LITERATURA

  • 18 BCE

    La literatura del segle XVIII

    La literatura del segle XVIII
    1-La lírica:
    ·La tradició popular i satírica,que produirà els col-loquis que són peces de to popular molt ben acollits pel poble i que seran els antecedents dels sainets .
    ·La poesia culta,que busca la simetria i l'equilibri formals.
    2-La prosa:
    Quan ens referim a la prosa del segle XVII parlem d'una prosa,d'una banda, amb caràcter erudit.
    ·La prosa erudita té com a màxim eponent Baldiri Reixac.
    ·Dos autors importants:-Lluís Galiana
    -Rafael d'Amat
  • 18 BCE

    El teatre al segle XVIII

    Pel que fan les obres escrites per a la representació, durant el segle XVIII trobem una convivència entre les diverses formes del teatre.El teatre neoclàssic es caracteritzava per:
    -La regla e les tres unitats teatrals:temps,lloc i acció.
    -La creació de les obres en vers.
    -La tragèdia com a gènere més rellevant.
    -La preferència pels temes històrics, mitològics i religiosos.
  • 17 BCE

    La literatura en el segle XVII

    1-Els temes:
    ·El pas del temps.
    ·L'obsessió per lluitar.
    ·La caricatura tragicoburlesca.
    ·El pessisisme polìtic.
    2-Recursos:
    -L'artificiositat lèxica i sintàctica.
    -El contrast entre els conceptes.
    -La deformació de la realitat, que o bé porta a la caricatura, o bé a la bellesa absoluta.
    -L'ús sovint de figures retòriques.
  • 17 BCE

    La poesia al segle XVII:

    La poesia al segle XVII:
    Pel que fa al conreu de la poesia barroca, el representant més important és Francesc Vicent Garcia 1-La prosa:
    La prosa d'aquest segle ve representada de la mà de mossén Pere Joan Porcar, el qual en el seu dietari molt pictòricament la València del segle XVII, admirada pels fnòmens extraordinaris. De l'obra podem destacar els recursos i les tècniques emprats, amb un toc tradicional i el to amarg causat per la situació decadent del nostre poble.
  • 16 BCE

    La literatura al segle XVI

    La literatura al segle XVI
    1-La Decadència: Al principi del segle XVI comença un nou període de la nostra literatura que ve marcat per la disminució de l'ús de la nostra llenguac om a llengua culta.
    2-La poesia:
    ·La continuació de la tradició miedeval.El seu principal representant va ser Pere Serafí,el qual va saber fondre molt bé els trets de la poesia medieval i els trets renaisentistes.
    ·Els intents de renovació mètrica.
    ·La imitació de la poesia popular i tradicional.
    ·Les composicions de Joan Tioneda.
  • 16 BCE

    1-La prosa didàctica:

    1-La prosa didàctica:
    El màxim exponent de la prosa del segle XVI és Cristòfor Despuig.La finalitat que persegueix l'autor és didàctica ja que posa en alerta dels perills d'una castellanització imminent.
    2-El teatre:
    En aquest gènere és on es veu el procés de substitució lingüística.La major part de les obres estan escrites en castellà o en castellà i valencià.Les característiques són el realisme,l'esperit satíric i el caràcter popular de les obres.
  • 15 BCE

    La novel-la del segle XV. Tirant lo Blanc

    Al llarg de l'Edat Mitjana es van escriure nombroses històries cavalleresques que reflectien el món medieval.Dues novl-les cavalleresques en la nostra llengua responen a aquesta visió de l'ésser humà:Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.En les obres trboem les característiques següents:
    -El protagonista es valent i fort a més és versemblant.
    -L'autor pot fer intervindre personatges històrics.
    -Els fets es desenvolupen en llocs coneguts.
    -S'hi inclouen fets amb to humorísitic.
  • 15 BCE

    El teatre medieval

    1-Tipus de representacions:
    -El teatre profà.La peça teatral que més es representa és l'entremés que és una composició breu, representada en un sol acte.Es representaven als carres i al palaus.
    *Un entremés és una peça teatral pròpia de l'Edat Mitjana que es representa en un sol acte.
    -El teatre religiós.Ens referim a les representacions que tenien lloc a les esglésies.Totes aquetes representacions reben el nom de misteris.
    *Un misteri és la peça que representava tòpics del cristianisme.
  • 15 BCE

    El misiteri d'Elx: El misteri d'Elx es divideix en dos actes:

    El misiteri d'Elx: El misteri d'Elx es divideix en dos actes:
    1-La vespra o el rpimer acte.Se celebra el 14 d'agost.La Vespra comprén des de l'expresió de desig de Mara que els apòstols estiguen presents en la seua mort i el desig de morir fins a l'ascenció de la seua ànima al cel.
    2-La Festa o segon acte.La Festa representa des del soterrament el cos de la Mare de Déu fins a la seua coronació com a Reina del Cel i la Terra.
  • 15 BCE

    Els temes de la lírica culta del segle XV.

