-
LA INVASIÓ NAPOLEÒNICA
LA INVASIÓ NAPOLEÒNICA
La presència de tropes franceses en territori espanyol i les intrigues de Ferran van provocar el popular Motí d'Aranjuez. A causa d'això es va donar la dimissió de Godoy i el rei va abdicar en el seu fill Ferran VII . Totes aquestes discrepàncies les va a aprofitar Napoleó i va reunir a Baiona a Carles IV i Ferran VII. -
LA INDEPENDÈNCIA DE L'AMÈRICA HISPANA
Etapes del procés d'Independència:
Primera fase (1808-1814)
Durant la Guerra del Francès es van formar juntes controlades per les elits criolles. Van destacar les de Bogotà, Quito, Caracas Buenos Aires. El retorn de Ferran VII va obligar les juntes a dissoldre's.
Segona fase (1816-1826)
Després de la independència d'Argentina, la insurrecció es va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials. -
Period: to
La Guerra del Francès
El 2 de maig del 1808 la revolució del poble de Madrid va comportar l'inici de la guerra. Va haver-hi fases a la guerra molt importants que són les següents:
- Resistència Popular (1808): es van formar guerrilles per fustigar els francesos.
-Ofensiva francesa: Napoleó va intervenir en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya.
-Victòries angloespanyoles: l'exèrcit britànic va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles i vèncer els francesos a Arapiles (1812). -
Period: to
Sexenni absolutiste
Ferran VII va torna a Espanya el 1814. L'objectiu era regnar com un monarca absolut però durant la guerra del Francès es va complicar.
Després de recuperar el tron va derogar la Constitució del 1812 i va anul.lar l'obra reformista de les Corts.
La seva acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals. Aquests liberals van portar a terme diversos pronunciaments (Espoz i Mina el 1814, Porlier el 1815 i Torrijos el 1817), que van fracasar -
Period: to
ETAPES DEL PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA (2a part)
Després de diverses victòries militars sobre els exèrcits espanyols, van aconseguir la independència Mèxic, Veneçuela, Xile, Equador, Colòmbia, Perú, Bolívia, Paraguai i Uruguai.
L'any 1826 Espanya havia perdut totes les colònies excepte Cuba, Puerto Rico i les Filipines. -
Pronunciament de Torrijos
El pronuciament de Torrijos va ser un pronunciament comandat pel general i polític liberal Jose María Torrijos -
Period: to
El trienni liberal
1820, pronunciament del coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) i el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812. Es va organitzar la Milicia Nacional, un cos de voluntaris liberals armats.
L'any 1823 la Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que va tronar a instaurar l'absolutisme. -
Period: to
La Dècada Ominosa
L'última dècada de Ferran VII va comportar l'anul·lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn de l'absolutisme. Els problemes polítics i econòmics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi definitiva.
La guerra contra els francesos havia afeblit la economia i hi va haver una gran crisi.
Per superar la gran crisi, es van proposar una reforma fiscal en la qual els privilegiats paguessin Impostos
1830 conflicte dinàstic perquè la llei sàlica impedia a Isabel regnar -
LES BASES SOCIALS DEL CARLISME
El Carlisme recollia l'herència dels malcontents i estava dividit en 2 grups socials: els privilegiats i els no privilegiats. Els privilegiats tenien por de tenir que pagar Impostos per les seves terres i perdre part de les seves propietats. I els no privilegiats teníen por de perdre l'accés als béns comunals si el liberalisme els privatitzava.
La seva força residia al País Basc, a Navarra i en zones muntanyoses de Catalunya, Aragó i València. Molts eren dels medis rurals més tradicionals. -
ELS CARLINS, DEFENSORS DE L'ANTIC RÈGIM
1833-1839 -
ISABEL II i LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL
Durant la minoria d'edat d'Isabel II (1833-1843) va començar la construcció liberal a Espanya . -
ISABEL II I LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL (1833-1843)
Durant la minoria d'edat de Isabel II (1833-1843) va començar la construcció d'un Estat Liberal a Espanya -
EL SUPORT DELS ISABELINS
Quan Ferran VII va morir al 1833, els grups favorables a l'absolutisme es van negar a reconèixer a Isabel com a legítima successora de la Corona, i van apostar per Carles María Isidre. Hi va haver moltes revoltes que feia aquesta gent per defensar el seu candidat.
Davant l'aixecament absolutista, Isabel va buscar el suport dels liberals (Isabelins). D'aquesta manera es va formar un govern liberal moderat.
El nou govern liberal va ser impulsat per la burgesia i els sectors populars. -
LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA 1833-1840
Mentres la seva filla, que és la reina, menor d'edat, manarà la seva mare fins que ella sigui major d'edat.
En el moment en que Isabel superi la majoria d'edat Isabel ja manarà
El 1840 va deixar de ser reina després de 7 anys -
Period: to
PRIMERA GUERRA CARLINA
Durant el segle XIV hi va haver dues guerres Carlines que van afectar a Espanya i una al territori Català.
