-
Principis de la Guerra Civil Espanyola
El 17 de juliol de 1936, començava la Guerra Civil, un dels episodis més sagnants de la història de Catalunya. El desenllaç del conflicte es va decidir a la batalla de l’Ebre, en la qual van morir 15.000 republicans. El 17 de juliol de 1936, a les planes africanes del Marroc es va iniciar un cop d’estat militar amb el suport majoritari de l’exèrcit des de diferents àmbits de la societat, que va suposar l’inici d’un dels episodis més sagnants de la història de Catalunya. -
La Revolta militar
Els insurrectes, a la ciutat de Barcelona, es van aixecar el 19 de juliol de 1936. La revolta militar, però, es va veure frustrada per l resistència de la guàrdia d’assalt, els elements civils armats i la intervenció posterior de quatre-cents guàrdies civils. El fracàs del cop sediciós va provocar que els obrers i elements vius s’apropiessin trenta mil fusells, metralladores i munició a la Mestrança de Sant Andreu, un fet que va marcar decisivament el signe de la revolució emergent. -
La Generalitat de Catalunya
La Generalitat va centrar els esforços a salvaguardar el major nombre de vides, edificis, documents i obres d’art. En el cas de les persones, el govern català va proporcionar un gran nombre de passaports als sectors benestants, els eclesiàstics i els membres de partits polítics conservadors, que eren perseguits per una part de la CNT-FAI. El sector més castigat va ser l’església (van morir 2.437 capellans i religiosos), seguit pels membres de la Lliga Catalana, amb més de 400 morts. -
Col·lectivització i control dels treballadors
El 24 d’octubre de 1936, la Generalitat va aprovar el decret de col·lectivització i control dels treballadors, que acordava que si una empresa tenia més de 100 treballadors aquesta quedava automàticament col·lectivitzada, mentre que si en tenia menys es duia a terme el que la majoria decidís. Molts propietaris, davant la persecució a la qual es veien sotmesos, van optar per fugir i salvar la vida. L’abandonament de les fàbriques, doncs, va facilitar la col·lectivització dels obrers. -
Moments de tensió
Els Fets de Maig van tenir el 3 de maig de 1937, seguint les ordres del Departament d’Ordre Públic de la Generalitat, dos-cents guàrdies d’assalt, amb ajuda dels milicians del PSUC, la UGT i Estat Català, van fracassar a intentar prendre a Barcelona el control de Telefònica.
Immediatament es van alçar barricades i es va iniciar una guerra civil dins d’una altra guerra entre les forces republicanes. -
La guerra continua
Entre trenta mil i seixanta mil soldats provinents de Catalunya van defensar Madrid i la zona centre d’Espanya, i els ajuntaments catalans van enviar a la capital, fins al novembre del 1937, importants quantitats de queviures. A mesura que avançava el conflicte, Catalunya també va ser lloc d’acollida dels refugiats republicans. Aquesta fugida no només va implicar la població civil i militar sinó que també va provocar el trasllat del govern de la República de València a Barcelona. -
Bombardeig sobre Catalunya
A partir del 1938, les bombes van caure sobre nombroses ciutats catalanes. En total, hi va haver 194 bombardejos, que van causar l’esgarrifosa xifra de cinc mil morts. Uns atacs indiscriminats que per primera ocasió no van tenir un objectiu militar sinó que pretenien atemorir i desmoralitzar la rereguarda republicana. -
Desenllaç de la guerra
El fet que va decidir el desenllaç de la guerra a Catalunya i, posteriorment, a Espanya va ser la batalla de l’Ebre. Davant la rellevant situació es va cridar a files tots els homes disponibles que tinguessin entre quaranta-cinc i divuit anys per anar al front. Les tropes dels dos bàndols van iniciar una lluita de desgast i molt costosa en vides. El bàndol republicà va tenir 60.000 baixes (el doble que el bàndol nacional), 15.000 de mortals, i una elevadíssima pèrdua de material armamentístic.
