Eds

linia del temps

  • 120,000 BCE

    APARICIÓ DELS PRIMERS HOMÍNIDS

    APARICIÓ DELS PRIMERS HOMÍNIDS
    entre quatre milions i un milió d’anys que van aparèixer a l’Àfrica diverses espècies d’homínids als quals podem considerar com els nostres avantpassats.
    D’aquestes espècies d’homínids, en destaquen dos grups importants: els Australopitecs i els primers representants del gènere Homo. Els Australopitecs van evolucionar al llarg de dos milions d’anys i finalment es van extingir.
  • Period: 120,000 BCE to 10,000 BCE

    PALEOLÍTIC

    El Paleolític és la primera forma de vida en les societats humanes. La informació sobre aquest període ens la proporciona tant l’arqueologia com l’antropologia cultural. Estem davant de fenòmens que van esdevenir en la darrera etapa del període quaternari, concretament, des de l’aparició de l’Homo Sapiens Sapiens fins a la iniciació, per part d’alguns grups, de les activitats agrícoles i ramaderes.
  • 10,000 BCE

    DESCOBERTA DE L'AGRICULTURA

    DESCOBERTA DE L'AGRICULTURA
    La història de l'agricultura abasta la domesticació de plantes i animals, així com el desenvolupament i la difusió de tècniques per criar-los de manera productiva. En la seva fase inicial, la agricultura es va desenvolupar de manera independent en diferents parts de món i va incloure una àmplia gamma de taxons . Es van identificar centres d'origen en almenys onze regions diferents de l'món.
  • Period: 10,000 BCE to 4000 BCE

    NEOLÍTIC

    El Neolític va ser una època en que els homes prehistòrics van descobrir moltes coses que els ajudaren a viure millor.
    Com que eren sedentaris, vivien en cabanes, i en petits poblats. Els homes i les dones construïen poblats amb el que tenien el seu abast: murs de tova ( barreja de fang i de palla assecada al sol) i coberts amb sostres de fusta. En aquest temps del neolític es van crear les famílies i la gent vivia en cases amb la seva família.
  • 4000 BCE

    DESCOBERTA DELS METALLS

    DESCOBERTA DELS METALLS
    A finals del període Neolític, alguns pobles de l’Orient Mitjà van descobrir la manera de fondre els metalls i que els fossin útils. La utilització dels metalls va representar un nou pas en l’evolució cultural de la humanitat.
    El descobriment de la metal·lúrgia, però, va guardar-se en secret durant un temps. Els pobles que van guardar-se aquest secret van progressar molt més ràpidament que els altres.
  • Period: 4000 BCE to 2500 BCE

    EDAT DELS METALLS

    A finals del període Neolític, alguns pobles de l’Orient Mitjà van descobrir la manera de fondre els metalls i que els fossin útils. La utilització dels metalls va representar un nou pas en l’evolució cultural de la humanitat. El descobriment de la metal·lúrgia, però, va guardar-se en secret durant un temps. Els pobles que van guardar-se aquest secret van progressar molt més ràpidament que els altres.
  • 2500 BCE

    HISTÒRIA DE L'ESCRIPTURA

    HISTÒRIA DE L'ESCRIPTURA
    L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va aparèixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions amb llarg domini de l'agricultura i el desenvolupament urbà a l'aire lliure.
    La història de l'alfabet comença a l'antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura. Els estudis històrics relacionats amb aquesta són la paleografia i l'epigrafia.
  • Period: 2500 BCE to 473

    EDAT ANTIGA

    L'Edat Antiga és una etapa de la història que comença quan els
    llogarets es comencen a transformar en ciutats i acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà. A aquesta transformació dels llogarets en ciutats és al que cridem revolució urbana.
    En aquest període es va desenvolupar l'escriptura. A partir d'aquest moment entrem en l'etapa de la HISTÒRIA.
    L'existència d'escriptura i, per tant, de documents escrits, és el que diferencia a les cultures de l'etapa Prehistòria de les de l'etapa de la
    Història.
  • 473

    CAIGUDA DE ROMA

    CAIGUDA DE ROMA
    Els motius que van desembocar en la caiguda de l’imperi d’Occident són tant interns com externs, i se sol acceptar que tenen la seva primera manifestació en la crisi de mitjan segle III dC, durant el període d’anarquia, moment en què acaba l’etapa coneguda com a Alt Imperi i s’inicia el Baix —i que coincideix amb la primera vegada que uns bàrbars, els francogermànics, depassen el limes o frontera i arriben en les seves incursions fins al cor de l’Imperi.
  • Period: 473 to 1492

    EDAT MITJANA

    Durant els primers segles, la vida va ser bàsicament rural. Més endavant, poc a poc, el comerç va fomentar la consolidació de mercats al voltant dels quals van florir les ciutats. Es va passar d’una societat totalment rural a una influència important de la vida urbana.
  • 1492

    DESCOBERTA D'AMÈRICA

    DESCOBERTA D'AMÈRICA
    Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització.[1] Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib.
  • Period: 1492 to

    EDAT MODERNA

    L'Edat Moderna es caracteritza per ser un període de grans canvis en el terreny polític, social, científic, literari, artístic .... Pel que fa a el pensament humà i la filosofia, es va a donar el humanisme, un pensament racionalista que ja s'havia donat en els segles posteriors on l'home va a ser el centre de totes les coses, exaltant per tant el concepte de l'individualisme.
  • REVOLUCIÓ FRANCESA

    REVOLUCIÓ FRANCESA
    La Revolució Francesa va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia.
    En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí.
  • Period: to

    EDAT CONTEMPORÀNIA

    L’edat contemporània s’inicia amb la Revolució francesa, l’any 1.789, on els francesos es rebel·len contra el rei perquè el poder no només estigui en les seves mans, sinó que es divideixi entre el parlament, el rei, els ministres, i els jutges i tribunals. Aquest fenomen es coneix amb el nom de liberalisme.