-
1 CE
Tales de Mileto (c. 624-546 a.C.)
La major contribució de Tales de Milet és considerat el primer filòsof i matemàtic de la història, famós per les seves aportacions a la geometria, especialment el teorema que estableix que un triangle inscrit en un semicercle és rectangle. També és conegut pel seu enfocament racional i naturalista per a explicar fenòmens, allunyant-se de les explicacions mitològiques.
Tales va viure aproximadament entre 624 i 546 a. C., durant el període presocràtic en l'antiga Grècia. -
2
Pitágoras de Samos (c. 570-495 a.C.)
el Teorema de Pitàgores, un dels principis fonamental en geometria, que estableix que en un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets. -
3
Arquímedes de Siracusa (c. 287-212 a.C.)
La major contribució d'Arquimedes va ser el Principi d'Arquimedes, que estableix que un cos submergit en un fluid experimenta una embranzida cap amunt equivalent al pes del fluid desplaçat. Aquest principi és fonamental per a la hidrostàtica i la comprensió de la flotació. També va formular aproximacions per al valor de *π (*pi) i va treballar en els fonaments del càlcul, avançant-se a idees que no es desenvoluparien fins a segles després. vivio en el siglo III -
4
Euclides de Alejandría (c. 325-265 a.C.)
La major contribució d'Euclides (c. 300 a. C.) va ser la seva obra "Els Elements", una sèrie de 13 llibres que van establir els fonaments de la geometria tal com es coneixia en l'antiguitat i gran part de la geometria que es continua utilitzant avui. En aquesta obra, Euclides va sistematitzar el coneixement geomètric del seu temps, introduint axiomes, postulats i teoremes que formen la base de la geometria euclidiana. -
5
Hipatia de Alejandría (c. 370-415)
La major contribució de *Hipatia d'Alexandria va ser el seu treball en matemàtiques i astronomia, així com el seu paper com a educadora i filòsofa. És coneguda pels seus estudis sobre la geometria i l'astronomia, i per promoure el pensament racional en una època marcada per la superstició. Va viure aproximadament entre 360 i 415 d. C., durant el final del període hel·lenístic i l'auge del cristianisme en l'Imperi Romà. -
6
Muhammad ibn Musa al-Juarismi (c. 780-850)
Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi (c. 780-850) va ser un matemàtic, astrònom i geògraf persa, considerat un dels fundadors de l'àlgebra. La seva major contribució va ser l'escriptura del llibre "Al-Kitab al-Mukhtasar fi Hisab al-Jabr wal-Muqabala", que va introduir el terme "àlgebra" (derivat de "al-jabr") i va sistematitzar mètodes per a resoldre equacions lineals i quadràtiques. Aquest text va ser fonamental per al desenvolupament de la matemàtica en el món islàmic i europeu. -
7
Leonardo de Pisa o Fibonacci (c. 1170-1250)
La major contribució de Leonardo de Pisa, conegut com a Fibonacci, va ser la introducció de la seqüència de Fibonacci en la seva obra "*Liber *Abaci" en 1202. Aquesta seqüència, on cada número és la suma dels dos anteriors, té aplicacions en diverses àrees, com la matemàtica, la naturalesa i l'art. Fibonacci va viure entre 1170 i 1250, durant l'Edat mitjana -
8
Niccolò Fontana (c. 1499-1557)
Niccolò Fontana, conegut com Tartaglia (1499-1557), va realitzar diverses contribucions significatives a les matemàtiques i la física. La seva aportació més notable va ser el desenvolupament d'una fórmula per a resoldre equacions cúbiques, que va representar un avanç important en l'ús de nombres complexos en la solució de problemes matemàtics. -
9
René Descartes (1596-1650)
La mayor contribución de René Descartes (1596-1650) fue la creación de la geometría analítica, que unió el álgebra y la geometría, permitiendo representar ecuaciones algebraicas en gráficos y viceversa. Esta idea dio lugar a los sistemas de coordenadas, conocidos como el plano cartesiano. -
10
Pierre de Fermat (1607-1665)
Pierre de Fermat (1601-1665) va ser un matemàtic francès conegut per les seves contribucions a la teoria de números i la geometria. La seva major aportació és l'Últim Teorema de Fermat. Fermat també és conegut pel seu treball en el desenvolupament del càlcul i la probabilitat, així com per la formulació de principis en geometria que van precedir a la geometria analítica. -
11
Blaise Pascal (1623-1662)
