-
Period: to
La segona guerra carlina o Guerra dels Matiners
Catalunya va reflectir el descontentament per les reformes fiscals i el sistema de reclutament militar. -
Consolidació de l’Estat liberal pels moderats
Els moderats, liderats pel general Narváez i amb el suport de la reina, van governar durant la “Dècada Moderada”. Van imposar un model polític favorable a l’oligarquia terratinent i financera, marginant la burgesia i les classes populars. -
Centralització de l’Estat
La Llei d’Administració Local de 1845 va centralitzar el control dels municipis en mans del govern, amb alcaldes i governadors civils nomenats per la Corona. El País Basc i Navarra van mantenir els drets forals. -
Constitució de 1845
Va substituir la Constitució de 1837, establint una sobirania compartida entre les Corts i el rei, amb més poder per a la Corona. Limitava els drets ciutadans i establia un sufragi censatari molt restringit, amb només uns 100.000 votants. -
Period: to
Radicalització de l’oposició
Els republicans i progressistes es van alçar en armes, influenciats per la Revolució de París el 1848, però van ser derrotats el 1849.
A partir de 1851, el règim moderat es va tornar encara més conservador, fet que va provocar nous intents de canviar el poder. -
Oposició al règim moderat
Els progressistes eren la principal oposició, però la creació del Partit Demòcrata (1849) va obrir un nou front, defensant la sobirania popular i el sufragi universal masculí. -
Period: to
Derogació de la Constitució de 1845 i retorn al règim de 1837
Es van reprendre les reformes liberals aturades pels moderats i es va planificar una nova constitució progressista, que mai va entrar en vigor. -
Concordat amb la Santa Seu
Reconciliació amb l’Església Catòlica, incloent-hi el final de la desamortització i el reconeixement del catolicisme com a única religió legal, amb control sobre l’educació. -
Fundació de la Unió Liberal
O’Donnell va crear aquest partit de centre per reunir moderats liberals i progressistes conservadors. La reina va nomenar Espartero com a primer ministre, formant un govern en coalició amb la Unió Liberal. -
El pronunciament de Vicálvaro
Va tenir lloc perquè alguns moderats pensaven que s'estaven restringint massa les llinbertats i vas ser dirigit pel general O'Donnell. -
Pronunciament de Vicálvaro i el Manifest de Manzanares
O’Donnell va liderar el pronunciament de Vicálvaro, que no va tenir èxit inicialment. Posteriorment, amb el manifest de Manzanares, es van criticar les polítiques del govern moderat i es van iniciar alçaments progressistes amb suport dels demòcrates. -
Period: to
Moviment obrer i conflicte
El ludisme es va manifestar amb la destrucció de màquines selfactines a Catalunya, ja que havien deixat molts obrers sense feina. L’aixecament obrer de 1854 va portar a la primera vaga general a Espanya el juliol de 1855, reprimida amb duresa. -
Period: to
El Bienni Progressista
El Bienni Progresista (1854-1856) és un període de la història d'Espanya caracteritzat per reformes liberals impulsades per governs progressistes. Inclou mesures com la desamortització de béns eclesiàstics, l'expansió de l'educació i la modernització de l'exèrcit, tot i les tensions polítiques i socials. -
Establiment de Lleis importants del Bienni
-Llei de Desamortització Civil (1855): Llei de Madoz que va permetre la subhasta de terres municipals i comunals per finançar la modernització, especialment la xarxa ferroviària.
-Llei de Ferrocarrils (1855): Va facilitar inversions estrangeres i la construcció de la xarxa ferroviària espanyola.
