LÍNEA DE TEMPS MATEMÀTICA

Tales de Milet

624 BCE

Tales argumentava que l'aigua és l'origen i essència de totes les coses.
Tales atribuïa vida a allò que no és viu; segons sembla, la inspiració d'aquesta idea es va produir a partir de l'observació d'una pedra d'imant que s'havia trobat.
Creia que la Terra era un disc que surava sobre el mar i la Lluna reflectia la llum del Sol. També va especificar que un any dura 365 dies i un quart, fet que després es corregiria amb els anys bixests.

Pitàgores de Samos

586 BCE

Pitàgores era un matemàtic Grec que va descobrir i va provar una propietat interessant dels triangles rectangles (el teprema de pitàgores): la suma dels quadrats dels catets, els costats que formen l'angle recte, és igual a l'angle recte. El teorema es diu així perquè l'home que el va descobrir es deia Pitàgores de Samos.
Gràcies a aquestes experiències va adquirir molts coneixements sobre la geometría, aritmètica i astronomia i alguns dels fonaments del seu pensament religiós.

Euclides

323 BCE

Va ser un matemàtic grec, conegut avui en dia com "el pare de la geometria".
El seu treball més famós fou els Elements, considerat sovint el llibre de text de més èxit de la història de les matemàtiques. S'hi dedueixen les propietats dels objectes geomètrics i dels nombres naturals a partir d'un petit conjunt d'axiomes.

Arquimedes

287 BCE

És considerat un dels científics més importants de l'antiguitat clàssica. Entre els seus avenços en física, es troben els seus fonaments en hidroestàtica, estàtica i l'explicació del principi de la palanca. És reconegut per haver dissenyat innovadores màquines. Experiments moderns han provat afirmacions que Arquimedes va dissenyar màquines capaces de treure vaixells enemics de l'aigua i calar foc utilitzant una sèrie de miralls.

Hipàtia d'Alexandria

360

Hipàtia va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i l'astronomia. Va ser membre i cap de l'escola neoplatònica d'Alexandria a començaments del segle V. Seguidora de Plotí, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, i va portar una vida ascètica.

Mohammed ibn Musa Al-Khwarazmi

780

Durant els segles de l'edat mitjana, al-Khwarazmí va ser la principal font de coneixements matemàtics entre l'Orient i l'Occident.
Va fe un tractat d'àlgebra. En aquesta obra es resolen problemes matemàticament i aplicant la lògica d'equacions lineals i quadràtiques.

Leonardo de Pisa "Fibonacci"

1170

Va difondre a Europa la utilitat pràctica del sistema de numeració indo-aràbic davant de la numeració romana, i va ser el primer europeu a descriure la successió numèrica que porta el seu nombre.

Niccolo Fontana "Tartaglia"

1500

Va descobrir un mètode per a resoldre equacions de tercer grau (les equacions cúbiques).
Altres aportacions destacables de Tartaglia van ser els primers estudis d'aplicació de les matemàtiques a l'artilleria en el càlcul de les trajectòries dels projectils en el seu tractat Nova Scientia.
També destaca per l'expressió matemàtica per al càlcul del volum d'un tetraedre qualsevol.
Va redactar igualment un tractat sobre les operacions numèriques a l'ús del comerç.

René Descartes

1596

És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. És responsable de la geometria analítica, la invenció de les coordenades cartesianes...

Pierre de Fermat

1601

Pierre de Fermat va introduir per primera vegada l'infinit en el càlcul, va descobrir les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria de nombres. Amb René Descartes, va aplicar l'àlgebra a la geometria, i, amb Blaise Pascal, va fundar la teoria de la probabilitat. Va aplicar el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents.

Blaise Pascal

1623

Les seves contribucions a les matemàtices i a la història natural inclouen el disseny i construcció de calculadores mecàniques, aportacions a la teoria de la probabilitat, investigacions sobre els fluids i l'aclariment de conceptes com ara la pressió i el buit... Després d'una experiència religiosa profunda en 1654, Pascal es va dedicar també a la filosofia ia la teología.

Isaac Newton

1642

Isaac Newton va establir les bases de la mecànica clàssica a través dels seus tres lleis de el moviment i la seva llei de la gravitació universal.
És l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Va ser el primer en demostrar que les lleis naturals governen els moviments de la Terra i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal.

Carl F. Gauss

1777

Va descobrir moltes coses, com per exemple: la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Gauss ha tingut una influència destacable en molts camps de la matemàtica i de la ciència, i se'l considera un dels matemàtics més influents de la història.
Va fer el seu primer descobriment matemàtic quan era adolescent.

Ada Lovelace

1815

Va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.
A Ada Lovelace se li considera la primera programadora, perquè
es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina. A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina.

Georg Cantor

1845

Va ser inventor amb Dedekind i Frege de la teoria de conjunts, que és la base de les matemàtiques modernes. Gràcies a les seves atrevides investigacions sobre els conjunts infinits va ser el primer capaç de formalitzar la noció d'infinit sota la forma dels nombres transfinits (cardinals i ordinals).

David Hilbert

1862

És reconegut com un dels matemàtics més influents i universals de finals del segle XIX i començaments del XX.
Hilbert va descobrir i desenvolupar moltes idees fonamentals en diverses àrees com: la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria. També va formular la Teoria de l'Espai de Hilbert.
Va ser un defensor de la Teoria de conjunts i dels Nombres transfinits.

Julio Rey Pastor

1888

Va ser un dels matemàtics més rellevants de la seva època.
En 1909 defensa la seva tesi doctoral sobre Correspondència de figures elementals a Madrid.
Després de la seva tesi doctoral 1909, Rey Pastor va investigar en el terreny de la geometria algebraica sintètica, i geometria projectiva superior. Amb la creació del Laboratori i Seminari Matemàtica, va treballar sobre història de la matemàtica, geometria sintètica real i complexa, representació conforme, teoria de Galois i mètodes numèrics.

Pere Puig i Adam

1900

Pere Puig i Adam era molt bo en les matemàiques i la geometria. La seva obra Curso de geometria métrica (1947) va ser una de les elementals en l'ensenyament d'enginyeria a l'Estat Espanyol.
El 1926 va obtenir la càtedra de matemàtiques de l'Institut San Isidro de Madrid

Alan Turing

1912

És considerat un dels pares de la ciència de la computació i precursor de la informàtica moderna. Va proporcionar la màquina de Turing. Va formular la seva pròpia versió.
Durant la segona guerra mundial, va treballar en desxifrar els codis nazis, i durant un temps va ser el director de la secció Naval Enigma de Bletchley Park.
Va dissenyar un dels primers computadors electrònics programables digitals i després va construir una altra de les primeres màquines a Manchester.

J.F. Nash

1928

Li van donar el premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques l'any 1994. L'any 2001 es va realitzar la pel·lícula: Una ment meravellosa. La pel·lícula va rebre quatre Premis Oscar, inclosos els de millor pel·lícula, director, actriu secundària i guió adaptat.