-
Period: 1516 to 1556
Carles I (V)
Carles I, que va ser proclamat a la Cort de Brussel·les el 14 de març de 1517, va éixer el seu antic professor Adriano a la regència de Cisneros i el va enviar a Espanya; després, ell va arribar a Astúries el 17 de setembre de 1517; llavors va ser a Tordesillas per visitar la seva mare. -
1521
LA GUERRA DE NAVARRA
Aprofitant la Guerra de les Comunitats de Castella amb una parcial desmilitarització del Regne de Navarra es va produir la tercera contraofensiva dels navarresos per recuperar el regne el 1521. En aquesta ocasió, Enric II de Navarra amb suport del rei francès Francesc I, va aconseguir la recuperació en poc temps. No obstant això, la població humil va romandre gairebé enterament passiva, sense mostrar-se lleial a Carles I però sense mostrar suport als legitimistes. -
1521
EL REINAT D'AMÉRICA
Durant el regnat de Carles I, la corona de Castella va expandir els seus territoris sobre gran part d'Amèrica:
Hernán Cortés va conquistar l'Imperi mexica,el 1521, que donaria lloc al Regne de Nova Espanya
Nuño de Guzmán va conquistar l'Imperi tarasco i els senyorius que formarien el Regne de Nova Galícia, a mitjans del XVI
Francisco de Montejo iniciaria el llarg procés de conquesta dels maies de la península de Yucatán, al segle XVI
Pedro de Alvarado va conquistar els territoris centreamericans -
1521
L'aparició del protestantisme
La Monarquía Católica o Monarquía Hispánica del rey Carlos I se completó cuando el monarca fue proclamado emperador del Sacro Imperio bajo el nombre de Carlos V. El emperador asumió, entre otros compromisos, el de convocar asambleas de los estados denominadas reuniones o dietas. Carlos V a caballo en Mühlberg por Tiziano.
En 1521, en la Dieta de Worms, su hermano Fernando fue nombrado regente del Imperio y elevado al rango de archiduque. -
1522
LA ORGITZACIÓ DE LA MONARQUIA HISPÁNICA
Amb el retorn del rei Carles I a Castella el setembre de 1522, es van emprendre una sèrie de reformes per integrar les elits socials al govern i administració de la Monarquia, que serien completades pel seu fill el rei Felip II constituint el sistema polisinodial de Consells. L'estructura del règim polisinodial dels Consells es pot trobar al Cúria Regis que el 1385 es va constituir al Consell Reial, o Consell de Castella -
Period: 1556 to
FELIP(II)
Va ser rei d'Espanya des del 15 de gener de 1556 fins a la seva mort; de Nàpols i Sicília des de 1554; i de Portugal i els Algarves com Felipe I des de 1580, aconseguint una unió dinàstica que va durar seixanta anys. Va ser així mateix rei d'Anglaterra i Irlanda iure uxoris, pel seu matrimoni amb Maria I, entre 1554 i 1558. -
1557
REI DE EL NAPOLES
A finals de 1553 es va anunciar les noces de Felip amb la seva tia segona, la reina d'Anglaterra,Maria I.Però
resultava que Felip era únicament príncep.No hi podia haver matrimoni entre la reina i algú de rang inferior.Carlos I va solucionar l'inconvenient renunciant al Regne de Nàpols a favor del seu fill, perquè aquest fos rei.El 24 de juliol de 1554 Joan de Figueroa, enviat especial de Carles I i regent de Nàpols,va arribar a Anglaterra amb la investidura formal de Felip com a rei de Nàpols. -
1557
Finances
Durant el seu regnat, la Hisenda Reial es va declarar en fallida tres vegades (1557, 1575 i 1596), encara que, en realitat, eren suspensions de pagaments, tècnicament molt ben elaborades segons l'economia moderna, però aleshores completament desconegudes. -
1568
La rebel·lió a les Alpujarres
El 1567 Pedro de Deza, president de la Reial Cancelleria de Granada, va proclamar la Pragmàtica sota ordre de Felip II. L'edicte limitava les llibertats religioses, lingüístiques i culturals de la població morisca. Això va provocar una rebel·lió dels moriscos de les Alpujarras que Juan d'Àustria va reduir militarment. -
La crisis d'arago i antonio pérez
Antonio Pérez, aragonès, va ser secretari del rei fins al 1579. Va ser arrestat per l'assassinat de Joan d'Escobedo, home de confiança del senyor Juan d'Àustria, i per abusar de la confiança real en conspirar contra el rei. La relació entre Aragó i la corona estava una mica deteriorada des del 1588 pel plet del virrei estranger i els problemes al comtat estratègic de Ribagorça. -
Period: to
FELIP III
Rei d'Espanya i Portugal, fill de Felip II, a qui va succeir el 1598. La mort de Felip II va marcar la fi d'un sistema polític i l'inici d'un altre règim de govern. -
El segle d'or
A finals del regnat de Felip II i durant el de Felip III, neixen i es desenvolupen les principals figures artístiques del Segle d'Or espanyol a les dues ciutats més pròsperes: Sevilla, Puerto de Indias, i Madrid, seu de la Cort. -
Pax Hispánica
Tot i que molts historiadors han volgut veure a la famosa Pax Hispànica un gest de fastigueig per la guerra i dificultat per reorganitzar atacs per part de la Monarquia, també es podria opinar que aquesta formava part d'una gran estratègia que permetria a Espanya recuperar la seva força militar i econòmica i apartar els seus adversaris de les seves empreses militars.Tant Felip III com els seus consellers pretenien que la treva durés només fins que Espanya pogués reprendre les lluites i derrotar. -
La crisi d'Aragó i Antonio Pérez
Quan Felip III arriba al tron el 1599 continua la guerra contra Anglaterra i s'enviarà una flota de 50 vaixells al comandament de Martín Padilla per atacar les costes de l'Anglaterra protestant, donat l'èxit d'expedicions com la de Cornualla de 1595, però la flota va ser destruïda totalment per una tempesta, abans d'arribar a les illes Açores. -
Expulsió dels moriscs (1609-1610)
El 1609 es va decretar l'expulsió dels moriscs d'Espanya pels motius següents: L'actitud de cristians poc convençuts en un Estat defensor del catolicisme.
