-
Cremada de llibres
La cremada de llibres del 1933 va ser un esdeveniment executat pel règim nazi liderat per Adolf Hitler a Alemanya. Va estar realitzat per estudiants, professors i membres del partit. El 10 de maig de 1933, els nazis van cremar a Berlín i altres ciutats alemanyes milers de llibres que consideraven "no alemanys" o "degenerats", inclús obres d'autors famosos com Sigmund Freud o Bertolt Brecht. -
Atemptat a Sarajevo
El 28 de juny de 1914 el nacionalista serbobosnià Gavrilo Princip va disparar mortalment a l'arxiduc Francisco Fernando, hereu de la corona de l'Imperi austrohongarès, i a la seva dona, a Sarajevo. L'atemptat va ser el pretext usat per Àustria-Hongria per començar les hostilitats de la Gran Guerra. -
Declaracions de Guerra
El 23 de juliol de 1914 el Govern austrohongarès va donar un ultimàtum a Sèrbia en què exigia deu demandes impossibles d'acceptar i que justificarien una declaració de guerra. El dia 28 de juliol de 1914 l'Imperi austrohongarès va trencar relacions diplomàtiques amb Sèrbia i li declara la guerra. -
Period: to
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc principalment a Europa, però es va estendre a altres regions com el Pròxim Orient. Va ser una guerra total que va involucrar les principals potències mundials de l'època, incloent-hi Alemanya, Àustria-Hongria, l'imperi otomà i l'Imperi Austrohongarès en un costat, i França, el Regne Unit, Rússia, Itàlia i els Estats Units a l'altre. La causa va ser la política exterior d'Àustria-Hongria, Rússia i Alemanya. -
La 1a Batalla de Marne
La 1a batalla del Marne va tenir lloc entre el 5 i el 12 de setembre de 1914, al riu Marne, prop de París, a França. Els alemanys buscaven envoltar les forces aliades i el governador de París va ordenar que els taxis parisencs transportessin les tropes de reserva franceses, a les quals s'uneix el Cos Expedicionari Britànic. El resultat va ser una victòria aliada; els exèrcits francesos, reorganitzats per Joffre, van aconseguir aturar als alemanys, començant així la guerra de trinxeres. -
La treva de Nadal
El desembre de 1914, després de gairebé mig any de guerra, els contendents continuaven barallant amb duresa als camps de batalla de Bèlgica i de França. El dia de la nit de Nadal, els soldats alemanys van instal·lar arbres il·luminats a l'interior de les seves trinxeres, cosa que els soldats britànics van acabar per imitar, portant a un alto el foc espontani. -
L'enfonsament del Lusitània
L'RMS Lusitània va ser un transatlàntic britànic que va ser torpedejat per un submarí de la Marina Imperial alemanya el 7 de maig de 1915, davant de les costes d'Irlanda. Amb només 18 minuts després de l'únic impacte, es va enfonsar amb 1.192 ocupants, entre els quals 129 eren nens i nadons. Es tracta del primer "crim de guerra" i s'ha considerat com el desastre marítim més gran ocorregut durant la IGM. Va ser, també, el determinant perquè Washington decidís finalment entrar al conflicte. -
L'esquadrilla Lafayette
Els Estats Units va proposar a França la creació d'un esquadró de pilots per fer front a l'aviació alemanya. La proposta pretenia que els EUA s'unissin al conflicte. Va estar formada per 267 voluntaris, entre ells Eugene Bullard, el primer pilot militar afroamericà de la història. Després de la guerra, l'esquadró es va incorporar al 94è Esquadró de Caça de la Força Aèria dels Estats Units, del que forma part actualment. L'esquadrilla Lafayette va ser reconeguda per les seves accions heroiques. -
La batalla de Verdun
La major i més llarga batalla de la IGM al front occidental entre els exèrcits alemany i francès. La batalla inicia al 21 de febrer i acaba al 18 de desembre de 1916, al nord-est de França. Va ser la batalla més gran de desgast de la història i va causar poc més de 714.000 baixes (d'aquestes, més de 230.000 entre morts i desapareguts). La batalla es converteix en el símbol de l'horror de la Gran Guerra, però també en el de la resistència nacional de França. -
