-
El triomf dels moderats
L'any 1840, els moderats, novament en el govern, van elaborar, d'acord amb la reina regent, un conjunt de mesures destinades a desfer part de l'obra revolucionària de 1835-1837. Pretenien restringir encara més el sufragi, limitar la llibertat d'expressió i paralitzar la desamortització dels béns de l'Església.
A diverses ciutats, on els progressistes tenien més suport, exigien un canvi de govern. El govern moderat va haver de dimitir i la reina regent, Maria Cristina, es va haver d'exiliar. -
Period: to
La regència d'Espartero
El general Espartero es va fer càrrec de la regència fins a la majoria d'edat d'Isabel II. Va governar Espanya durant tres anys, però amb una actitud autoritària.
Per posar remei a la crisi de la hisenda, el govern va iniciar negociacions amb la Gran Bretanya. La notícia del possible acord comercial va ser mal rebuda a Catalunya, ja que la naixent indústria tèxtil catalana no podia competir amb l'anglesa. Aquest fet agreujava encara més la situació de descontentament que hi havia a Barcelona. -
La majoria d'edat d'Isabel II
El maig de 1843, es van produir una sèrie d'avalots a diverses ciutats espanyoles contra la regència dels general.
El nou govern, format per moderats i progressistes, va ordenar la dissolució de la Junta que s'havia format a Catalunya. La Junta no va obeir i va encapçalar una insurrecció que es va estendre a altres ciutats catalanes. La intervenció de l'exèrcit va esclafar la revolta.
Al 1843, el govern va proclamar la majoria d'edat d'Isabel II i els moderats van guanyar les eleccions. -
Period: to
La Dècada Moderada
Els moderats, gràcies al suport de la reina i a un sufragi censatari molt restringit, es van mantenir en el poder durant deu anys consecutius en el poder, al llarg dels quals van organitzar un estat liberal a la seva mida. Amb els moderats, s'imposaven els interessos de l'oligarquia de grans terratinents i financers, que van aconseguir marginar del poder la petita i mitjana burgesia comercial i industrial i també les classes populars, representades pels demòcrates i els republicans. -
La Constitució de 1845
La peça clau del nou ordre polític va ser la Constitució de 1845. La nova constitució obria un període d'inestabilitat constitucional, ja que cada canvi de govern comportava també un canvi de constitució. La Constitució de 1845 establia la sobirania compartida entre les Corts i el rei, i restringia els drets dels ciutadans amb relació a la de 1837. El legislatiu quedava format per dues cambres: el Senat i el Congrés.
Per tant, la Constitució de 1845 donava molt de poder a la corona. -
Period: to
L'establiment del règim moderat
L'establiment del règim moderat es completava amb altres mesures:
- La centralització política i administrativa de l'Estat.
- La restricció de la llibertat d'expressió.
- La unificació legal i judicial, amb el codi penal de 1848.
- La reforma tributària i de la hisenda per part del ministre Alejandro Mon.
- La creació de la Guàrdia Civil, encarregada de mantenir l'ordre públic.
- La progressiva implantació d'un sistema educatiu únic, que va esdevenir una eina de castellanització. -
Period: to
La segona guerra carlina
L'oposició al modernatisme va ser especialment forta a Catalunya. El setembre de 1846 va començar la segona guerra carlina, que es va desenvolupar només a Catalunya. Les causes d'aquesta guerra estan relacionades amb l'oposició que una bona part de la població catalana mantenia contra el règim moderat. A més, la crisi econòmica de 1846-1847 va provocar el tancament d'algunes fàbriques i un atur considerable.
La guerra, però, es va acabar el maig de 1849 amb victòria de l'exèrcit moderat. -
L'oposició al règim moderat: la fundació del Partit Demòcrata
Els progressistes eren la principal força d'oposició, però la impossibilitat que tenien d'arribar al poder per la via legal va provocar la radicalització d'alguns sectors, que van escindir i van fundar el Partit Demòcrata (1849). Els demòcrates defensaven la sobirania popular i el sufragi universal masculí. El nou partit va tenir un important suport popular i va aglutinar els primers nuclis republicans i els incipients grups socialistes. -
Period: to
El Bienni Progressista
O'Donnell va fundar la Unió Liberal, partit de centre amb l'objectiu d'aglutinar els moderats més liberals i els progressistes més conservadors.
La reina es va veure obligada a nomenar primer ministre el general progressista Espartero, que va governar en coalició amb la Unió Liberal. Començava, doncs, el Bienni Progressista, que va comportar una tornada al règim de 1835-1837. Es va reprendre tota l'obra de desmantellament de l'Antic Règim i la Constitució de 1845 va ser derogada. -
L'obra legislativa del Bienni
L'obra legislativa més important del Bienni va tenir com a objectiu posar les bases per al ple desenvolupament capitalista de l'Estat espanyol. La mesura principal va ser la Llei de desamortització civil (1855), que va permetre la subhasta pública de les terres de propietat municipal.
L'altra iniciativa econòmica important va ser la Llei de ferrocarrils (1855), que concedia molts avantatges als inversos estrangers -subvencions estatals, facilitats per importar material ferroviari-. -
El cop d'estat del general O'Donnell
Quant al moviment obrer, cal destacar la conflictivitat provocada per la introducció de les selfactines, que havien deixat molts obrers sense feina en el ram de la indústria tèxtil. Durant alguns mesos, les associacions obreres de Barcelona van aconseguir millorar les condicions laborals; el maig de 1855, però, les autoritats van ordenar la dissolució de totes les societats obreres.
El juliol de 1856 un cop d'estat encapçalat pel general O'Donnell va posar punt final al Bienni Progressista. -
Period: to
La descomposició del règim moderat
El general O'Donnell va tornar a instaurar les lleis moderades i la Constitució de 1845, i l'octubre de 1856 el general Narváez tornava a presidir el govern. Entre 1856 i 1866 hi va haver una alternança en el poder entre el Partit Moderat de Narváez i la Unió Liberal d'O'Donnell.
Els governants de la Unió van intentar aplicar un programa de reforma política i de modernització de l'economia. Tanmateix, cada cop que la reina tornava la presidència del govern als moderats, es produïa una involució. -
Period: to
El final del regnat d'Isabel II
Els darrers anys del regnat d'Isabel II es van caracteritzar per la política conservadora i autoritària dels moderats. El juliol de 1866 els progressistes i els moderats van signar el pacte d'Ostende, amb l'objectiu de posar fi a la monarquia d'Isabel II i elegir una assamblea constituent per sufragi universal. La monarquia d'Isabel II i el règim moderat quedaven, doncs, aïllats.