    Els principals temes de la poesia culta del segle XV són l'amor i la religió:
    -L'amor:Es recorre molt aquest tema. L'amor és sincer i íntim. E el cas d'Ausiàs Marc predomina la passió amorosa.
    -La religió: En Ausiàs Marc, la religiò se centra en el seu penediment per haver buscat només l'amor carnal, i haver oblidat l'amor de Déu.
  • 15 BCE

    La novel-la del segle XV (2): -Temes:

    -L'amor.Aquest tema pren un nou caràcter si el comparem amb el tractament que se'n fa en la poesia culta i en la prosa humanista.
    -Els fets d'armes.Es relatensovint les guerres, els tornejos, les ustes, i els combats personals, amb la curiositat que ara les victòries no es deuen a elements maravellosos, sinó a la força, la valentia i l'enginy dels combatents.
  • 15 BCE

    Tirant lo Blanc. L'Argument. La novel-la explica la vida del cavaller Tirant lo Blanc. En el cos de la novel-la s'ofereixen quatre grups d'aventures:

    Tirant lo Blanc. L'Argument. La novel-la explica la vida del cavaller Tirant lo Blanc. En el cos de la novel-la s'ofereixen quatre grups d'aventures:
    -Tirant a Anglaterra
    -Tirant a Sicília i Rodes.
    -Tirant a Constantinobe
    -Tirant a Barbària 1-L'estil:
    En l'obra podem veure reflectits dos estils:un del més culte, anomenat valenciana prosa, propi de la cort, i un altre de més col-loquial, ple de refranys, exclamacions i jocs de paraules.
  • 15 BCE

    La lírica culta del segle XV. Ausiàs Marc

    1-La lírica innovadora:
    -És una poesia escrita íntegrament en valencià.
    -S'ofereix una visió més real de la dona amb tots els defectes i virtuts.
    -S'hi descriuen imatges provinents de la vida quotidiana burguesa.
    -Allò que es manté, respecte de la poesia trobadoresca, són els senyals de l'estrofa final.
    2-La lírica de caire renaixentista:
    -Pel que fa a la llengua,s'usa el valencià culte.
    -El poeta empra la poesia per a alleugerir el sofriment amorós.
    - Es recorre a la visió de la natura.
  • 14 BCE

    La prosa humanista. Aquest gènere reflecteis els ideals de l'Humanisme, que és un moviment nascut a Itàlia en el segle XIV i que es va estendre per tot Europa.

    La prosa humanista. Aquest gènere reflecteis els ideals de l'Humanisme, que és un moviment nascut a Itàlia en el segle XIV i que es va estendre per tot Europa.
    1-Característiques:
    -Interés per la cultura clàssica:Els autors que conrearen la prosa humanista buscaven els models en el món grecollatí.
    -Antropocentrisme:Aquesta visió del món dels humanistes que implica fer de l'home el centre de l'univers.
    -Recuperació de les llengües clàssiques:Relacionat amb la recerca de models clàssics.
    -Racionalisme i escepticisme:En la nostra prosa humanista es manifesten molt superficialment. La inmostalitat i l'amor són dos temes principals en la prosa humanista.
  • 13 BCE

    La prosa. Les cròniques: Es tracta de narracions extenses escrites en prosa amb la intenció de conservar la memòria dels esdeveniments històrics més importants de les nostres terres.

    1-Crònica de Jaume I o Llibre dels feits: Cronològicament, la primera que es va escriure. El rei Juame I explica les accions militars del seu regnat. Usa la primera persona del plural, el nés majestàtic.
    2-Crònica de Bernat Desclot: Aquesta crònica narra els fets i les conquestes de diversos regnats. L'estil es presenta més acurat que en la crònica anteriror.
    3-Crònica de Ramon Muntaner: És la més llarga de les quatre i en ella Ramon Muntaner una un jo per a narrar els esdeveniments que ha vist.
  • Period: 5 BCE to 15 BCE

    L'edat mitjana

    1- La lírica trobadoresca:
    -L'amor cortés.Es caracteritza pel refinament i l'espiritualitat i trasllada l'estructura social del món feudal a la poesia.El gènere més conreat és la cançó.
    -La mort.El gènere representatiu d'aquesta temàtica és el plany,que s'emprava per a expressar el dolor per la mort d'una persona important o coneguda.
    -Les picabaralles.Aquesta temàtica ve donada pels enfrontaments entre un trobadori un enemic seu.
    -Els debats.Dos trobadors debatien obre temes amorosos.
  • Period: 1340 to 1413

    Bernat Metge

    Va nàixer el 1346.El seu pare li transmet els coneixements de la filosofia natural que més edavant mostra alguns comentaris de Lo somni.
    1-Lo somni:
    ·Primer llibre:És el llibre que més reflecteix el pensament humanista, posant en dubte totes les coses.
    ·Segon llibre:coneixem els acompanyants del rei Joan, Tirèsis i Orfeu.
    ·Tercer llibre:Tirèsis fa una dura crítica contra les dones.
    ·Quart llibre:Metge fa una lloança extensa de les dones.El llibre acaba quan l'autor es desperta del somni.
  • Period: 1397 to 1459

    Ausiàs Marc

    Va nàixer a Beniarjó el 1937 i va morir a València el 1459.Pertanyia a una família de cavallers i poetes.En la seua joventut va participar en diverses campanyes militars. Es va casar dues vegades amb Isabel Mrtorll i després amb Joana Escorna.
    -El tema: l'amor:
    ·Cants d'amor:el poeta no manté una relació de vassallatge amb la dama, ni tan sols la idealitza.
    ·Cants de mort:dedicats a la segona esposa.Hi expessa el dolor per la mort de l'estimada.
    ·Cant espiritual:és un poema llarg adreçat a Déu.
  • Period: 1435 to 1497

    Joan Roís de Corella

    Nascut a València, Joan pertanyia a una important família de noblesa valenciana.La seua obra va ser molt divulgada en València d'aleshores i imitada també per altres autors, com és el cas de Joanot Martorell en el Tirant.
    Podem dir que la seua obra en prosa es pot dividir en dos blocs:
    -Les narracions mitològiques, d'acord amb els preceptes de l'Humanisme, pel que fa al món clàssic.
    -Les proses religioses, conreades d'acord amb la suea condició d'home eclesiàstic.