-
1453
Caiguda Imperi Romà Orient
La Caiguda de l'imperi Romà d'Orient marca la fi de l'edat mitjana a Europa.
La capital d'aquest Imperi cristià es trobava a Constantinoble. Els turcs van començar a posseir uns quants territoris d'Europa el seu objectiu va ser aconseguir una nova capital. Per a això, es van dirigir a Constantinoble i la van conquistar. -
1492
Descobriment América
El descobriment d'Amèrica en 1492 per Cristòfol Colom va ser un dels fets més importants de la història europea i va condicionar l'evolució política. La misió va ser dirigida per Cristóbal Colón, i financiada per els Reis Católics (Isabel de Castilla y Fernando de Aragó). Gràcies al descobriment d' Àmerica es van poder portar menjar i molts més materials, que van afavorir el consum a la societat. Van enriquir les monarquies europees. -
1520
Inici de la reforma protestant
Es coneix com Reforma protestant ail moviment religiós cristià, iniciat a Alemanya al segle XVI per Martí Luter. Va portar a un cisma de l'Església catòlica per donar origen a nombroses esglésies agrupades sota la denominació de protestantisme.El primer fet que es va començar, va ser la "95 tesis" de Luter. -
1555
Pau d’Augsburg
La Pau d'Augsburg va ser un tractat molt important que va tenir lloc a l'any 1555 i que va posar fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic. També va ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys. -
1561
Crema de boscos per impedir el refugi de Bandolers
La crema de bsocos per impedir el refugi de bandolers va ser ordenada pel Duc d'Alcalà l'any 1561.
El paper de la muntanya, era esencial com a refugi o ruta de fugida pels bandolers. -
1570
Revolta dels Països Baixos contra Felip II
El príncep Guillem d’Orange va començar una revolta nobiliària contra Felip II,
Felip II, malgrat els consells de la governadora, va optar per la repressió, creant el Tribunal dels Tumults, encarregat de la repressió del protestantisme: 1.200 persones van ser executades.
Felip II, amb una monarquia esgotada i escanyada financerament després de trenta anys de guerra, va cedir la sobirania dels Països Baixos a la seva filla Isabel i al seu gendre, l’arxiduc Albert. -
1571
Batalla de Lepant.Una aliança cristiana atura l’expansionisme turc pel mediterrani oriental
La batalla de Lepant va tenir lloc el 7 de octubre del 1571 al golf de Patras, a la costa occidental de Grècia.
Aquesta batalla va succeir perque l'imperi turc representava una mortal amenaça per a Itàlia i per a la resta d'Europa. La batalla de Lepant va ser l'última gran batalla de galeres de la Mediterrània, la flota combinada de les potències cristianes occidentals va derrotar a la flota turca gràcies a una artilleria superior i a uns combatents millor armats. -
Expulsió de la població morisca.
En 1609, Felipe III, va signar un dectret pel qual la població morisca havia de marxar del país, i Espanya va perdre el 4% de la seva població en cinc anys.
Musulmans que vivien en territori dominat pels cristians- se'ls va posar en la disjuntiva de rebre el baptisme o ser expulsats dels regnes peninsulars. La major part d'ells va acceptar el sagrament que oficialment els convertia en cristians, i va passar a coneixer-los com moriscs o com a cristians nous, -
Perot Rocaguinarda és indultat i s'allista als terços d'Itàlia.
Al juny de 1610 el duc de Monteleone, que sabia que Rocaguinarda considerava acollir-se a un indult en canvi d'anar a servir al rei, va cursar la petició d'indult a Madrid, però el Consell d'Aragó la va denegar. Va seguir buscant i finalment, va aconseguir que Rocaguinarda i Morell, que havien reunit les seves quadrilles, s'acollissin a un perdó el 30 de juliol de 1611 i que Rocaguinarda embarqués en Mataró amb els seus guerrillers com a capità dels terços hispànics cap a Nàpols. -
Execució en massa de bandolers i col·laboradors per part del lloctinent duc d'Alburquerque.
El duc d'Alburquerque va executar a molts bandolers i col·laboradors.
La majoria d'ells van ser delatats a traició, ja que la corona de Castella oferia recompenses. Per l'altre part, la corona de Castella presionava als familars, amics i poble relacionats amb els bandolers, per conseguir agafar als bandolers. -
Period: to
Guerra dels Trenta Anys.
La guerra dels Trenta Anys va ser una guerra de conflicte politic-religiós lliurada a l'Europa central entre els anys 1618 i 1648, en què van intervenir la majoria de les grans potències europees de l'època. Es va fer aquesta guerra per conseguir la hegemónia de Europa i va marcar el futur del conjunt d'Europa en els segles posteriors. -
Period: to
Detenció i execució de Joan Sala, Serrallonga
Joan Sala, va ser un famós bandoler, que vivia de assaltar massies, pobles i extrangers per guanyarse la vida.
Pasat molt temps, en un judici contra Serrallonga, va confesar i va ser sotmés a la detenció i execució:
Va pasar per moltes tortures:
-100 açots a l'esquena
-Li van tallar les orelles
-Van produir cremades
-El van descuartiçar
-Van penjar el seu cap a Barcelona durant 15/ 20 anys. -
Sublevació i independència de Portugal.
La Restauració de la Independència de Portugal davant de la Monarquia Hispànica es va produir l'1 de desembre de 1640.Va ser una serie de enfrentaments armats entre el regne de Portugal y la Monarquía Hispánica. Que començar amb l'aixecament a favor de la Restauració de la Independència i va acabar amb la independencia de Portugal -
Period: to
La llarga guerra o “Guerra dels segadors”
La Guerra dels Segadors va ser el conflicte bèl·lic que va afectar bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que va acabar amb la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, -
Revolució popular contra els soldats allotjats. Corpus de Sang. Revolució política. Inici de la Guerra dels Segadors.