-Lleis bancàries (1856): Van fomentar la creació de bancs i companyies de crèdit, essencials pel desenvolupament capitalista. -
Llei de Desamortització Civil
Llei de Madoz que va permetre la subhasta de terres municipals i comunals per finançar la modernització, especialment la xarxa ferroviària. -
Llei de Ferrocarrils
Va facilitar inversions estrangeres i la construcció de la xarxa ferroviària espanyola. -
Period: to
Descomposició del règim moderat
El règim moderat de 1855 es va descompondre a causa de tensions polítiques, socials i econòmiques. L'oposició creixent dels progressistes, la crisi financera, la desconfiança cap a l'autoritarisme moderat i les revoltes populars van afeblir el govern, conduint finalment a la seva caiguda i a l'ascens dels liberals. -
Reformes polítiques i econòmiques de la Unió Liberal
Tot i els intents de reformar l’administració i modernitzar l’economia, cada retorn dels moderats amb la reina suposava una involució. No obstant això, es va consolidar la centralització política. -
Lleis bancàries
Van fomentar la creació de bancs i companyies de crèdit, essencials pel desenvolupament capitalista. -
Final del Bienni Progressista
Un cop d’estat liderat per O’Donnell va posar fi al Bienni i va demostrar els temors de la Unió Liberal davant el creixent protagonisme dels demòcrates. -
Restauració del règim moderat
O’Donnell va restablir les lleis moderades i la Constitució de 1845. A partir de 1856, Narváez i O’Donnell van alternar el poder, deixant de banda progressistes, demòcrates i carlins. -
Period: to
Intervenció militar al nord d’Àfrica
Es va produir per defensar el territori espanyol dels atacs marroquins i guanyar prestigi intern i extern. -
Period: to
La Primera Internacional. Socialisme i anarquisme
Es va fundar el 28 de setembre de 1864 a Londres, unint diverses ideologies revolucionàries de marxistes i anarquistes que buscaven destruir el capitalisme i abolir la propietat privada. Les tensions entre ambdues faccions van culminar amb l’expulsió dels bakuninistes al congrés de la Haia el 1872, reflectint les divisions internes del moviment obrer europeu. -
Pacte d’Ostende
Progressistes i demòcrates, liderats per Prim, van signar aquest pacte per posar fi a la monarquia d’Isabel II i convocar una assemblea constituent per sufragi universal. Més tard, la Unió Liberal es va sumar al pacte després de la mort d’O’Donnell. -
Period: to
Crisi del règim moderat
La monarquia d’Isabel II es va quedar aïllada políticament, i les greus crisis financera (1866) i de subsistències (1868) van incrementar el descontentament social, contribuint al final del règim. -
3. Constitució de 1869
Es va formar un govern provisional liderat per Serrano, i es van convocar eleccions a Corts constituents per sufragi universal masculí. El Partit Progressista de Prim va obtenir la victòria. La nova Constitució, aprovada el 6 de juny de 1869, va convertir Espanya en una monarquia constitucional i parlamentària. Reconeixia la sobirania nacional, llibertats individuals i el sufragi universal masculí. -
1. La Revolució de Setembre de 1868 (La Gloriosa)
La revolució va ser promoguda pels progressistes i unionistes amb suport militar i popular. El 18 de setembre de 1868, l’esquadra de Cadis, sota el comandament del brigadier Topete, es va pronunciar contra Isabel II. En diverses ciutats es van formar juntes revolucionàries, amb demandes com l’abolició dels impostos de consum i les quintes (lleves forçoses). Finalment, l’exèrcit monàrquic va ser derrotat a la batalla d’Alcolea pel general Serrano, i Isabel II va fugir a l’exili el 29 de setembre. -
Period: to
Regnat d’Amadeu I
Amadeu I va assumir el tron en un context de divisió política, amb una oposició forta dels monàrquics, carlistes i republicans. Tot i els seus esforços per establir un sistema bipartidista entre el Partit Constitucionalista i el Radical, la inestabilitat política va dominar el seu curt regnat. En dos anys, es van succeir sis governs i es van celebrar tres eleccions generals, la qual cosa va dificultar la consolidació de la nova monarquia. -
Period: to
Sexenni Democràtic
Amb la caiguda d’Isabel II, es va iniciar el Sexenni Democràtic, marcat per la radicalitat i el caràcter rupturista, amb l’abolició de la monarquia borbònica i l’establiment del sufragi universal masculí.
