-
Pacte de Sant Sebastià
Va ser un acord oral entre les diferents opcions allí representades, però que no va ser recollit en cap document. L’acord consistia bàsicament en la necessitat d’enderrocar la monarquia a través d’un programa mínim per presentar-se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari que s’hauria de convertir en el govern provisional de la futura República. -
Proclamació de la república
El 14 d’abril, els regidors electes de la localitat guipuscoana d’Eibar van ser els primers a proclamar la República des de la plaça de l’Ajuntament, i al llarg del dia ho van anar fent els regidors de moltes altres ciutats del país.
Les eleccions del 12 d’abril també van reflectir el sentit plebiscitari sobre la monarquia. Així, la Lliga Regionalista va presentar-se davant de l’electorat com una opció política continuista i reformadora -
Constitució de la II República
Després de la proclamació de la República, el nou govern va establir un Estatut provisional (15 d’abril) i va convocar eleccions a Corts constituents pel 28 de juny, comicis amb un alt índex de participació (70,14%) i en els quals s’imposarien per una àmplia majoria les forces d’esquerra amb 279 diputats sobre 464. -
Estatut d’Autonomia de Catalunya
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats -
Fets del 6 d’Octubre
El descontentament davant del rebuig a la Llei de Contractes de Conreu més la incorporació dels membres de la CEDA al govern de Madrid va provocar que, el 6 d’octubre, en declarar-se la vaga general revolucionària contra el nou govern, Lluís Companys declarés, com ja ho havia fet Francesc Macià, tot i que en unes altres circumstàncies, l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. -
Victòria del Front Popular
La tardor de 1935 va esclatar una forta crisi de govern. El Partit Radical va veure’s afectat per un seguit d’escàndols de corrupció, com el cas de l’estraperlo (una ruleta trucada que, mitjançant suborns, s’havia implantat en diferents casinos espanyols) i els casos de malversació de fons públics per part de diferents polítics radicals (afer Nombela) -
Assasinat de José Calvo Sotelo
Va ser un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra). Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, va ser professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat el 1916. Va ser elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada a les eleccions generals espanyoles de 1919, com a membre del grup.
En 1921 va ser nomenat governador de València pel mateix Antoni Maura. -
Fets de maig de 1937
Companys envia a la Guardia d'Assalt i l'exèrcit a ocupar-lo. Comença una batalla sagnant entre dos bàndols: la CNT i el POUM per un costat i la Guardia d’Assalt, l'Exèrcit i els milicians del PSUC de l'altre. Els enfrontaments es produiran per tota la ciutat i els morts es comptaran per centenars. -
Batalla de l’Ebre
Va ser una acció militar, una de les més importants de la guerra civil de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya. Va ser planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània (abril del 1938).