracions inclouen més de mil activitats de caràcter religiós, cultural i social.