-
La guerra del Francès i les Corts de Cadis
És va oposar a les idees de la revolució Francesa. Espanya va declarar la guerra a la França revolucionària. Posteriorment, el 1807, les autoritats espanyoles van afirmar un altre tractat, el de Fontainleau. Napoleó, aprofitant els enfrontaments en el si de la família reial espanyola, va atreure tots els seus membres a Baiona, i va pressionar-los perquè abdiquessin. Va poder atorgar la corona d'Espanya el seu germà, Josep Bonaparte, va regnar amb el nom de Josep I. -
Espanya i Catalunya segles XIX i XX
urant la primera meitat del segle XIX es va produir a Europa occidental un procés de canvi polític de les monarquies absolutes de l’Antic Règim cop a les monarquies constitucionals parlamentàries, gràcies a la influència de la ideologia de la Revolució Francesa que defensava la divisió de poders.
Paral·lelament es van produir dos fets més, també transcendentals: l’obertura cap a un nou sistema econòmic (que rebria el nom de Revolució Industrial). -
L'esclat de la guerra
La guerra del francès o guerra de la Independència va ser una guerra d'alliberament nacional , els espanyols s'oposaven als invasors. Josep Bonaparte van ser coneguts amb el nom d'afrancesats. Ferran VII s'autonomenaven els patriotes. les ciutats de Saragossa i Girona van patir setges molt servers, mentre que les guerrilles atacaven contínuament el poderós exèrcit francès, molt ben equipat i format. -
Les corts de Cadis i la constitució de 1812
En plena guerra, la Junta va convocar les corts, que es van reunir a cadis perquè era l'única ciutat que els francesos no havien ocupat. La majoria dels diputats eren liberals, malgrat que hi havia una minoria , els servils volien el retorns de Ferran VII i el manteniment de l'Antic Règim.
Les corts van elaborar la Constitució de 1812. La constitució de 1812 recollia els principis del liberalisme polític, reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders. -
La restauració de l'absolutisme
El mes de març de 1814, Ferran VII va tornar a Espanya. Els liberals esperaven que el rei jurés la Constitució de Cadis i els servils, que l'abolís i restaurés l'Antic règim. El rei, amb el suport dels servils, va derogar a la constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Els liberals van intentar restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments. -
El Trienni Liberal (1820-1823)
El 1820 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla).
Entre 1820 i el 1823, els liberals van restaurar les reformes que s'havien aprovat a Cadis i van formar la Milícia Nacional per defensar el Règim liberal per les armes, si calia.
El 1823 la Santa Aliança va evitar tropes a Espanya: els Cent mil fills de sant Lluís, que van restituir Ferran VII com a rei absolut, -
El triomf del liberalisme (1833-1844)
La primera regents va ser Maria Cristina, la mare d'Isabel, que es va recolzar en els liberals per assegurar el tron de la seva filla enfront dels carlins. Aquest dos grups van acabar unint-se en un pronunciament que va forçar l'exili del general el 1843. Per solucionar la inestabilitat de les regències, Isabel II va ser proclamada reina amb tan sols tretze anys. -
La dècada Ominosa (1823-1833) i la primera guerra Carlina (1833-1840)
La hisenda no tenia fons i la pèrdua de l'imperi americà va agreujar encara més la crisi econòmica. Davant d'aquesta situació, el rei va intentar modernitzar el govern mitjançant la creació d'un consell de ministres.
Com a conseqüència de la Llei Sàlica, a Espanya no podien regnar-hi dones. Ferran VII va promulgar una norma.
Quan ferran VII va morir el 1833, es va fer càrrec del govern perquè la princesa Isabel només tenia tres anys. -
La dècada Moderada (1844-1854)
El general Narváez va ser l'home fort del període i la peça clau de la governabilitat va ser la Constitució de 1845, un text conservador que limitaba molt els drets dels ciutadans. La dècada moderada va acabar pel general o'Donnell, que compta amb el suport dels progressistes i d'alguns moderats disconformes. -
El Sexenni democràtic (1868-1874)
L'any 1866, tot un conjunt d'opositors al règim monàrquic d'Isabel II acordaren l'anomenat pacte d'Oostende, tractat amb el qual pretenien posar fi a la dinastia borbònica, així com amb el seu contemporani govern corrupte de Narváez. Com a resultat d'aquest pacte, al setembre de 1868, a Cadis, s'inicià la coneguda Revolució de 1868, també dita La Gloriosa. En vista de tot el desgavell, els polítics republicans aconseguiren convèncer la resta de diputats. -
Regnat d’Alfons XII (1874-1902).
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