-Primera guerra Carlina (1833-1839) començà al País Basc on els Carlins van controlar gran part de l'interior i del baix Ebre. El 1839 van ser derrotats per les tropes del general Espartero i la pau es va signar en el conveni de Bergara. -
SEGONA GUERRA CARLINA
1846-1848
Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí, el comte de Montemolín. -
Period: to
EL BIENNI PROGRESSISTA
L'any 1854, el general O'Donell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. Va ser el pronunciament de Vicálvaro, va participar la Milícia Nacional i van formar juntes revolucionàries.
Isabel II va donar el poder als progressistes. Les corts van redactar una nova Constitució (1855) que no es va aprovar i el govern va aprofundir en les reformes econòmiques amb tres lleis:
-Nova desamortització, va afectar béns comunals i del ajuntament.
-Llei de ferrocarrils i de mines. -
Period: to
LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA
Nova crisi del govern d'Espartero va impulsar a la reina a confiar el govern a O'Donell, que va crear la Unió Liberal, nou partit de caràcter centrista.
1856 unionistes i moderats es van alternar el poder mentre que els progressistes es van quedar marginats. El govern va prescindir de Les Corts.
Es va impulsar una política exterior nacionalista que es va concretar en les campanyes militars al Marroc i Indoxina i en el suport internacional a una coalició per intervenir a Mèxic. -
Period: to
LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (2a part)
L'oposició al règim moderat es va ampliar i van néixer nous grups entre els exclosos del sistema, com ara els demòcrates o els republicans.
Al 1866 una greu crisi econòmica va convertir en imparable la degradació del règim isabelí, va augmentar el descontentament social i va establir les bases d'un nou pronunciament militar. -
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC 1868-1874
-
Period: to
LA REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL
La revolució del 1868 va ser impulsada per progressistes i demòcrates, als quals es van afegir unionistes i dirigida per l'almirall Topete i els generals Prim i Serrano.
Es vanformar juntes revolucionàries de suport al moviment revolucionari i les tropes lleials van ser vençudes a la batalla d'Alcolea.
Es va redactar una nova constitució de caràcter democràtic, aprovada al 1869.
La constitució establia la monarquia constitucional com a forma d'estat, així que va caldre buscar un nou rei. -
LA MONARQUIA D'AMADEU 1870-1873
L'opció escollida va ser Amadeu de Savoia, representant una monarquia liberal que havia contribuït a la unificació d'itàlia.
Amadeu va tenir el suport de progressistes, unionistes i demòcrates. -
LA TERCERA GUERRA CARLINA 1872-1876
Es va iniciar durant el sexenni revolucionari. Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries (Alpens, 1873) i van ocupar ciutats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot.
L'any 1875 l'exèrcit liberal va derrotar el carlisme a Catalunya, però la guerra va continuar un any més al País Basc i Navarra -
Period: to
LA PRIMERA REPÚBLICA
Amb l'abdicació del rei el febrer del 1873, les corts van votar la proclamació de la República. La república va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars i el govern republicà va emprendre un programa de reformes econòmiques i socials.
Les eleccions del 1873 les van guanyar els republicans federats. -
Period: to
LA PRIMERA REPÚBLICA
La república va tenir 4 presidents, Figueras, Pi i Maragall, Salmerón i Castelar però un seguit de problemes no va fer possible que es consolidés.
-Divisions del republicanisme entre unitaris i federals i moderats i intransigents.
-Dificultat de fer front a la insurrecció a Cuba, inici d'una nova guerra Carlina al 1872.
-Oposició dels monàrquics que van conspirar per preparar la restauració de la monarquia en Alfons.
El gener de 1874 un cop d'Estat va dissoldre les corts . -
Period: to
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
El desembre del 1874 el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos proclamava Alfons XII com a rei, i comentava la restauració de la monarquia borbònica. -
EL SISTEMA CANOVISTA
Antonio Cánovas Castillo, tenia com a objectiu la pacificació del país. Al 1876 es va posar fi a la guerra Carlina, i al 1878 la Pau Zanjón va posar fi a la insurrecció cubana.
1876 es va proclamar la Constitució del 1876, un text moderat que deixava oberts el drets i les formes com s'havia d'exercir el sufragi. Cada govern les podia modificar segons les seves necessitats. -
BIPARTIDISME
El funcionament polític es basava en l'alternança en el poder de dos partits dinàstics: el Partit Conservador i el Partit Liberal.
Després de la mort del rei l'any 1885, la firma del Pacte d'El Pardo va consolidar l'alternança en el poder durant la regència de la seva dona Maria Cristina (1885-1902). -
ELS SORGIMENTS DELS NACIONALISMES
La consolidació d'un Estat centralitzat va provocar moviments nacionalistes.
- A Catalunya es van crear partits política que defensaven l'autonomía de Catalunya.
- Al País Basc hi va haver moviments de protesta que van convergir en la creación del Partit Nacionalista Basc.
- A Galicia va surgir el Rexurdimiento, un moviment de carácter más cultural i literari que no pas polític. -
LA CRISI DEL 1898
L'any 1895 va escalar una nova insurrecció a Cuba. En aquesta ocasió els insurrectes van tenir el suport del Estats Units. 1898 Estats Units va declarar la guerra a Espanya, que va partir una derrota i la firma del Tractat de París (1898) va segellar independència de Cuba, les Filipines i Puerto Rico.
Com a reacció van néixer moviments regeneracionistes que demanden una veritable democratització de l'Estat i la fi del caciquisme i la corrupció.