LINEA DEL TEMPS

  • 1890 BCE

    Larsa

    Larsa
    possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia. El seu emplaçament ha estat identificat en la moderna Tell as-Senkereh o Tell Sankarah, a la governació de Dhi Qar, Iraq. La seva deïtat fou Pabilsag, déu dels arbres.
  • 1678 BCE

    Ur

    Ur
    La ciutat apareix poc després del 3000 aC i, cap al 2650 aC, la governa Akalamdug, que havia aconseguit evitar l'hegemonia de Kix i s'havia apoderat d'Uruk. Més tard, hi aparegué una reina anomenada Puabi, la tomba de la qual es va trobar intacta. Cap al 2350 aC, devia caure sota la influència d'Umma i, cap al 2335 aC, en mans de Sargon I d'Akkad. En morir Sargon, es va revoltar com altres ciutats el 2284 aC, sense èxit.
  • 1479 BCE

    hurrites

     hurrites
    Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas. Es van instal·lar propers al riu Khabur, al nord de Mesopotàmia. El terme "hurrita" s'aplicava a un conjunt divers de grups ètnics dels que no se'n pot determinar la seva pàtria original.
  • 1479 BCE

    Sumer

    Sumer
    Sumer (ki-en-gi[1] en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris són la primera i més antiga civilització amb escriptura del món. La seva procedència és incerta, i hi ha moltes hipòtesis, però les teories més serioses proposen un origen autòcton amb influències externes, possiblement procedents de l'Iran o de l'oest de l'Índia de la cultura que va fundar la ciutat de Mohenjo-Daro.
  • 1345 BCE

    Babilònia

    Babilònia
    Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer. La tradició la fa fundada fa quatre mil cinc-cents anys per Nimrod, qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer.[1]
  • 1345 BCE

    Mitanni

    Mitanni
    Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC. El nom com a concepte geogràfic es va utilitzar més tard per a designar les terres entre el Khabur i l'Eufrates. El nom Mittani s'hauria conservat entre els kurds (la tribu Motikan), que habiten just els mateixos territoris de l'antic regne.
  • 1289 BCE

    assiria

    assiria
    fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur. El gentilici és assiri o assirià.
  • 1266 BCE

    Ugarit

    Ugarit
    Un sondeig arqueològic remunta el poblament d'Ugarit al neolític fins al 6000 aC. Hi va haver un establiment neolític aceràmic que estava emmurallat. La muralla era de pedra i terra, i a la part exterior estava revestida de pedres grans. Però, de moment, les investigacions s'han centrat en el període del bronze recent (segles XIV a XII aC).
  • 1247 BCE

    Baixa Mesopotàmia

    Baixa Mesopotàmia
    La Baixa Mesopotàmia és la part sud de Mesopotàmia. En aquest indret va néixer la civilització sumèria i és on després es va desenvolupar la identitat babilònia, barreja de sumeris i accadis. És la zona situada entre el riu Eufrates i el Tigris, al sud del punt on aquest darrer rep per l'esquerra al Diyala, i seguint al sud entre els dos rius i fins al golf Pèrsic. Al nord se situa l'Alta Mesopotàmia.
  • 1239 BCE

    l'Alta Mesopotàmia,

    l'Alta Mesopotàmia,
    L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud. En sentit restringit aniria entre el Diyala, i els dos Zab a la part del Tigris, i el Khabur a la part de l'Eufrates, seguint entre els dos rius (Tigris i Eufrates) fins al punt on més s'acosta un a l'altre, allà on el Tigris rep per l'esquerra el Diyala.
  • 1236 BCE

    Mesopotàmia

    Mesopotàmia
    és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria. Està situada al Creixent Fèrtil.