Joan maragall 1903

LITERATURA

  • ROMANTICISME

    ROMANTICISME
    Implica un canvi en la manera de concebre la producció literària i les relacions entre l'individu i el mon. Característiques del romanticisme:
    -Valoració del sentiment, la intuïció i la imaginació en contraposició a la raó i l'ordre.
    -Culte a la llibertat individual.
    -La literatura intenta emocionar i no ensenyar.
    -Gust pels escenaris misteriosos i exòtics.
    -Els temes preferits eren l'amor i l'amistat.
    -Valoració del passat.
    -Recuperació de la identitat i les arrels històriques i culturals.
  • ROMANTICISME LIBERAL I ROMANTICISME CONSERVADOR

    ROMANTICISME LIBERAL I ROMANTICISME CONSERVADOR
    -Romanticisme liberal: defensa els ideals de la Revolució Francesa.Entre els cuals destaquen l'anglés Lord Byron i els francesos Victor Hugo i Alexandre Dumas. -Romanticisme conservador: escriptors interessats pel passat medieval, moderats, conservadors i cristians.
  • RENAIXENÇA

    RENAIXENÇA
    Tingué com a objectiu el redreçament de la literatura i de la cultura pròpies i la recuperació de la nostra llengua com a idioma de cultura.Els seus lemes són Pàtria i llengua.
    S'estengué en terres valencianes per la influència de Teodor Llorente.
    Començà a forjar-se a partir del 1833, data en què Carles Aribau publicà en la revista El Vapor el seu poema: La pàtria.Data de tancament del període l'any 1877, en què Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà foren premiats en els Jocs Florals.
  • LA RENAIXENÇA VALENCIANA

    LA RENAIXENÇA VALENCIANA
    Fou una manifestació exclusivament literària. Els renaixentistes valencians representaven la burgesia agrària arrelada als nuclis urbans. Predomiaven a Catalunya, on la burgesia, bàsicament de tipus industrial, es comprometé molt més en reivindicacions que culminaren en el nacionalisme català, i en una preocupació per la normativització de la llengua.
  • ELS JOCS FLORALS

    ELS JOCS FLORALS
    Certàmens literaris anuals. Serviren de plataforma per als autors que escrivien en la nostra llengua. Els temes eres la pàtria, la fe i l'amor.
  • REGENERACIONISME I ESTETICISME

    REGENERACIONISME I ESTETICISME
    -Regeneracionisme: s'oposa al conservadorisme de la burgesia i concep l'art com un mitjà per a transformar la societat. Proposa una literatura compromesa amb la societat i defensa l'individualisme de l'artista.Creuen que cal obrir-se a les tendències progressistes d'Europa.
    -Esteticisme: defensa la bellesa i la força de l'art en si mateix.Però desconfien de la capacitat de l'artista per a transformar la societat.
  • MODERNISME

    MODERNISME
    És un moviment cultural marcat per la voluntat de modernitzar la cultura, transformar la societat per mitjà de la cultura i l'art i inserir l'art en la vida quotidiana. Proposen incorporar les novetats estètiques i ideològiques de l'Europa del moment a la recerca de l'art, amb una voluntat de crear una cultura nacional, moderna i europea.
    Parteix de el conflicte entre l'artista i la societat que l'envolta, endarrerida i materialista. Van sorgir dues tendències:
    -Regeneracionisme.
    -Esteticisme.
  • LA POESIA MODERNISTA

    LA POESIA MODERNISTA
    Les obres estan influenciades pels corrents poètics europeus, com el simbolisme, el decadentisme i el parnassianisme.
    Dues opcions estètiques:
    -Una poesia culta, elaborada i artificiosa, conreada pels poetes esticistes.
    -Una poesia espontània, de tendència regeneracionista, que tracta el tema de la natura, defensa l'expressió pura i sincera.
    El poeta més representatiu, Joan Maragall, autor de la teoria de la paraula viva.
  • LA NARRATIVA MODERNISTA

    LA NARRATIVA MODERNISTA
    Tres tendències.
    1.El ruralisme simbòlic: aporta una visió negativa de la natura.Els personatges son retratats com éssers primitius.Destaquen Raimon Casellas, amb l'obra Els sots feréstecs(1901) i Víctor Català, amb Drames rurals(1902).
    2.El decadentisme: recull el gust pels temes escabrosos i morbosos. Destaca Prudenci Bertrana amb Josafat(1906).
    3.El costumisme: un retrat crític de la societat burgesa de l'època. Destaquen Santiago Rusiñol amb L'auca del Senyor Esteve(1907) i Joaquim Ruyra.
  • EL TEATRE MODERNISTA

    EL TEATRE MODERNISTA
    El teatrés el gènere que millor por encarnar el concepte de l'art total, va experimentar una renovació profunda. Dues tendències:
    1-El teatre regeneracionista: escenifica els conflictes entre l'artista i la societat, entre l'individu i l'entorn. Van destacar Ignasi Iglesias, amb El cor del poble i Joan Puig i Ferreter, amb l'obra Aigües encantades(1907).
    2-El teatre esteticista: d'influència simbolista, defensa el gust de l'art per l'art. Destaquen Adrià Gual i Santiago Rusiñol.
  • EL NOUCENTISME

    EL NOUCENTISME
    És un moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del segle XX i es convertirà en impulsor de les idees de la Liga Regionalista.
    L'estètica noucentista pren com a base les idees que Eugeni d'Ors havia difós per mitjà del seu Glosari i pretén recrear una societat ideal.
    Conceptes següents:
    -Noucentisme: concepció de la bellesa com a sinònim d'ordre.
    -Arbitrisme: importància de la convenció.
    -Classicisme: recuperació dels valors clàssics.
    -Civilitat.
    -Imperialisme: funció social.
  • LA POESIA DEL NOUCENTISME

    LA POESIA DEL NOUCENTISME
    Entre els autors més destacats d'aquest corrent trobem:
    -Josep Carner(1884-1970): el seu poemari Els fruits saborosos(1906), marca l'inici del noucentisme.
    Guerau de Liost(1878-1933): La muntanya d'ametistes(1908), constitueix el manifest teòric més important del noucentisme.Els temes bàsics dels seus poemes són l'amor, la natura i l'humor.
  • LA PROSA DEL NOUCENTISME

    LA PROSA DEL NOUCENTISME
    Van destacar com autors:
    -Eugeni d'Ors(1881-1954) amb les obres Glosari, conjunt d'articles-assajos breus publicats diàriament al diari La Veu de Catalunya, i La Ben Plantada.També van destacar Josep Carner i Ernest Martínez Ferrando.
  • EL TEATRE AL NOUCENTISME

    EL TEATRE AL NOUCENTISME
    Va destacar Carles Soldevilla(1892-1967), amn obres com Civilitzats,tanmateix i Bola de neu, que reflecteixen una voluntat didàtica i un intent de donar a conéixer el model cultural noucentista.
  • GENERACIÓ DE 1909

    GENERACIÓ DE 1909
    Els poetes modernistes valencians apareixeran més tardanament. És l'anomenada generació de 1909, formada per Miquel Duran, Daniel Martínez Fernando, Josep Maria Bayarr i uns més, que s'oposen a la Renaixença i proclamen la necessitat de renovar la poesia valenciana. Així, aquests poetes actualitzen la mètrica i els temes i fan ús d'un llenguatge planer.