-
Period: 1516 to 1556
Carles I
Va néixer el 24 de febrer de 1500 en Gante. Va ser rei d'Espanya i eprador d'Alemanya i també va ser el primer rei de la casa d'Austria. -
1521
Conflictes a Castella: les Comunitats
La llegada de Carlos a Castilla supuso la llegada de un joven inexperto que desconocía las costumbres e idioma de su reino, dado lo cual depositó su confianza en sus colaboradores borgoñones que le habían acompañado desde los Países Bajos, a los que les procuró altas dignidades y acceso a rentas y riquezas. Esto molestó a los castellanos y así se lo hicieron saber en las Cortes de Valladolid de 1518, lo cual fue ignorado por el rey. -
1523
Conflictes a Aragó: les Germanies
En els territoris del Regne de València i de Mallorca es va produir el moviment de les Germanies. Els artesans de València posseïen el privilegi del regnat de Ferran el Catòlic per a formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. En 1519 Carles I va permetre la formació d'aquestes milícies i es van posar al comandament de Joan Llorenç. -
1529
La guerra de Navarra
Va ser un conflicte internacional que va tenir com a conseqüencia més important la pèrdua de la indepenència del regne pirinenc. -
1544
Les guerres amb França
Carles I va sostenir quatre guerres amb Francesc I de França, que també aspirava a la corona imperial, i al qual exigia la devolució de Borgonya.
La primera guerra (1521-1526).
La segona guerra (1526-1529).
La tercera Guerra(1535-1538).
La quarta Guerra(1542-1544). -
Period: 1556 to
Felip II
Felip II va ser monarca des de 1556 fins a 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal, a partir del 1580. -
1559
Cultura i Art
El govern de Felip II va coincidir amb l'etapa històrica coneguda com a Renaixement, encara que el canvi ideològic no va ser tan extrem com en altres països. -
1568
El príncep Carlos
El príncep Carles va néixer el 1545, fill de la primera esposa de Felip, Maria de Portugal amb qui aquest s'havia casat dos anys abans i que va morir al part. Caracteritzat pel seu desequilibri mental, de molt possible origen genètic, ja que tenia quatre besavis (en lloc dels vuit naturals) i sis rebesavi (en lloc de setze), Carlos va tenir una complexió feble i malaltissa. -
1571
La rebel·lió en les Alpujarras
En 1567 Pedro de Deza, president de la Real Chancillería de Granada, va proclamar la Pragmàtica baix ordre de Felip II. L'edicte limitava les llibertats religioses, lingüístiques i culturals de la població morisca. Això va provocar una rebel·lió dels moriscos de les Alpujarras que Joan d'Àustria va reduir militarment. -
La Crisi d'Aragó
Antonio Pérez va ser secretari del rei fins 1579. Va ser arrestat per l'assassinat de Juan de Escobedo, home de confiança de Juan d'àustria, i per abusar de la confiança de real al conspirar contra el rei. -
Period: to
Felip III
Felip III va ser monarca d'Espanya, rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona, príncep d'Astúries va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes. Va ser el Primer en heredar territoris del imperi espanyol. -
Expulsió dels moriscos
Entre 1609 i 1610 van sortir de la península. Per a aquesta operació van ser mobilitzats 30 000 soldats i l'Armada va ser l'encarregada de transportar-los fins a Tunísia o el Marroc.Es va expulsar a uns 300 000 moriscos aproximadament.
Aquesta mesura va afectar considerablement el Regne de València, a les hortes d'Aragó i a les hortes de Múrcia. -
Intervenció de Felip III d'Espanya
L'emperador Ferran II d'Habsburg va demanar ajuda als seus familiars espanyols per a fer front a la rebel·lió dels alemanys protestants. -
Period: to
Felipe IV
Felip IV va ser monarca d'Espanya. El seu regnat va estar marcat pel validatge de Gaspar de Guzmán, comte-duc d'Olivares, que va intentar reformar la monarquia per aconseguir una major unitat dels països on aquesta monarquia regnava. -
La crisi de 1640
Castella, l'únic regne que havia col·laborat amb les despeses de les empreses de la Monarquia, mostrava senyals d'esgotament. Per això, el valgut va exigir als altres regnes una contribució equivalent i es va disposar a pal·liar les traves institucionals que poguessin existir. Durant aquesta última etapa es produeixen les diferències amb Catalunya, Portugal i Andalusia. -
Etapa del Comte-duc d'Olivares
Quan s'aproximava la fi del regnat de Felip III, les intrigues palatines es disputaven la confiança del futur rei, el príncep d'Astúries que arribaria a ser Felip IV. El valgut del rei, el duc de Lerma, lluitava per obtenir el favor del monarca amb el suport del seu gendre, el comte de Lemos i del seu cosí, Fernando de Borja, gentil home de la cambra del príncep, enfront dels seus dos fills, el duc d'Uceda i el comte de Saldaña. -
La guerra dels trenta anys
La guerra dels Trenta Anys va ser una guerra lliurada a l'Europa Central (principalment el Sacre Imperi Romanogermànic) entre els anys 1618 i 1648, en la qual van intervenir la majoria de les grans potències europees de l'època. Aquesta guerra va marcar el futur del conjunt d'Europa en els segles posteriors -
Etapa de govern personal
Després de la caiguda d'Olivares, el rei va semblar decidit a portar personalment les tasques d'Estat, però aviat va prendre la decisió de nomenar com valgut a Luis Méndez d'Haro, nebot d'Olivares, amb el títol de primer ministre. El seu objectiu va ser el d'acabar amb els conflictes interiors i aconseguir la pau a Europa. -
Period: to
Carles II
Carles II va ser rei de diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Com que va esdevenir rei sent menor d'edat, va actuar com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria. -
Regència de Mariana d'Àustria
Felip IV s'havia casat per primera vegada amb Isabel de França (morta en 1644). D'aquesta unió va néixer un únic fill home, el príncep Baltasar Carlos, mort en 1646, la qual cosa va provocar que el rei decidís casar-se en segones núpcies (1649) amb la seva neboda, l'arxiduquessa Mariana d'Àustria, filla de l'emperador Ferran III i de María Ana d'Àustria (germana de Felip IV), amb l'objectiu d'assegurar la continuïtat dinàstica en el tron.