La batalla de la Somme
Va ser una batalla del front occidental de la IGM que va tenir lloc a prop del riu Somme, a França i va estendre's des de l'1 de juliol fins al 18 de novembre de 1916. És una de les batalles més sagnants i inútils. La raó d'aquesta ofensiva va ser alleujar la pressió alemanya sobre els francesos a Verdun. Es va convertir en un camp d'experimentació, amb un nombre mortífer de baixes, on van sorgir millores i innovacions tecnològiques a escala militar i canvis en la composició de les brigades. -
EUA entra en la guerra
Durant dos anys i mig, el llavors president dels EUA, Woodrow Wilson, havia aconseguit teixir un delicat equilibri polític per mantenir el país fora del conflicte europeu, sovint enfrontant una intensa oposició política interna. Però, finalment, va ser inevitable que El Congrés dels Estats Units no donés la seva aprovació per entrar a la Primera Guerra Mundial el 6 d'abril de 1917, acabant amb la neutralitat del país, declarant la guerra a Alemanya. -
Retirada de Rússia de la Guerra / Tractat de Brest-Litovsk
L'imperi rus va entrar al conflicte l'agost del 1914, però, el 3 de març de 1918, es va signar el Tractat de Brest-Litovsk entre el nou govern bolxevic de Rússia i les potències enllaçades a la Primera Guerra Mundial. Rússia, encara que disconforme amb els termes proposats pels alemanys, no va tenir més remei que acceptar per no disposar de suficients tropes per continuar lluitant en dos fronts. -
L'Armistici de Compiègne
L'Armistici de Compiègne va ser un acord signat l'11 de novembre de 1918 entre els Aliats de la Primera Guerra Mundial i Alemanya, en un vagó de tren al bosc de Compiègne per posar fi a les hostilitats en el front occidental de la IGM. Aquest acord va marcar el fi a la guerra més devastadora fins aleshores de la història de la Humanitat. La Gran Guerra va ser un conflicte que seria l'avantsala d'un altre que, anys més tard, encara tindria conseqüències més terribles, la Segona Guerra Mundial. -
Period: to
PERÍODE D'ENTREGUERRES
El període d'entreguerres és el conjunt d'anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. És un període marcat per canvis significatius a nivell polítics, econòmics i socials. Algunes característiques van ser: la inestabilitat política, els canvis en les aliances internacionals, la Gran Depressió que va afectar l'economia mundial, el naixement de moviments polítics radicals com el feixisme i el comunisme, i els preparatius per a la Segona Guerra Mundial. -
Creació del partit nazi
El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (el Partit Nazi), va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945. Era conegut com el Partit Obrer Alemany (DAP) abans d'un canvi de nom el 1920, que també va comportar canvis, llavors es considera que el partit nazi es va crear el 1920. El partit es basava en la puresa racial del poble alemany i la d'altres països del nord-oest d'Europa. Els nazis van perseguir els que consideraven enemics de la raça. -
Fundació del Partit Nacionalista Feixista
El Partit Nacional Feixista va ser fundat a Roma, el 7 de novembre de 1921 per iniciativa de Mussolini de convertir en partit el Fasci Italiani di combattimento. El Partit Nacional Feixista va ser un partit polític italià amb una ideologia de caràcter totalitari, antidemocràtic, ultranacionalista i de dreta extrema, màxima expressió del feixisme i únic partit legal durant la dictadura de Benito Mussolini. -
Establiment del feixisme a Itàlia
El feixisme va arribar a Itàlia el 1922, després de la Primera Guerra Mundial, i va ser liderat pel dictador Benito Mussolini, fundador del feixisme i del Partit Nacional Feixista. El règim feixista va establir una dictadura que va durar fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Si bé el feixisme va tenir una base racial a Alemanya, no va ser així a Itàlia (almenys inicialment). -
Final de la Guerra Civil Russa
