-
MOTÍ DEL TE
Va tenir lloc el 16 de desembre de 1773 a Boston, Massachusetts. Un grup de colons van llançar al mar la càrrega de te de tres vaixells britànics. Va ser un acte de protesta dels colons nord-americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'independència dels Estats Units. -
DECLARACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA AMERICANA
Va tenir lloc a Filadèlfia el 4 de juliol de 1776 van proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes s'havien auto definit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units.
John Adams va ser un dels polítics que va emprendre el procés d'independència, aprovat el 2 de juliol pel Congrés en ple sense oposició. -
BATALLA DE YORKTOWN
Va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica del 1781. Va enfrontar els independentistes i els seus aliats francesos contra els britànics al comandament de lord Cornwallis. La causa immediata d'aquest conflicte va ser l'injust tracte que la Gran Bretanya infligia als colons, ja que aportaven riqueses i impostos a la metròpoli però no tenien els mitjans per decidir sobre aquests impostos, per la qual cosa se sentien marginats i no representats. -
PRESA DE LA BASTILLA
Es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
REVOLUCIÓ FRANCESA
Període de la història de França que va provocar la caiguda de l’Antic Règim i la presa del poder polític per part de la burgesia.
Quan es va acabar el segle XVIII, el regne de França, estava sotmesa a l'Antic Règim. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. Així doncs, les classes socials quedaven dividides entre privilegiats i els no privilegiats. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ
És un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776. -
INICI MONARQUIA CONSTITUCIONAL
La monarquia constitucional és una forma d'Estat on hi ha separació de poders, on el monarca ostenta el Poder Executiu nomenant el govern, mentre que el Poder Legislatiu, l'exerceix una assemblea o parlament.
És el tipus de monarquia que sorgeix de la Constitució francesa de 1791 i que posteriorment instaurarien molts països europeus durant el segle XIX. En aquest règim, el rei ostenta el poder executiu però no pas el legislatiu. -
INICI DE LA CONVENCIÓ
La Convenció Nacional va ser la institució principal de la Primera República Francesa.
La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executius fins a la seva delegació al Comitè de Salvació Pública i legislatiu de l'Estat. -
FI MONARQUIA CONSTITUCIONAL
La monarquia constitucional va acabar al 1792 quan l'Assemblea legislativa, que es va establir després de la Revolució francesa, va proclamar l'abolició de la monarquia que va durar mil anys, donant pas a la Primera República francesa. -
INICI PRIMERA REPÚBLICA
Va ser el nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans durant la Revolució francesa. Va començar oficialment el dia que els diputats de la Convenció Nacional van aprovar l'abolició de la monarquia, confirmant així la destitució del rei Lluís XVI. Va durar un total de dotze anys , fins a l'establiment del Primer Imperi francès per Napoleó Bonaparte. -
INICI DIRECTORI
Fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa. Va venir després de la Convenció Nacional i va ser succeït pel Consolat
Els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc. -
FI PRIMERA REPÚBLICA
Aquest període es va caracteritzar per la caiguda i l'abolició de la monarquia francesa, l'establiment de la Convenció Nacional i el Regnat del Terror, la Reacció de Termidor i la fundació del Directori, i, finalment, la creació del Consolat i l'ascens de Napoleó al poder. -
FI DE LA CONVENCIÓ
Durant l'hivern del 1792 i la primavera del 1793, París es va veure greument afectada per la fam. La nova Convenció va fer poc per remeiar-ho fins a finals de la primavera de 1793, i es va preocupar més per la guerra que encara continuava. Finalment, el 6 d'abril de 1793, la Convenció va crear el Comitè de Salvació Pública, En efecte, el Comitè de Salus Pública instaura una política de terror, en què la guillotina es reserva per a tot aquell que sigui percebut com a enemic de la República. -
FI DIRECTORI
Sieyès i els seus seguidors van designar Joubert per dur a terme el cop d'estat que planejaven contra el Directori; tanmateix, Joubert va morir a la batalla de Novi, amb la qual cosa els conspiradors van passar a pensar a Napoleó com a executor del seu cop. Va esdevenir el cop d'estat del 18 de Brumari de l'any 1799, el triomf del qual va significar l'abolició del Directori i la instauració del Consolat. -
EL CONSOLAT
DeEl Consolat va ser la institució de govern a França després de la caiguda del Directori, després del cop d'Estat que va donar Napoleó Bonaparte. Es va promulgar una nova constitució que va establir un poder executiu integrat per tres cònsols durant 10 anys.
El consolat és la casa o oficina del cònsol, igual que el càrrec i el territori on exerceix la seva autoritat. -
BATALLA DE TRAFALGAR
La batalla de Trafalgar, va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. La batalla de Trafalgar es va produir davant de la costa del cap de Trafalgar -
INICI CONGRÈS DE VIENA
Després de la derrota de Napoleó, les grans potències vencedores, Prússia, Rússia, Àustria i Anglaterra es reuneixen a Viena entre 1814 i 1815 per definir les relacions entre els estats europeus.
El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrada a la capital austríaca, convocada per restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim. -
FI CONGRÈS DE VIENA
El Congrés de Viena té com a principis teòrics: el legitimisme, la responsabilitat internacional de les potències, el debat de conflictes mitjançant congressos (en lloc de la guerra) i la intervenció. -
BATALLA DE WATERLOO
L'exèrcit francès comandat per Napoleó Bonaparte, va ser derrotat pels exèrcits britànic i de Prússia a la Guerra de Waterloo. La derrota va acabar amb la guerra de 23 anys entre França i els estats aliats europeus. Les principals causes van ser:
la fugida de Napoleó Bonaparte de l'illa d'Elba i la seva tornada a França, on va ser rebut com un heroi i la fugida del rei Lluís XVIII de París i la nova coronació de Napoleó. -
CICLE REVOLUCIONARI DE 1820
La revolució liberal, dirigida per la burgesia i les classes populars, pretenia enderrocar l’absolutisme i instaurar governs liberals.
A Espanya Rafael del Riego va instaurar un règim liberal que va durar tres anys. Regne de les dues Sicílies i a Sardenya les revoltes van ser sufocades per la Santa Aliança. A Grècia el 1829 va aconseguir la independència respecte l’Imperi Otomà. -
CICLE REVOLUCIONARI DE 1830
La revolució liberal, dirigida per la burgesia i les classes populars, pretenia enderrocar l’absolutisme i instaurar governs liberals.
Entre el 1829 i el 1835 es va produir la segona onada revolucionària de la burgesia amb el suport de les classes populars. França va enderrocar el rei absolutista Carles X i va instaurar una monarquia liberal amb Lluís Felip d’Orleans. A Bèlgica , la revolta va culminar amb la independència dels Països Baixos. Polònia-Prússia-Suïssa-Itàlia. -
CICLE REVOLUCIONARI 1848
La revolució liberal, dirigida per la burgesia i les classes populars, pretenia enderrocar l’absolutisme i instaurar governs liberals.
Les revoltes del 1848 són conegudes com la primavera dels pobles ja que molts pobles s’alçaren contra l’absolutisme. Les protestes de la burgesia i les demandes socials de les classes populars en van ser les causes. França proclamà la II República. Berlín -unitat d’Alemanya sota la corona del Rei de Prússia . Alçaments nacionalistes a Hongria, Nord d’Itàlia...