-
Repercusió Internacional
La Guerra Civil Espanyola va tenir una gran repercussió internacional, ja que es va convertir en un camp d'assaig per a les forces polítiques i militars europees. Va generar una polarització ideològica, amb intervencions estrangeres: Alemanya nazi i Itàlia feixista van donar suport als nacionalistes de Franco, mentre que la Unió Soviètica i milers de voluntaris internacionals van ajudar els republicans.Alemanya va aplicar una política de no-intervenció a França i Gran Bretanya. -
El setge d'Oviedo
El setge d'Oviedo va ser un confrontament clau durant la Guerra Civil Espanyola, que va tenir lloc des del juliol de 1936 fins al d'octubre de 1937. Les forces nacionalistes, dirigides per Francisco Franco, assetjaren la ciutat asturiana d'Oviedo, que es mantenia sota control republicà. Aquest setge va ser marcat per una intensa lluita urbana i un patiment extrem per part de la població civil. Tot i els esforços dels defensors republicans, la ciutat va caure finalment en mans dels nacionalistes. -
Primera etapa
La primera etapa de la Guerra Civil Espanyola va tenir lloc des del 17 de juliol de 1936 fins aproximadament al març de 1937. Durant aquest període, les forces rebel·les encapçalades per Franco van lluitar per prendre el control de diverses regions d'Espanya, com Madrid i Barcelona. Es van produir combats intensos i violència indiscriminada, amb episodis com el setge d'Oviedo i la Batalla de Madrid. Així mateix, es van formar milícies populars i comitès revolucionaris per defensar la República. -
Cop d'Estat (aixecament militar)
El cop d'estat de 1936, liderat per Franco i altres militars conservadors, va intentar prendre el control d'Espanya, desencadenant la Guerra Civil. Iniciat el 17 de juliol, fracassa a Madrid i altres regions, però reeix a algunes zones. L'estratègia incloïa el control de comunicacions clau i ciutats importants. Aquest cop va provocar una guerra civil de tres anys entre els republicans, defensors de la legalitat democràtica, i els nacionalistes, partidaris de la dictadura. -
Insurrecció de Catalunya
La insurrecció a Catalunya del 1936 va ser un intent de l'Exèrcit de l'Africa i altres forces rebels de prendre el control de la regió com a part del cop d'estat contra la Segona República Espanyola. Va fracassar a les ciutats principals com Barcelona gràcies a la resistència popular i l'organització de milícies obreres i sindicats anarquistes i socialistes. Això va permetre als republicans mantenir el control de la regió, jugant un paper clau en el desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola. -
Govern de Giral
Giral va ser designat com a president del govern provisional. Va promoure reformes progressives, com la confiscació de les grans propietats terratenents i la creació de milícies populars per defensar la República. Tanmateix, va haver de fer front a l'amenaça de les forces nacionalistes liderades per Franco, i el seu govern va durar només tres mesos, fins a la formació del govern de Largo Caballero. -
Govern de Largo Caballero
Francisco Largo Caballero, un sindicalista i líder socialista, va continuar les polítiques progressives del govern anterior i va donar prioritat a l'esforç de guerra contra les forces nacionalistes de Franco. Va promoure la militarització de les milícies i va tractar d'organitzar l'economia per sostenir la guerra. Tanmateix, va ser un període marcat per tensions polítiques i militars dins del bàndol republicà. -
Batalla de Madrid
La Batalla de Madrid, que va tenir lloc durant la Guerra Civil Espanyola, va ser un dels episodis més importants del conflicte. Va començar el 8 de novembre de 1936 i va durar fins al març de 1939. Les forces republicanes van lluitar ferotgement contra les tropes franquistes per mantenir el control de la capital espanyola, Madrid. Va ser un conflicte intens i brutal, caracteritzat per la violència indiscriminada i els combats urbans. -
Govern de Negrín
Negrín va intentar coordinar les forces republicanes i reorganitzar l'exèrcit per resistir l'avanç nacionalista de Franco. Va implementar reformes econòmiques i socials, com la col·lectivització agrària i nacionalització d'indústries, però va enfrontar-se a la falta de suport internacional i a divisions internes. El seu govern va presenciar la retirada de les Brigades Internacionals i va acabar amb la derrota republicana i l'establiment de la dictadura franquista. -
El fets de maig