La Guerra Civil Russa va ser un conflicte armat que va tenir lloc a l'imperi rus, entre l'Exèrcit Roig i el Moviment Blanc. El resultat d'aquesta va ser la creació de l'URSS, un Estat federal que estava sota el control absolut del Partit Comunista, per tant, un sistema totalitari. La Unió Soviètica seria un nou poder que marcaria la història contemporània i que arribaria a ser la segona potència del món, després dels Estats Units d'Amèrica. -
La marxa sobre Roma. Mussolini pren el poder
Entre el 27 i el 29 d'octubre del 1922, milers de militants feixistes van marxar cap a Roma per coaccionar el rei perquè donés les regnes d'Itàlia a Mussolini. El rei, Víctor Manuel III, va lliurar el poder a Mussolini i al seu Partit Nacional Feixista. Va ser nomenat president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia quatre dies més tard. Aquest va assumir el comandament suprem de l'Estat, conduint finalment a la desaparició de la democràcia, a favor del feixisme i un poder dictatorial. -
L'ocupació del Ruhr
L'ocupació del Ruhr entre 1923 i 1924 per tropes franceses i belgues va ser la resposta al fracàs de la República de Weimar presidida per Wilhelm Cuno en la seva obligació d'assumir les indemnitzacions econòmiques als Aliats després de la derrota de l'Imperi alemany a la Primera Guerra Mundial. -
La Gran Depressió
La Gran Depressió va ser una terrible crisi econòmica mundial que va afectar la majoria del món, des dels més industrialitzats fins als més pobres. La crisi va començar als Estats Units després del crac financer d'octubre de 1929 a Wall Street. La crisi es va perllongar durant la dècada de 1930 provocant atur, pobresa, la fallida de bancs i indústries i un malestar social generalitzat. Va ser la recessió més gran econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració. -
Hitler arriba al poder amb unes eleccions
El 30 de gener de 1933, el president alemany Paul von Hindenburg va nomenar canceller d'Alemanya Adolf Hitler, que era el líder del Partit Nazi.
Van ser les novenes i darreres eleccions de la República de Weimar, i les primeres des de l'arribada al poder del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany o Partit Nazi (NSDAP) amb Adolf Hitler. La llei de plens poders li donava a Hitler la capacitat d'exercir constitucionalment a partir d'aquell moment un poder dictatorial i sense objeccions legals. -
Period: to
GUERRA CIVIL
La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes, liderades pel general Francisco Franco, que buscaven establir una dictadura feixista.
La guerra va acabar amb la victòria dels franquistes el 1939, això va portar a una dictadura liderada per Franco, que es va mantenir fins a la seva mort el 1975. -
Cop d'estat
Va durar des del 17 fins al 23 de juliol de 1936. Va ser un cop d'estat militar dirigit contra el Govern constitucional de la Segona República que havia sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any. Aquest cop va portar a una guerra civil que va enfrontar les forces republicanes i les forces franquistes. Després de la derrota de la República, a l'establiment d'una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del dictador Francisco Franco el 1975. -
Massacre de Badajoz
Després de prendre la ciutat de Badajoz, les tropes nacionalistes, sota el comandament del general Yagüe, van dur a terme una matança massiva de civils i presoners republicans. Van morir entre 1.800 i 4.000 persones. Va durar des del 14 fins al 15 d'agost de 1936. -
Arribada de les Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals van ser unitats militars compostes per voluntaris estrangers de més de cinquanta països que van participar en la Guerra Civil Espanyola del bàndol republicà. Alguns estudis pensen que van ser gairebé 60.000 persones, encara que els més recents diuen que van ser 35.000. Els països que més soldats van aportar van ser: França, Polònia, Itàlia, Gran Bretanya i els Estats Units. -
