-
Començament de la Guerra Civil
Un dels episodis més sagnants de la història de Catalunya on van morir 15.000 republicans -
Insurrectes a Barcelona
La revolta militar es va veure frustrada per la resistència de la guàrdia d’assalt, els Mossos d’Esquadra, els elements civils armats i la intervenció posterior de quatre-cents guàrdies civils. El fracàs va provocar que els obrers s’apropiessin trenta mil fusells, metralladores i munició a la Mestrança de Sant Andreu, un fet que va marcar decisivament el signe de la revolució emergent. -
Decret de col·lectivització
La Generalitat va aprovar el decret de col·lectivització dels treballadors, que deia que si una empresa tenia més de 100 treballadors aquesta quedava col·lectivitzada, però si en tenia menys es duia a terme el que la majoria decidís. -
Fets de Maig
Seguint les ordres del Departament d’Ordre Públic de la Generalitat, dos-cents guàrdies d’assalt van fracassar a intentar prendre a Barcelona el control de Telefònica. Es van alçar barricades i es va iniciar una guerra civil dins d’una altra guerra entre les forces republicanes. El govern de la República va decretar l’absorció del Departament de Defensa de la Generalitat. -
L'acord de la CNT
El dia 6 es va arribar a l’acord que els membres de la CNT abandonarien l’edifici de la Telefònica i que a continuació ho realitzaria la Guàrdia d’Assalt. Però no van complir la promesa i la policia, va ocupar l’edifici. -
La defensa a Madrid
Entre trenta mil i seixanta mil soldats provinents de Catalunya van defensar Madrid i la zona centre d’Espanya, i els ajuntaments catalans van enviar a la capital, fins al novembre del 1937. A mesura que avançava el conflicte, Catalunya també va ser lloc d’acollida dels refugiats republicans. -
Bombardejos
A partir del 1938, les bombes van caure sobre nombroses ciutats catalanes. En total, hi va haver 194 bombardejos, que van causar l’esgarrifosa xifra de cinc mil morts. Uns atacs indiscriminats que pretenien atemorir i desmoralitzar la rereguarda republicana. -
La batalla de l'Ebre
El fet que va decidir el desenllaç de la guerra a Catalunya i, posteriorment, a Espanya. El govern de la República va fer la penúltima ofensiva. Les tropes nacionals van ocupar, entre altres, Lleida i Gandesa. Davant la situació es va cridar a tots els homes disponibles que tinguessin entre quaranta-cinc i divuit anys (la lleva del Biberó) per anar al front. El bàndol republicà va tenir 60.000 baixes, 15.000 de mortals, i una elevadíssima pèrdua de material armamentístic.