Blaise Pascal (1623-1662) va realitzar importants contribucions tant a les matemàtiques com a la física i la filosofia. En matemàtiques, la seva major aportació va ser en el desenvolupament de la teoria de la probabilitat, en col·laboració amb Pierre de Fermat. Aquesta teoria va establir les bases per a l'estudi de fenòmens aleatoris i ha estat crucial per al desenvolupament de disciplines com l'estadística, l'economia i les ciències actuarials. -
12
Isaac Newton (1643-1727)
La major contribució d'Isaac Newton és la formulació de les lleis del moviment i la llei de la gravitació universal, que descriuen com els objectes es mouen i s'atreuen entre si. Aquestes idees van establir les bases de la física clàssica. Newton va viure entre 1643 i 1727, en el període del Renaixement i la Revolució Científica. -
13
Carl Friedrich Gauss (1777-1855)
Carl Friedrich Gauss (1777-1855), conocido como el "príncipe de los matemáticos", hizo contribuciones significativas en varias áreas de las matemáticas y la ciencia. Su mayor aporte es el Teorema Fundamental de la Aritmética, que establece que cualquier número entero mayor que 1 puede ser factorizado de manera única en números primos. -
14
Ada Lovelace (1815-1852)
La major contribució d'Ada Lovelace és ser considerada la primera programadora de computadores. Va treballar amb Charles Babbage en la seva màquina analítica i va escriure el primer algorisme destinat a ser processat per una màquina. La seva visió sobre la computació va anticipar el potencial de les màquines per a anar més enllà de simples càlculs.
Lovelace va viure entre 1815 i 1852, durant la Revolució Industrial, un període de grans avanços en la tecnologia i la ciència. -
15
Georg Cantor (1845-1918)
Georg Cantor (1845-1918) va ser el fundador de la teoria de conjunts, destacant-se per les seves innovacions en la comprensió de la infinitat i la cardinalitat. La seva major contribució va ser demostrar que no tots els infinits són iguals, introduint els números transfinits per a representar diferents grandàries de infinitud. -
16
David Hilbert (1862-1943)
David Hilbert (1862-1943) va ser un influent matemàtic alemany conegut per les seves contribucions en diverses àrees, com la lògica, l'àlgebra, la geometria i l'anàlisi. La seva major aportació va ser la formulació dels Problemes de Hilbert, un conjunt de 23 problemes plantejats en 1900 que van orientar la recerca matemàtica del segle XX. -
17
Julio Rey Pastor (1888-1962)
Julio Rey Pastor (1888-1962) va ser un destacat matemàtic espanyol que va fer importants contribucions en el camp de l'anàlisi matemàtica i la geometria. La seva major aportació va ser la modernització de l'ensenyament de les matemàtiques a Espanya i l'Argentina. Va ser un dels fundadors de la Reial Societat Matemàtica Espanyola i va tenir un paper clau en la creació de la Societat Matemàtica Argentina, contribuint a l'establiment d'una escola matemàtica distintiva en aquest país. -
18
Pere Puig Adam (1900-1960)
Pere Puig Adam (1900–1960) va ser un matemàtic i pedagog espanyol la major aportació del qual va ser la renovació de l'ensenyament de les matemàtiques a Espanya. És conegut pel seu enfocament pioner en la didàctica de les matemàtiques, destacant el seu "Decàleg de la didàctica matemàtica mitjana" (1955), que promovia mètodes d'ensenyament adaptatius, creatius i basats en la participació activa de l'alumne. -
19
Alan Turing (1912-1954)
La major contribució d'Alan Turing (1912-1954) va ser el desenvolupament de la màquina de Turing, un model teòric que va establir les bases per a la computació moderna. Aquesta màquina conceptualitza com una màquina pot realitzar càlculs a través d'una sèrie de regles lògiques, la qual cosa va obrir el camí per al desenvolupament de les computadores programables. -
20
John Forbes Nash Jr. (1928-2015)
Jhon F. Nash (1928-2015) és conegut principalment pel seu treball en la teoria de jocs, una branca de les matemàtiques que estudia les estratègies de decisió en situacions de conflicte o cooperació entre individus. La seva major contribució va ser el concepte de l'equilibri de Nash, que descriu una situació en la qual, en un joc de decisions, cap jugador té incentiu per a canviar la seva estratègia unilateralment, atès que tots els altres jugadors també mantenen les seves.