Els bombardejos de la ciutat de València
Els bombardejos de València van ser una sèrie d'atacs aeris que van tenir lloc a capital de la República. Els atacs es van intensificar a partir de 1937, amb l'objectiu de debilitar la capacitat del govern republicà. Els bombardejos van continuar fins a la fi de la guerra, amb el darrer atac el març de 1939, poc abans de la caiguda de la República. Aquests bombardejos van causar un gran nombre de víctimes civils i van ser un exemple més de la brutalitat de la guerra. -
Batalla de Guadalajara
La batalla de Guadalajara (8 de març al 23 de març de 1937) va ser un enfrontament que va durar des del 8 de març fins al 23 de març de 1937 a la ciutat de Guadalajara. El bàndol franquista va intentar penetrar a Madrid pel nord. Les Brigades Internacionals van participar amb el bàndol republicà i van sortir guanyant, evitant que entressin a Madrid. -
Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'aviació alemanya i italiana (majoritàriament la Legió Còndor: força d'intervenció aèria de l'Alemanya nazi) contra Guernica. L'atac va ser ordenat per les tropes franquistes en col·laboració amb les potències de l'Eix i va provocar la mort de centenars de persones. Picasso es va basar en aquest conflicte per a la seva obra "Guernica". -
Els fets de Maig de 1937 a Barcelona
Van ser els enfrontaments entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Van durar des del 3 fins al 7 de maig. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. -
Batalla de Terol
Va durar des de desembre de 1937 fins al febrer de 1938. Els dos bàndols van intentar prendre el control de Terol. Finalment, les tropes republicanes van aconseguir recuperar Terol dels nacionalistes i mantenir el control de la ciutat. Encara i això, poc després els nacionalistes van contraatacar i van recuperar Terol. -
La Batalla de l'Ebre
Va ser la batalla en què van participar més combatents i la més llarga de tota la guerra. Va tenir lloc a la llera baixa de la vall de l'Ebre, entre la zona occidental de la província de Tarragona (Terra Alta) i a la zona oriental de la província de Saragossa (Mequinensa) i es va desenvolupar durant els mesos de juliol a novembre de 1938. Tot i que l'exèrcit republicà va aconseguir obtenir una important victòria inicial, la victòria final va ser per als franquistes. -
Nit dels vidres trencats
La Nit dels Vidres Trencats va ser un atac violent contra els jueus, propietats jueves i sinagogues que va tenir lloc a l'Alemanya nazi la nit del 9 al 10 de novembre de 1938. Va ser liderat pel govern nazi i les milícies paramilitars. La nit va marcar un punt d'inflexió en la persecució dels jueus i va portar a un augment significatiu de la violència i la repressió contra ells a Europa. -
Caiguda de Barcelona
Les forces franquistes van entrar a Barcelona, posant fi a la resistència republicana a Catalunya. La ciutat era un dels seus principals centres de poder i simbolitzava la resistència antifeixista. La caiguda de la ciutat va marcar la fi de la Guerra Civil Espanyola, ja que el govern republicà va haver de capitular poc després. La Guerra Civil Espanyola va acabar oficialment l'1 d'abril amb la victòria dels franquistes. -
Invasió a Polònia
La invasió de Polònia, també coneguda com a campanya de setembre, va ser una operació militar i campanya, que va consistir en un atac a la República de Polònia per part de l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica. Hitler va anunciar dies abans la invasió, ja que, desitjava la guerra contra Polònia des de feia temps, però no va preveure que en pocs dies Gran Bretanya i França es posarien del costat polonès i li declararien la guerra. Aquest fet va marcar el començament de la Segona Guerra Mundial. -
Period: to
SEGONA GUERRA MUNDIAL
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte armat que va implicar gran part de les nacions mundial, organitzades en dos bàndols: els aliats i les potències de l'Eix.