La Revolta dels Segadors es va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640, quan la pagesia catalana, farta del nivell de pobresa en el que es trobaven i els abusos constants dels soldats de la corona Castellana, vas esclatar, creant una gran rebolta en contra dels soldats i creant una gran massacre. Aquest event es coneix com el Corpus Sang. -
Lluís XIII és proclamat comte de Barcelona.
Després dels problemes causats entre els soldats espanyols i els catalans, els campesins van demanar ajuda a Lluis XIII, firmant l'aliança entre Catalunya i França. Així els catalans van poder guanyar protecció sota l'exercit francés. L'ajuda cap a les autoritats catalanes, només es podía obtenir si rexoneixien a Lluis XIII com a sobirà, Així doncs, finalment va ser reconegut Comte de Barcelona i va col·locar el Principat de Catalunya sota la sobirania francesa. -
Pau de Westfalia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück són un conjunt de tractats que van donar la pau a la llarga guerra dels trenta anys.
També marca el començament de l'era moderna, amb el qual s'acaba el feudalisme.
Espanya ha de reconèixer la independència dels
Països Baixos. La qual cosa implica: pèrdua territorial i econòmica, a més de prestigi internacional. -
Les tropes castellanes ocupen Barcelona
El setge de Barcelona va ser un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que va posar fi al conflicte, posant les autoritats catalanes una altre vegada sota l'obediència del rei castellà.
Les tropes castellanes van ocupar Barcelona obeint les lleis catalanes. -
Tractat dels Pirineus: annexió del Rosselló i la Cerdanya a la corona francesa.
La pau entre França i la Monarquia Hispànica va arribar el 1659 amb la signatura del Tractat dels Pirineus. Va establir-se una solució política que acordava la divisió de la Cerdanya com a unitat geogràfica: Lluís XIV es feia amb el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya (Vall de Querol); i Felip IV mantenia el Principat de Catalunya i la resta de la Cerdanya (Llívia). -
Lluís XIV aboleix les constitucions catalanes al Rosselló i la Cerdanya.
Van cedir a França el domini del Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya, és a dir, els territoris catalans situats al nord dels Pirineus. -
Els francesos ocupen Barcelona i part del Principat.
Després del setge de Barcelona els francesos ocupen Barcelona i part del territori del Principat de Catalunya. Vendôme jura les Constitucions catalanes en nom de Lluís XIV de França. -
Pau de Ryswick.
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697. Aquest tractat va finalitzar amb la guerra de la aliança, que enfrontava el regne de França contra la gran Aliança (Regne d'Anglaterra, Espany i les Provincies Unides. Una de les conseqüències més importants, va ser la possibilitat de França d'accedir al tron de la corona espanyola després de la mort de Carles II. -
Mort de Carles II, darrer rei de la dinastia Habsburg o Àustria
1 de novembre de 1700, Carles II mor, sense descendència.
Deixa com a "hereder" a l'Arxiduc Carles d'Austria.
Moment on es desenvolupa la guerra de successió (1701-1713/15), on 2 bàndols lluiten per conseguir el lloc de monarca. -
Prohibició de l'ús públic del català a la Catalunya Nord.
En 1659 per posar fi al conflicte de la Guerra dels Trenta Anys,es firma el Tractat dels Pirineus.Aixi doncs,els comtats del nord (Rosselló,Conflent, Vallespir, Capcir i mitja Cerdanya)passen sota la dominació francesa.
Lluís XIV no respecta el Tractat,i dissol les institucions catalanes (Corts,Generalitat...)
L'any 1700 es va publicar un edicte,on es prohibeix l’ús de la llengua catalana i en el mateix document menciona que “l’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa” -
Period: to
Guerra de Successió espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que va afectar a les diferents potències de Europa. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. -
Tracta d’Utrech. fi de la guerra de successió.
Són un seguit de tractats de pau signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht, el març i l'abril de 1713, que va donar lloc al final de la Guerra de Successió espanyola. -
Abolició de les institucions de Catalunya
La Generalitat es va instaurar l'any 1359 i va exercir les seves funcions fins al 1714, any en què Felip V la va anul.lar. El 1931 es va reinstaurar, però l'any 1939 va tornar a ser abolida pel general Franco. Després de la mort d'en Franco, el 1977 es va poder recuperar la democràcia i amb ella la Generalitat. -
Rendició de Barcelona
L'11 de setembre de 1714, la ciutat de Barcelona, va ser conquerida per l'exèrcit borbònic.
Això va causar diversos problemes (Tancament de la Generalitat, eliminació del català , noves formes de govern i el decret de nova planta). Es van anular les vegueries, implantant les provincies (Distribucció borbònica) i va haver una gran repressió que va causar la mort de moltes persones. -
Decret de nova planta. Instauració del règim borbònic centralitzat.
Són el conjunt de lleis sancionades i aprovades catalanes per Felip V. Un exemple d'aquestes lleis és la prohibició del català. Aquest tractat suposa l'abolició de les institucions de Catalunya al 1714. -
Revolució Francesa
Es coneix amb el nom de revolució francesa al moviment polític, social, econòmic i militar, que va sorgir a França el 1789; La revolució francesa va difondre pel món els ideals de llibertat i fraternitat, així com el de la sobirania popular.
Va marcar el fi de l' Edat Modernna.
