-
Començament de la Guerra Civil
17 de juliol de 1936, començava la Guerra Civil, un dels episodis més terrorífics de la història de Catalunya. Catalunya va acollir i va ser víctima dels constants bombardejos.
A les planes africanes del Marroc, es va iniciar un cop d’estat militar amb el suport de l’exèrcit, que va suposar l’inici d’un dels episodis més sagnants de la història de Catalunya i d’Espanya. Catalunya, era un dels principals bastions del govern legítim de la República. -
La revolta militar
El 19 de juliol de 1936, la revolta militar, va estar-hi frustrada per la resistència de la guàrdia d’assalt, Mossos d’Esquadra, els civils armats i la intervenció dels guàrdies civils. El fracàs del cop, va provocar que els obrers s’apropiessin de les armes, fet que va marcar el signe de la revolució. Els enfrontaments que van suposar la mort de milers de persones.
El president de la Generalitat, Lluís Companys, va conviure amb el Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMAA). -
La Generalitat
La Generalitat va centrar els esforços a salvar el major nombre de vides, edificis, documents i obres d’art. El govern català va proporcionar un gran nombre de passaports als sectors benestants, els eclesiàstics i els membres de partits polítics conservadors. El sector més castigat va ser l’església (van morir 2.437 capellans i religiosos), amb més de 400 morts. Davant aquesta situació, alguns, en fugir, van passar a engrossir les files del bàndol nacional. -
La col·lectivització
El 24 d’octubre de 1936, la Generalitat va aprovar el decret de col·lectivització i control dels treballadors, si una empresa tenia més de 100 treballadors aquesta quedava col·lectivitzada,si en tenia menys que la majoria decidís. Molts propietaris, van fugir i salvar la seva vida. La Generalitat va haver de crear indústries de guerra. El govern català va intervenir en moltes empreses i va crear nous impostos. Va patir el sector tèxtil, la metal·lúrgia i la química van ser beneficiats. -
Fets de Maig
Les tensions entre els components del govern català van arribar al punt màxim, es coneix com els Fets de Maig. El 3 de maig de 1937, seguint les ordres del Departament d’Ordre Públic de la Generalitat, guàrdies d’assalt, amb l’ajuda dels milicians, van fracassar a intentar prendre el control de Telefònica, que estava a les mans de la CNT-FAI.
Tot i les ordres de cessament dels enfrontaments per part dels líders de la CNT i els ministres de la República,el POUM cridava els seus membres. -
Continuació de la Guerra
Entre trenta mil i seixanta mil soldats provinents de Catalunya van defensar Madrid i la zona centre d’Espanya, i els ajuntaments catalans van enviar molta quantitat de queviures. A mesura que avançava el conflicte, Catalunya també va ser lloc d’acollida dels refugiats. Un alberg que va arribar a traduir-se en un milió de persones. Aquesta fugida no només va implicar la població civil i militar sinó que també va provocar el trasllat del govern de la República, de València a Barcelona. -
Bombardejos
A partir del 1938, les bombes van caure sobre nombroses ciutats catalanes. En total, hi va haver 194 bombardejos, que van causar l’esgarrifosa xifra de cinc mil morts. Uns atacs indiscriminats que per primera ocasió, no van tenir un objectiu militar sinó que pretenien atemorir i desmoralitzar la rereguarda republicana. -
Guerra de l’Ebre
El desenllaç de la guerra a Catalunya i, després a Espanya va ser la batalla de l’Ebre. El govern de la República va realitzar la penúltima ofensiva. La pèrdua d’aquest territori va facilitar que les tropes nacionals ocupessin, Lleida i Gandesa. Tots els homes entre 45 i 18 (la lleva del Biberó) per anar al front. Les tropes dels dos bàndols van iniciar una lluita de desgast i molt costosa en vides. La destrucció dels ponts i l’aviació antirepublicana van permetre guanyar la guerra.