Es van produir a Barcelona el 1937 enfrontant forces republicanes entre sí. Va ser un enfrontament entre grups anarquistes i comunistes que controlaven parts importants de la ciutat. Els comunistes, amb el suport del govern de Negrín, van intentar desarmar els anarquistes, provocant combats urbans i la supressió violenta de la revolta. Aquest esdeveniment va marcar la pèrdua de poder dels anarquistes a Catalunya i la consolidació del control comunista en el bàndol republicà. -
Ocupació de la franja cantàbrica (segona etapa)
Aquesta regió era estratègicament important per la seva indústria i recursos minerals. Les tropes nacionalistes van avançar des del País Basc cap a Astúries, enfrontant-se amb resistència republicana. Tot i la ferotge oposició, les forces de Franco van aconseguir progressar i, al novembre de 1937, van capturar Bilbao. Aquesta ocupació va minvar significativament les esperances republicanes i va inclinar la balança del conflicte a favor dels franquistes. -
Batalla de Terol
Les forces republicanes van intentar prendre la ciutat d'enclavament estratègic de Terol per obrir un nou front contra les forces franquistes. Malgrat alguns avanços inicials, els franquistes van contraatacar amb força, infligint greus pèrdues a les tropes republicanes. La batalla es va caracteritzar per la ferotge lluita urbana i el temps inclement. Al final, les forces franquistes van mantenir el control de Terol, representant un altre revés per a la República. -
Bombardeig de Guernika
El bombardeig de Guernica, el 26 d'abril de 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, va ser un atac aeri massiu perpetrat per l'aviació alemanya i italiana en suport a les forces nacionalistes de Franco. Aquesta acció va ser un assalt deliberat a la població civil i va causar un gran nombre de víctimes i destrosses materials. Aquest esdeveniment va esdevenir un símbol de la brutalitat de la guerra civil espanyola i dels bombardejos indiscriminats contra la població civil. -
Batalla de l'Ebre (tercera etapa)
Aquesta regió era estratègicament important per la seva indústria i recursos minerals. Les tropes nacionalistes van avançar des del País Basc cap a Astúries, enfrontant-se amb resistència republicana. Tot i la ferotge oposició, les forces de Franco van aconseguir progressar i, al novembre de 1937, van capturar Bilbao. Aquesta ocupació va minvar significativament les esperances republicanes i va inclinar la balança del conflicte a favor dels franquistes. -
25 de juliol de 1938
Aquest dia va marcar el començament de l'ofensiva franquista a la Batalla de l'Ebre, amb l'objectiu de debilitar i finalment derrotar les forces republicanes. L'ofensiva va començar amb un atac massiu que va sorprendre els republicans. Malgrat els esforços de les forces republicanes per defensar-se, l'ofensiva franquista va resultar en una derrota decisiva per als republicans, accelerant el camí cap a la victòria final de Franco i les forces franquistes. -
Ocupació de Catalunya (quarta etapa)
Després de la Batalla de l'Ebre i altres confrontacions, les forces franquistes van avançar ràpidament pel territori català, aprofitant la desorganització i la fatiga de les forces republicanes. A partir de gener de 1939, van capturar ciutats clau com Tarragona, Lleida i Girona. Aquest avanç va culminar amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, marcant el col·lapse de la resistència republicana a Catalunya i l'avanç imparable cap a la victòria final de Franco a la Guerra Civil. -
Llei de responsabilitats polítiques
La Llei de Responsabilitats Polítiques, promulgada per Franco a Espanya el 9 de febrer de 1939, era una mesura de repressió política que perseguia els partidaris de la Segona República Espanyola. Aquesta llei permetia la persecució, confiscació de béns i execució dels que s'haguessin enfrontat al règim franquista. Va ser utilitzada per consolidar el poder del règim i silenciar oposició durant la dictadura franquista. -
Fi de la República
La fi de la Segona República Espanyola es va produir el 1 d'abril de 1939 amb la victòria definitiva de les forces franquistes liderades per Francisco Franco en la Guerra Civil Espanyola. Després de la captura de Madrid i altres ciutats importants, les forces republicanes van capitular, permetent l'establiment de la dictadura franquista. Això va marcar el final de la democràcia i l'inici d'un règim autoritari a Espanya, que duraria fins a la mort de Franco el 1975.