Es va debatre intensament l’organització política i administrativa de l’Estat, en un context de creixent republicanisme. -
Elecció d’Amadeu de Savoia
Després de llargues negociacions amb diverses corts europees, el príncep Amadeu de Savoia va ser elegit com a rei d’Espanya, essent el fill del rei Víctor Manuel d’Itàlia. Aquesta elecció va tenir el vistiplau de les potències europees. -
Period: to
El moviment obrer durant el Sexenni Democràtic
L’anarquista Fanelli va establir nuclis de la Internacional a Madrid i Barcelona, connectant l’obrerisme espanyol amb el moviment internacional. El 1869, es va crear a Barcelona el sindicat Les Tres Classes de Vapor, per millores laborals. El Primer Congrés Obrer Espanyol de 1870 va reunir majoritàriament obrers catalans i va adherit a la Primera Internacional. La falta de reformes va intensificar el radicalisme i la repressió governamental del 1874 va empènyer a l’obrerisme a la clandestinitat. -
Period: to
Oposició republicana
El Partit Republicà Federal, liderat per Pi i Margall, defensava la descentralització de l’Estat, la laïcitat i reformes socials. Dividit entre benèvols, partidaris de canvis legals, i intransigents, que apostaven per la insurrecció, va tenir suport sobretot a Catalunya i el litoral mediterrani. Diversos aixecaments fracassats van evidenciar la divisió interna i la dificultat per establir un estat federal. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
El carlisme es va reorganitzar i va iniciar una nova guerra el 1872. Carles VII va prometre restaurar les antigues lleis regionals per atraure suports a Catalunya, Navarra i el País Basc. Tot i el suport temporal de sectors conservadors, la proclamació de la República i la restauració borbònica van provocar la derrota carlina el 1876. -
La República unitària
Va donar lloc a un govern de coalició entre republicans federals i radicals inicialment, i va mantenir una estructura unitaria, però els intransigents federals van impulsar juntes revolucionàries i ocupacions de terres a Andalusia. A Catalunya, es van fer intents de proclamar un Estat català. Les tensions internes entre radicals i federals van provocar la ruptura del govern, i la convocatòria d’eleccions constituents per al maig de 1873 per establir un nou sistema polític. -
El cantonalisme
Va esclatar el moviment amb aixecaments a Andalusia, el País Valencià i Múrcia, on buscaven establir la federació “des de baix”. No obstant això, el moviment no va tenir ressò a Catalunya per la presència carlina. Pi i Margall va dimitir, i el seu successor, Nicolás Salmerón, va intentar restablir l’autoritat del govern, però va dimitir per la negativa a aplicar la pena de mort. Emilio Castelar va prendre el relleu, centrant-se en reprimir el cantonalisme amb autoritarisme. -
Fi de la monarquia democràtica
La inestabilitat política, la guerra carlina, la insurrecció republicana i la guerra d’independència cubana van debilitar Amadeu I, que no tenia el suport dels militars ni del poble. Finalment, va abdicar l’11 de febrer de 1873, i aquell mateix dia es va proclamar la Primera República Espanyola. -
La fi de la Primera República
Castelar, va afrontar la revolta i va aconseguir reprimir els aixecaments en poques setmanes. A principis de gener de 1874, les Corts van desautoritzar la seva gestió, provocant el cop d’estat del general Pavía, que va dissoldre les Corts i va acabar amb la República Federal. El general Serrano va assumir la presidència en un govern dictatorial. Finalment, el 29/12/1874, el general Martínez Campos va proclamar Alfons XII com a rei d’Espanya, restaurat la monarquia borbònica. -
La República federal
El govern de Francesc Pi i Margall va buscar aprovar una nova constitució federal que organitzés Espanya en 17 estats federats i separés l’Església de l’Estat. La situació política inestable es va complicar amb el context de la guerra carlina i la insurrecció cubana, limitant les iniciatives reformistes del govern.