Va finalitzar amb la rendició de l'Alemanya nazi i la capitulació del Japó. -
Primeres deportacions a Auschwitz
A partir del 1940, l'Alemanya nazi va construir camps de concentració, d'experimentació mèdica i d'extermini en massa a Auschwitz. En 5 anys, uns 1,3 milions d'homes, de dones i d'infants (el 90% jueus) van ser assassinats, aprox. 900.000 immediatament a la sortida dels trens que els havien portat, la majoria a les cambres de gas. La resta moriren de malalties, malnutrició, maltractaments, sàdics experiments, etc. Els camps d'extermini han estat considerats el símbol del genocidi del poble jueu. -
Retirada de Dunkerque
La batalla de Dunkerque va ser una operació militar que va tenir lloc a Dunkerque, França. La batalla es va lliurar entre els Aliats de la IIGM i l'Alemanya nazi. Durant la batalla, va ser present la retirada més famosa de la IIGM. A les platges de Dunkerque, van acabar acorralats més de 338.000 soldats Aliats. L'evacuació de les tropes en territori francès no hauria tingut èxit si Hitler no hagués frenat l'avenç de les seves tropes, fet que encara és motiu de debat entre els historiadors. -
Invasió de Rússia
El 22 de juny de 1941 va iniciar l'Operació Barba-roja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica. Hitler va concebre la Directiva 21, coneguda com a Operació Barba-roja. L'objectiu era atacar la Unió Soviètica, posar fi al comunisme i desintegrar el país, expulsant la població i ocupant el territori. Finalment, però va ser un fracàs estratègic. Fou l'ofensiva terrestre més gran de la història i una de les campanyes militars més sagnants. -
Atac a Pearl Harbour
L'atac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii, va ser un atac per sorpresa portat a terme, enmig de les creixents tensions amb els Estats Units, per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana. Gran part de la flota naval va resultar danyada o destruïda i van morir uns 2.400 nord-americans. L'atac va commocionar la nació i va empènyer els Estats Units a una guerra que havia evitat durant anys. L'endemà, el president Roosevelt va demanar una declaració de guerra contra el Japó. -
Batalla de Midway
La batalla de Midway fou una gran batalla naval que va tenir lloc a l'Oceà Pacífic, sis mesos després de l'atac japonès de Pearl Harbor. Una gran flota de l'Armada Imperial Japonesa va atacar les bases nord-americanes a l'atol de Midway en la seva campanya per l'oceà Pacífic. Aquesta va acabar amb la derrota de l'imperi del Sol Naixent. El fracàs dels japonesos va portar la victòria nord-americana, la qual, va posar un fre a l'expansió nipona a Oceania, que fins aleshores semblava imparable. -
Batalla de Stalingrad
La batalla va enfrontar a l'Exèrcit Roig de la Unió Soviètica i la Wehrmacht d'Alemanya i els seus aliats de l'Eix pel control de la ciutat de Stalingrad, la qual tenia una important indústria militar i era un nus de comunicacions ferroviàries. L'excés de confiança alemany va portar a la victòria decisiva soviètica. La batalla va ser un punt d'inflexió en la IIGM i la més sagnant de la història, amb més de dos milions de morts. Alemanya va perdre prestigi entre els militars i els aliats. -
La caiguda de Berlín i el final del nazisme
La batalla de Berlín va consistir que diversos Grups d'Exèrcits soviètics van atacar la ciutat. La situació d'Alemanya en aquest moment era un autèntic infern. Envaït per les forces de la Unió Soviètica i pels Aliats. La batalla va finalitzar el 2 de maig del 1945, quan els defensors alemanys van rendir la ciutat a l'Exèrcit Roig. La batalla va portar al suïcidi de Hitler i altres alts oficials alemanys, la dissolució del Tercer Reich i, a més, al fi de la IIGM a Europa. -
Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki van ser efectuats pels Estats Units per l'ordre del president Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Les bombes van arribar a crear explosions equivalents a 16 i 21 quilotones. Aquests actes han estat els únics bombardejos nuclears fins ara. Amb els llançaments sobre la població, el món bèl·lic va canviar per sempre. Des de llavors les guerres i la relació entre països ja no tornarien a ser iguals. -
Judicis de Nuremberg
El procés de Nuremberg va iniciar el 20 de novembre del 1945 i va ser executat per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat. Va ser gràcies a l'exèrcit nord-americà que van poder capturar els jerarques. Les penes van ser des de l'absolució d'alguns fins a la pena de mort. Els judicis constitueixen la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.