-
476
Fi de l'imperi romà d'Occident
Juli Nepot va enviar un exèrcit contra els visigots sota la direcció d'Orestes. Aquest, en lloc d'usar les tropes per combatre als visigots, es va rebel·lar i va marxar contra Ravenna on estava Nepot, amb la intenció de destronar-lo i proclamar-se en el seu lloc. Orestes va entrar a Ravenna i va proclamar Emperador al seu propi fill Ròmul August, menor d'edat, conservant ell mateix el poder efectiu com a regent el 475. -
Jan 1, 622
Aparició de l’islam
Muhàmmad (570 - 632) va tenir la seva primera experiència profètica als quaranta anys quan, segons va afirmar, se li va aparèixer l'arcàngel Jibril (Gabriel) en una visió. Al cap de quatre anys va començar a predicar en públic a la seva ciutat natal i principal nucli comercial d'Aràbia, la Meca. Davant l'hostilitat dels habitants d'aquesta ciutat, va marxar a Medina l'any 622. Aquest esdeveniment, l'hègira o emigració, marca el primer any del calendari islàmic. -
Jan 1, 711
Arribada dels musulmans a la península ibèrica
L'islam va penetrar en el món cristià i grecoromà poc després de la mort de Mahoma. Durant el regnat dels omeies l'expansió continua, les conquestes es van fer per via terrestre fins al Magrib a finals del segle VII, i van arribar a les costes ibèriques a començaments del segle VIII . A l'any 712 van travessar l'estret de Gibraltar i van arribar a la Península Ibèrica. -
Oct 10, 732
Derrota dels musulmans a Poitiers
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort. -
Jan 1, 1117
Conquesta de Tarragona
-
Jan 29, 1148
Conquesta de Tortosa
El 29 de juny de 1148, diada de Sant Pere, l'estol, carregat de gent i de material de guerra, es féu a la mar, sota l'alt comandament del comte de Barcelona. El dia primer de juliol arribà a les boques de l'Ebre. Seguí riu amunt, i a unes dues milles de la ciutat s'aturà. La rendició dels sarraïns s'esdevingué a les darreries de desembre del 1148. -
Oct 24, 1149
Conquesta de Lleida
- 24 Octubre. Ermengol VI d'Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona reconquisten Lleida. Es signaren capitulacions de manera que els àrabs varen conservar terres i bens on romandrien uns quants uns segles més, en pacífica convivència amb els cristians vencedors.
-
Jan 1, 1162
Es forma la Corona d'Aragó
Amb matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó es va concebre la unió dinàstica que s'encarnà en la persona del seu fill, Alfons el Cast, successor comú d'ambós conjunts territorials el 1162. -
Jan 1, 1229
Conquesta de Mallorca
La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada de l'any 1229 contra Al-Mayūrqa. La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
Jan 1, 1230
Es forma la Corona de Castella
La Corona de Castella, com entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries. -
Period: Jan 1, 1232 to Jan 1, 1245
Conquesta de València
La conquesta de València fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. -
Jan 1, 1348
Pesta negra
La pesta negra també coneguda com a mort negra va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjans del segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea. -
May 29, 1453
Conquesta de Constantinoble per part dels turcs
La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica. -
Comencen les conquestes cristianes. Conquesta de Girona
Tanmateix, l'empremta musulmana a la ciutat fou molt lleu, quasi inexistent, atès que al 785 les mateixes elits locals que havien capitulat el 715 als musulmans, lliuraren la ciutat a Carlemany. La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. -
Conquesta de Barcelona
Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà amb el nom de Madinat Barshaluna, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica.
