-
15,000 BCE
Prehistòria (Des de l'aparició del primer ésser humà fins al començament de l'escriptura)
-
Period: 15,000 BCE to 10,000 BCE
Paleolític
Ús de la pedra tallada -
Period: 9999 BCE to 9000 BCE
Mesolític
Periode de transició -
Period: 8999 BCE to 2500 BCE
Neolític
Aparició de la pedra pulida -
4000 BCE
Començament Història
Aparició de l'escriptura -
Period: 4000 BCE to 476
Edat antiga
Des de l'IV mil·lenni a.c. fins a la caiguda de l'Imperi romà d'occident -
Period: 2499 BCE to 1500 BCE
Edat dels metalls
Ús dels metalls -
Period: 766 BCE to 499 BCE
Època arcaica
Convencionalment l'inici de l'època arcaica s'estableix en la primera Olimpíada (còmput del temps en períodes de quatre anys que comença amb la celebració els primers Jocs Olímpics, 776 a. C.); mentre que el final el marca la Revolta de Jònia (499 a. C.), quan els grecs de la costa d'Àsia Menor van demanar l'ajuda de les ciutats de Grècia continental per a frenar l'expansió de l'Imperi persa, la qual cosa va desembocar en les Guerres Mèdiques (492-490 i 480-479 a. C.) -
600 BCE
Themistoclea
No sols va ser mestra de Pitàgores en assumptes morals, sinó també la primera dona pertanyent al cercle pitagòric, el qual es va caracteritzar per l'admissió de dones dins de la secta i la doctrina. En aquest sentit és en el qual proposàvem en La primera dona filòsofa, que podíem entendre-la com la primera filòsofa o com la primera expressió de pensament femení en la història de la filosofia. -
1 CE
Naiximent de Crist
-
355
Hipatia de Alexandria
Hipatia d'Alexandria és una de les primeres científiques dels qui tenim referència. Va ser una mestra de prestigi a l'escola neoplatònica i va realitzar importants contribucions a la ciència en els camps de les matemàtiques i l'astronomia. El seu brutal assassinat escenifica el pas del raonament clàssic a l'obscurantisme medieval. -
Period: 380 to 640
Escola Neoplatònica d'Alexandria
L'Escola d'Alexandria o Escola neoplatònica d'Alexandria va ser un corrent de filosofia que es va desenvolupar a l'Egipte hel·lenístic i romà, caracteritzada per la tendència a l'erudició i al sincretisme entre idees filosòfiques (preses del neoplatonisme i la filosofia d'Aristòtil) i religioses (procedents del gnosticisme i el cristianisme). La seua activitat va concloure amb la conquesta musulmana d'Egipte. Hipatia era un membre molt important d'aquesta escola. -
Period: 473 to 1453
Edat Mitjana
Des de la caiguda de l'Imperi romà d'occident a la caiguda de l'Imperi romà d'Orient -
Period: 1347 to 1400
Pesta negra
En 1347, apareix ja documentada l'arribada de la Pesta Negra a Crimea. L'hivern següent va ser portada pels comerciants genovesos a Constantinoble i Itàlia. Fins a 1720 es tenen notícies d'irrupcions de grans proporcions, per la qual cosa no es va erradicar completament la malaltia fins més tard, però mai va colpejar amb tanta virulència a la societat com en el període final de l'Edat mitjana. -
1364
Cristina de Pizán
Va escriure algunes obres amb tints autobiogràfics; en unes altres, va reflectir la seua visió de la política i dels esdeveniments de l'època; algunes més, inclouen descripcions que hui ens serveixen per a conéixer alguns costums de llavors.. Va ser l'única escriptora que va relatar els grans successos provocats per Juana d'Arc estant ella viva. I també van eixir de la seua ploma molts versos i molts consells pedagògics per a la formació d'homes i dones -
Period: 1454 to
Edat moderna
Des de la presa de Constantinoble a la Revolució francesa -
Laura Bassi
Laura María Catharina Bassi, científica, poeta i filòsofa, va nàixer a Bolonya el 29 de novembre de 1711. Laura va ser una xiqueta prodigi que amb tan sols cinc anys va començar a rebre instrucció, del pare Lorenzo Stegani, el seu cosí, en llatí, francés i matemàtiques. A partir dels tretze anys va passar a ser tutelada pel metge de la família i erudit local Gaetano Tacconi, qui va dirigir durant els següents anys la seua formació en filosofia, metafísica, lògica i història natural. -
Period: to
Borbons i Habsburgos
Després de la Guerra de Successió Espanyola en 1714, les possessions de l'Imperi espanyol fora de la península ibèrica, entre elles el domini de Milà, Nàpols i Sardenya, van passar a l'altra branca de la família Habsburg, emperadors d'Alemanya i senyors d'Àustria. El pretendent Carlos va heretar el títol imperial com Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic. La Casa de Savoia, pel seu suport en la guerra va rebre el títol de rei i l'illa de Sicília. -
Period: to
Edat Contemporània
Des de la Revolució francesa fins a l'actualitat -
Florence Nightingale
Un article en The Times publicat en 1855, descrivia a Florence i la seua labor d'aquesta manera: «Es un «àngel guardià» en aquests hospitals, i mentre la seua gràcil figura es llisca silenciosament pels corredors, la cara del desgraciat se suavitza amb gratitud a la vista d'ella. Quan tots els oficials mèdics s'han retirat ja i el silenci i la foscor descendeixen sobre tants prostrats malalts, pot observar-li-la sola, amb un xicotet llum a la seua mà, efectuant les seues solitàries rondes». -
Period: to
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea va ser un conflicte que entre 1853 i 1856 van lliurar l'Imperi rus i el Regne de Grècia contra una lliga formada per l'Imperi otomà, França, el Regne Unit i el regne de Sardenya. La va desencadenar l'expansionisme rus i el temor al fet que l'Imperi otomà s'enfonsara, i es va disputar fonamentalment en la península de Crimeal. Es va saldar amb la derrota de Rússia, que es va plasmar en el Tractat de París de 1856. Essencial per a entendre el context de Florence Nightingale
