-
Period: to
1.REGNAT DE CARLES IV
Va estar marcat per tot el que va succeir durant el seu regnat, la influència de Manel Godoy, cosa la qual va causar que la monarquia de Carles IV estiguera desprestigiada, l’esclatament de la Revolució francesa, l’aliança amb França (a causa dels tractats de San Ildefonso) i el motí d’Aranjuez, que provocaren que Carles IV abdicara al seu fill, Ferran VII. -
Tractats de San Ildefonso
(1796-1800)
-1796: Tractat defensiu, que els unia en cas de que un tercer país els atacara.
-1800: Quan Espanya va declarar la guerra a França, i esta va ser derrotada per França, i va haver de signar aquest tractats, els qual feien a Espanya aliada de França, la qual cosa va causar enfrontament amb el Regne Unit.
Pd: Hi ha dos dades perque es va tindre que firmar pues vegades. -
Batalla de Trafalgar
Va començar i finalitzar el mateix dia, on va hi haure un enfrontament entre la flota britànica i la flota franco-espanyola, en el que va eixir guanyant la flota britànica. -
Tractat de Fontainebleau
Com que la derrota de la flota franco-espanyola enfront a la flota britànica va causar que l’aliança angloportuguesa es reforçarà, Napoleó desitjava ocupar Portugal per a debilitar als britànics, per això signà amb Godoy aquest tractat, que permetia a les tropes franceses travessar Espanya per a arribar a Portugal. -
Motí d'Aranjuez
(17/03/1808-19/03/1808).Va ser un alçament popular causat per el descontent general i tots els fets succeïts anteriorment, que va causar que Carles tinguera que abdicar al seu fill, Ferran VII. -
Period: to
2.GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA + CORTS DE CADIS
La guerra va començar un 2 de maig de 1808, causada com a resposta a la ocupació francesa i pel segrest de la família reial a Baiona que va desencadenar a Madrid una revolta popular. En aquesta guerra es va dividir entre afrancesats i patriotes i va passar per tres fases Les Corts de Cadis van ser creades en 1810 durant la Guerra de la Independència, i enfront l’absència del rei Ferran VII, van decidir crear la Junta Central Suprema, la qual convocà Corts Constituents. -
Batalla de Bailen
(19/07/1808-22/07/1808).Va tenir lloc durant la guerra de la Independència ( en la primera fase), en la província de Jaén, on l’exercit espanyol va eixir guanyador enfront al l’exercit francès. -
Convocatòria de les Corts Constituents
: Aquesta convocatòria va ser convocà per la Junta Central, i en aquesta convocatòria i va haver tres grups:
1.Els diputats liberals ( defensaven les reformes polítiques).
2.Una minoria de diputats absolutistes ( partidaris de mantindre l'Antic Règim).
3.Alguns diputats procedents d'Amèrica. -
Period: to
TRIENNI LIBERAL
Període històric de Espanya, on en 1820 es va instal·lar un govern liberal després del fi del Sexenni Absolutista, la Constitució de 1812 va ser restaurada, però en 1823 es va restaurar l'Absolutisme. -
Aprovació de la Constitució de 1812
Aquesta nova Constitució va recollir els principis del liberalisme polític: Afirmava la sobirania nacional, establia una monarquia moderada hereditària, adoptava el principi de divisió de poders ( poder; legislatiu, executiu i judicial) i establia la religió catòlica com a única de la nació espanyola. -
Period: to
SEXENNI ABSOLUTISTA
Va ser el periode de govern de Ferran VII després de la Guerra de la Independència on; va restablir l'Absolutisme, va anul·lar la Constitució de 1812 y va reprimir el liberalisme. -
Period: to
3.REGNAT DE FERRAN VII
Ferran VII va ser un rei autoritari/absolut i el seu regnat es va dividir en tres etapes: El Sexenni Absolutista, el Trienni Liberal i a Dècada Absolutista. -
Manifest dels Perses
Manifest dels Perses: Quan Ferran VII va tornar a Espanya, després de la derrota de Napoleó, uns diputats absolutistes li van lliurar aquest manifest, en el qual li suggerien que retituïra la plena sobirania reial ( que la intentarà millorar), però el monarca decretà l’Abolició de la Constitució de 1812 i de tota la legislació de les Corts de Cadis, i començà a governar com a rei absolut.
Van tractar de restaurar el liberalisme però no ho van aconseguir. -
Period: to
TRIENNI LIBERAL
A l'inici d'aquesta estapa es va proclamar la Constitució de 1812, a Sevilla i es restauraren les reformes aprobados en les Coros de Cadis.
Però no tot va ser bo, els problemet entre el liberalisme moderat i l'exaltat es prolongaren al llarg de tot el trienni.
L'any 1823, la Santa Aliança va enviar a España ( els Cent Mil Fills de Sant Lluís) , un exèrcit que va restituir Ferran VII com a rei absolut. -
Pronunciament del coronel Riego
El coronel Riego va realitzar un pronunciament liberal, en que proclamà la Constitució de 1812 ( a Sevilla), on rei va haver de jurar la Constitució, entre altres coses com convocar les Corts i lliberà a les persones empresonades, i a més es restauraren les reformes aprovades en les Corts de Cadis. -
Arribada dels Cents Mil Fills de Sant Lluís
Durant el govern va haver-hi intents colpistes d'ideologia absolutista, i a l'any 1823, la Santa Aliança envià a Espanya els Cents Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que va restituir Ferran VII com a rei absolut, lo qual va causar que tornara ha haver-hi un govern autoritari i absolutista. -
Period: to
DÈCADA OMINOSA
En aquest període es va restaurar la monarquia absolutista de Ferran VII, també hi va haver molta oposició al règim absolutista. També durant aquest període hi va haver molta inestabilitat política on la tensió entre els absolutistes i els liberals era constant, a més hi va haver molt de conflicte entre Espanya y les seues colònies americanes. Finalment, aquesta etapa va concloure en la mort de Ferran VII, la qual cosa va portar a una crisi de successòria, coneguda com la Guerra Carlina. -
Mort de Ferran VII
Quan en 1833 Ferran VII va morir, la vuida Maria Cristina, reina d'Espanya es va fer càrrec del govern, ja que Isabel era menor d'edat, i alhora Carles de Borbó es va proclamar rei d'Espanya, la qual cosa desencadena la Primera Guerra Carlina. -
Inici de la primera guerra carlina
Aquesta guerra no va ser únicament un conflicte dinàstic on sols hi havia disputa entre els membres de la família per qui succeïa el regnat, sinó que també va ser un enfrontament ideològic entre dos bàndols; el liberal (donava suport a Isabel com a futura reina), o el carlí ( defensava l'absolutisme, el retorn de l'Antic Règim i el manteniment dels furs) -
Abraçada de Vergara
La guerra va acabar amb el Conveni de Bergara, anomenat "Abraçada de Vergara", i la derrota carlina, encara que carlins i liberals es van tonrar a enfrontar en altres dues guerres al llarg del segle XIX. -
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
Com que el rei Ferran VII no va tindre fills del sexe masculí i a Espanya estava la llei sàlica, la qual impedia regnar a les dones, Ferran VII va decidir promulgar la Pragmàtica Sanció, la qual derogava la llei sàlica i feia possible que la seua filla Isabel, poguera abdicar el regnat del seu pare, Ferran VII. Encara que molta gent no hi estava d'acord en que regnarà la seua filla, i volien que regnarà el seu germà, Carles de Borbó.