La península ibèrica a l'alta edat mitjana

Caiguda del regne visigot

711

El rei visigot,Roderic,va ser derrotat en la batalla Guadalete. Comença la conquesta musulmana de la península ibèrica.

Emirat dependent

756

711-756
Va ser dependent del Califa, políticament i econòmicament.
Es va dividir en províncies, van ser derrotats intentant expandir-se per Espanya.

Ocupació de Girona pels francs

785

L'Imperi Carolingi, dirigit per Carlemany, havia conquerit gran part d'Europa, sent considerat el successor de l'imperi romà d'Occident. Carlemany no es va rendir i els anys següents va conquistar i es va unir a nombroses zones de la part nord de la Península. A finals del segle, Carlemany havia conquerit Girona, Cerdanya, Osona i Urgell. El segle VIII va acabar amb la creació de la Marca Hispànica i la intenció de Carlemany de seguir conquistant regions.

Ocupació de Barcelona pels francs

801

Després d’un setge llarg, la fam va fer que els habitants de la Barcelona musulmana, l’octubre de 801, obrissin les portes a les tropes de l’exèrcit cristià de Lluís el Pietós, rei franc d’Aquitània, comandat pel duc Guillem de Tolosa.

Guifré el Pelós anomenat comte

870

El 870, Carles II el Calb convocà una assemblea a Attigny on, d’entre d’altres moltes qüestions, aparentment hauria nomenat a un tal Guifré comte d’Urgell, Cerdanya i Conflent. Aquest tal Guifré no era altre que el fill primogènit del comte Sunifred I, mort feia poc més de vint anys. Guifré ràpidament cedeix privadament la gestió comtal de Conflent al seu germà Miró, essent aquesta pràctica un precedent als futurs esdeveniments polítics.

Emirat independent

925

756-929
Quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, membre de la família Omeia, Abderraman, va fugir a l'Al-Andalus. Va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad.

Atac de Barcelona per Almansor

985

L'assalt a Barcelona va anar precedit per una batalla on Borrell II fou derrotat a la batalla de Rovirans o Matabous i davant la imminència de l'atac, el comte va publicar un ban d'expedició pública perquè els cavallers anessin a socórrer Barcelona.

Borrell II trenca el pacte feudal amb francs

988

Borrell II es va convertir en comte de Barcelona, Girona i Osona, juntament amb el seu germà Miró. Aquest, mort el 966 sense descendència, es va encarregar del govern intern dels comtats i de la ciutat de Barcelona, mentre que Borrell va posar-se al capdavant de la política exterior i la defensa militar. A més, Borrell també va heretar el comtat d'Urgell.

Califat

1031

929-1031
A inicis del segle X, l'emirat de Còrdova, havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs de regnes cristians del nord. A l'any 929, es va independitzar de la autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el califat de Còrdova.
El califa tenia un poder absolut: era un jutge suprem, màxima autoritat religiosa, i general dels exèrcits.

Almoravits i almohades

1212

1086-1212
Van perdre el poder. Els cristians van derrotar als almohades en 1212. El regne musulmà es va reduir.

regne tifes

1238

1031-1238
L'aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit, intentaven escapar del control del califa, per convertir-se en màxima autoritat del seu terreny. Al 1.031, Al-Andalus es va dividir en més de 25 taifes (regnes independents). Això va debilitar la fragmentació política militarment la taifa davant els regnes cristians. Això va facilitar la invasió del Almoravits (segle XI) i Almohades (segle XII), uns pobles que havien creat un gran imperi del nord d'Àfrica.

Regne Nassarita de Granada

1492

1238-1492
El regne Nassarita de Granada seria el darrer estat musulmà de la península Ibèrica, l'antiga al-Àndalus. El seu últim rei va ser Muhammad XII , enderrocat pels Reis Catòlics, que es va veure obligat a rendir Granada el 2 de gener de 1492.