LÍNEA DEL TEMPS MATEMÀTICA

Tales de Milet

624 BCE

(624 aC / 623 aC - 548 aC / 545 aC )
Va ser un filòsof grec.
Tales de Milet va ser el primer filòsof, matemàtic, geòmetra, físic i legislador grec a qui se li atribueixen dos teoremes que porten el seu nom.

Pitàgores de Samos

582 BCE

(582 aC - 496 aC)
Va ser un filòsof i matemàtic grec.
La seva aportació més important és “el Teorema de Pitàgores”.

Euclides

325 BCE

( 325 AC-265 AC )
Fou un matemàtic grec, conegut com "el pare de la geometria".
Es conegut pel seu teorema que demostra les propietats d'un triangle rectangle al traçar una línia que el divideix en dos nous triangles rectangles que són semblants entre si i, al seu torn, són semblants a el triangle original; llavors, hi ha una relació de proporcionalitat

Arquimedes

288 BCE

(288 aC-212 aC)
Va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.
Es considera que Arquimedes va ser un dels matemàtics més grans de l'antiguitat i de tota la història. Va usar el mètode exhaustiu per calcular l'àrea sota l'arc d'una paràbola amb el sumatori d'una sèrie infinita, i va donar una aproximació molt precisa del nombre pi. (3.14159265359)

Hipàtia d'Alexandria

360

(360-415)
Va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, nascuda a l'Egipte.
Es considera que la major contribució d'Hipatia a la ciència va ser com matemàtica en Àlgebra. Va escriure l'Aritmètica de Diofant (en 13 volums).

Mohammed ibn Musa Al-Khwarazmi

780

(780 - 850)
Muhàmmad fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom, i es conegut per ser el creador dels termes àlgebra i algorisme

Leonardo de Pisa "Fibonacci"

1170

( 1170 - ib., post. 1240)
Va ser un matemàtic italià.
Va difondre a Europa la utilitat del sistema de numeració indo-aràbic davant de la numeració romana, i va ser el primer europeu a descriure la successió numèrica Fibonacci.

Niccolo Fontana "Tartaglia"

1499

(1499-1557)
Era un matemàtic italià.
La seva principal aportació és el mètode de resolució de les equacions cúbiques, conegut com a fórmula de Cardano-Tartaglia.

René Descartes

1596

( 1596-1650)
René va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII.
Va escriure obres que van revolucionar el món de les matemàtiques
La més famosa és ''La geometria que relaciona per primera vegada nocions de l'àlgebra amb objectes geomètrics'', donant lloc a l'aparició de la geometria analítica o cartesiana. En aquesta nova geometria s'identifiquen els punts del plànol amb parells de nombres (x, y).

Pierre de Fermat

1607

(1607-1665)
Va ser un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Va descobrir el càlcul diferencial abans que Newton i Leibniz, va ser cofundador de la Teoria de probabilitats costat de Blaise Pascal i independentment de Descartes, i va descobrir el principi fonamental de la geometria.

Blaise Pascal

1623

(1623-1662)
Blaise fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels Personatges més Brillants de la saviesa occidental.
Va ser el primer a establir les bases del que serien les calculadores i els ordinadors actuals. També va fer importants aportacions a la teoria de la probabilitat, va investigar els fluids i va aclarir conceptes sobre la pressió i el buit.
Pascal va inventar la primera calculadora, per ajudar al seu pare.

Isaac Newton

1643

( 1643 - 1727)
Fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.
És l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica.

Carl F. Gauss

1777

(1777-1855)
Fou un matemàtic i científic alemany que va fer descobriments significatius en molts camps.
Amb 20 anys, Johann Carl Friedrich Gauss va ser el primer a provar el teorema fonamental de l'àlgebra :tota expressió algebraica de grau més gran que zero té una arrel.

Ada Lovelace

1815

(1815-1852)
Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace, és la primera programadora en la història dels ordinadors i va ser Matemàtica i física.
Va descriure la màquina analítica de Charles Babbage. Va ser la primera persona a escriure un programa per a un ordinador programable.

Georg Cantor

1845

(1845-1918)
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor fou un matemàtic i filòsof alemany.
És el creador de de la teoria de conjunts moderna.
L'infinit li va interessar des de jove, i amb trenta anys va publicar els articles que van desenvolupar la seva Teoria de conjunts, en què va formalitzar diverses idees sobre l'infinit matemàtic.

David Hilbert

1862

(1862-1943)
David Hilbert va ser un matemàtic alemany. És reconegut com un dels matemàtics més influents i universals de finals del segle XIX i començaments del XX. Hilbert va descobrir i desenvolupar un ample rang d'idees fonamentals en diverses àrees com la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria.

Julio Rey Pastor

1888

(1888-1962)
Julio va ser un matemàtic espanyol, un dels més rellevants de la seva època. Va ser a més un dels primers matemàtics espanyols que va poder investigar en bones condicions, pel que va ser un científic reconegut entre els seus iguals.

Pere Puig i Adam

1900

( 1900-1960)
Va ser un pedagog i matemàtic català.
La seva tesi ''la nova didàctica de les matemàtiques'' pot ser considerada com la primera aportació original espanyola.

Alan Turing

1912

(1912-1954)
Alan Mathison Turing fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.
És considerat el pare de la informàtica i el precursor de la intel·ligència artificial.

J.F. Nash

1928

(1928-2015)
John Forbes Nash Jr. fou un matemàtic i professor universitari nord-americà.
Era expert en 'Teoria de jocs' i en equacions diferencials parcials. Se li va atorgar el Premi Nobel d'Economia el 1994 per les seves aportacions a aquesta teoria.