LÍNIA DEL TEMPS

  • PROCLAMACIÓ DE LA II RREPÚBLICA

    PROCLAMACIÓ DE LA II RREPÚBLICA
    El 14 d'abril de 1931 amb la marxa d'Alfonso XII com a rei, es proclama la II República.
  • PRIMERES MESURES EDUCATIVES DE LA II REPÚBLICA

    PRIMERES MESURES EDUCATIVES DE LA II REPÚBLICA
    Després de la proclamació de la II República es van prendre varies mesures educatives com la construcció de noves escoles, l'ensenyament públic, laic i mixt...
    La II República també va portar un projecte de solidaritat cultural, l'objectiu d'aquest projecte era l'alfabetització i les millores dels nivells educatius en pobles en els que l'educació i la cultura estava més endarrerida.
  • CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1931

    CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1931
    El 9 de desembre de 1931 la Constitució Espanyola es aprovada per les Corts Constituents després de les eleccions generals.
    Els principals aspectes de la Constitució de 1931 eren:
    - Drets i libertat
    - Estat integral
    - Soberania Popular
  • ELECCIONS DE 1933

    ELECCIONS DE 1933
    Les primeres eleccions de la II República es celebren el 19 de novembre de 1933 i són unes eleccions molt importants ja que es la primera vegada que les dones tenen dret a votar.
    Aquestes eleccions les guanya CEDA,però el president va ser finalment Alejandro Lerroux fundador i líder del PRR.
  • ELECCIONS DE 1936

    ELECCIONS DE 1936
    En febrer de 1936 tenen lloc les terceres i últimes eleccions de la II República. En aquestes eleccions tots els votants es dividixen en esquerres, centre i dretes. En el bàndol de esquerres hi ha un partit polític anomenat Front Popular, liderat per Manuel Azaña.
    Després d'aquestes eleccions Espanya comença a ser un caos ja que ocorren esdeveniments com un intent de colp d'estat, la substitució del president i l'assassinat de José Calvo.
  • COP D'ESTAT A LA REPÚBLICA DE 1936

    COP D'ESTAT A LA REPÚBLICA DE 1936
    En juliol de 1936 es produeix un cop d'estat, aquest cop va ser una sublevació militar contra el Govern de la Segona República. Aquest cop d'estat el va dirigir Francisco Franco, peró ho va fer l'exèrcit africà. Aquest esdeveniment va portar com a consqüència la Guerra Civil Espanyola.
  • GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)

    GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)
    La Guerra civil espanyola començà el 17 de juliol de 1936. En aquesta guerra es van enfrontar dos bàndols que eren:
    - Bàndol Republicà: defensava idees comunistes, socialistes i republicanes.
    - Bàndol Nacional: defensava idees feixistes, anticomunistes i nacionalistes.
  • VALÈNCIA CAPITAL REPUBLICANA

    VALÈNCIA CAPITAL REPUBLICANA
    A finals de l'any 1936 i al 1937 València es considerada capital de la República ja que aquesta ciutat va acollir al Govern de la República, que s'havia traslladat de Madrid durant la Guerra Civil. Durant aquesta etapa a València es celebra el II Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa Cultural, esdeveniment celebrat a nivell mundial
  • FINAL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

    FINAL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
    L'1 d'abril de 1939 deprés de més de dos anys i mig de guerra, la Guerra Civil acaba, després de que Murcia i Cartagena caiguen en mans dels Nacionals.
    Aquesta guerra acaba amb la victòria del Bàndol Nacional, el qual deixa com a conseqüència una dictadura del general Francisco Franco.
  • EXECUCIONS DE LA POST-GUERRA

    EXECUCIONS DE LA POST-GUERRA
    Una vegada finalitzada la guerra tots pensaven que per fi tot tornaria a estar en pau. Res més lluny de la realitat, ja que el període posterior a la guerra va portar encara més morts a causa de les represions del Bàndol Nacional.
    Hi han proves de que durant la dictadura franquista molts republicans van ser executats i soterrats en fosses comuns clandestinament.
    Un dels cementeris més coneguts per aquest fet és el cementeri de Paterna en el qual van executar i soterrar a més de 2.238 persones.
  • EXILIS DE LA POST-GUERRA

    EXILIS DE LA POST-GUERRA
    A més de execucions a Espanya també van haver molts exilis
    ( persones obligades a abandonar un país).
    Alguns dels exiis més sonats van ser els dels poetes Antonio Machado i Juan Ramón Jiménez.
    Els dos poetes van morir en l'exili en llocs com França, Mèxic o Cuba però encara així els dos van tindre molt persent a Espanya quant als seus poemes
  • REPRESSIÓ FRANQUISTA CAP A LES LLENGÜES NO CASTELLANES

    REPRESSIÓ FRANQUISTA CAP A LES LLENGÜES NO CASTELLANES
    Per el que hem vist la dictadura franquista prohibia fer moltes coses, entre elles estava la parla de les llengües no castellanes com el basc, el gallec i el català.
    Francisco Franco va llevar aquestes llengües dels mitjans de comunicació, de les universitats i de la senyalització pública.
  • LA LLUITA ANTIFRANQUISTA: ELS MAQUIS

    LA LLUITA ANTIFRANQUISTA: ELS MAQUIS
    Després de la derrota del Bàndol Republicà en la Guerra Civil alguns republicans i comunistes es van amagar als boscos per temor a les represalies.
    Alguns van fer grups mentres que altres anaven sols, aquestos homes el que feien era anar al poble de vegada en quan per a assassinar a la major quantitat possible de franquistes, per a després tornar a amagar-se. A aquests homes se'ls deia maquis i a finals dels anys 50 van desaparéixer quasi per complet ja que els anaven assassinant.
  • LA LLUITA ANTIFRANQUISTA: LA NOVA CANÇÓ

    LA LLUITA ANTIFRANQUISTA: LA NOVA CANÇÓ
    Cap al 1960 un grup de figures catalanes van impulsar una cançó cantada en català com a moviment artístic i rebel. Aquestes figures eren Josep Benet, Jaume Armengol, Maurici Seerahima i Miquel Porter i Moix.
  • FI DE LA DICTADURA FRANQUISTA

    FI DE LA DICTADURA FRANQUISTA
    Després de quasi 40 anys de dictadura, Francisco Franco mor el 20 de novembre de 1975 portant així el fi de una llarga i angoixant dictadura.
    Després de la mort de Franco a Espanya arriba un gran temor davant la por d'una nova guerra. Per sort no torna la guerra a Espanya, el que arriba és una democracia monàrquica.