La seva possible aliança amb els turcs i barbarescos que atacaven constantment les costes de Llevant.
La seva impopularitat entre la població.
La necessitat de lEstat de controlar les seves riqueses i valors.
Entre el 1609 i el 1610 van sortir de la península. -
Guerra dels Trenta Anys (1618 a 1648)
En aquesta guerra Espanya recolza l'emperador Ferran II d'Habsburg en contra de Frederic V, el qual té el suport de França i Anglaterra. Això passava enmig de l'enfrontament entre catòlics i protestants a Bohèmia i Alemanya. Aquest conflicte seria una gran intensitat. Alguns han batejat aquest esdeveniment com la veritable I Guerra Mundial, anterior a l'ocorreguda al segle xx. -
Period: to
FELIPE IV
Fill i successor de Felip III. Durant el llarg i crucial regnat de Felip IV la monarquia hispànica, en el pendent de la decadència econòmica i política, va viure els darrers esplendors del Segle d'Or i va haver d'acceptar la pèrdua de l'hegemonia a Europa -
Etapa del Comte-duc d'Olivares (1621-43)
Quan s'aproximava la fi del regnat de Felip III, les intrigues palatines es disputaven la confiança del futur rei, el príncep d'Astúries que arribaria a ser Felip IV. El vàlid del rei, el duc de Lerma, lluitava per obtenir el favor del monarca amb el suport del seu gendre, el comte de Lemos i del seu cosí, Ferran de Borja, gentil home de la cambra del príncep, davant dels seus dos fills , el duc d'Uceda i el comte de Saldaña. -
El Segle d'Or de la cultura espanyola
Felip IV va ser home de gran cultura i mecenes de les arts; la seva va ser la col·lecció de pintura més gran que hi va haver a Europa en el seu temps. Resulta molt significativa en aquest sentit una carta enviada el 1638 a Londres per l'ambaixador anglès a Madrid en què assenyalava que els espanyols «s'han tornat ara més entesos i més aficionats a l'art de la pintura que abans, de manera inimaginable. -
Etapa de govern personal (1643-1665)
Després de la caiguda d'Olivares, el rei va semblar decidit a portar personalment les tasques d'Estat, però aviat va prendre la decisió de nomenar com a vàlid Luis Méndez de Haro, nebot d'Olivares, amb el títol de primer ministre. El seu objectiu va ser acabar amb els conflictes interiors i assolir la pau a Europa. -
MORT
A principis del mes de setembre de 1665, el rei va començar a sentir-se malament, deposant femta sanguinolenta, la qual cosa indueix a pensar que va caure malalt de disenteria, de resultes de la qual va morir el 17 del mateix mes, no sense abans patir notablement a causa de la malaltia. Va ser enterrat a la Cripta Reial del Monestir de l'Escorial, tal com ell mateix havia disposat al seu testament. -
Period: to
CARLES II
Rei d'Espanya, darrer de la Casa d'Habsburg (1665-1700). Fill de Felip IV i de Mariana d'Àustria, Carles II va heretar el tron en morir el seu pare el 1665, romanent sota la regència de la seva mare fins que va aconseguir la majoria d'edat el 1675. Sembla que els successius matrimonis consanguinis de la família reial van produir tal degeneració que Carlos va créixer raquític, malaltís i de curta intel·ligència -
El valiment de Juan Everardo Nithard
La mort de Felip IV i l'assumpció de la regència per part de Mariana d'Àustria van fer que aquesta se sentís de cop sola enmig de la voràgine d'esdeveniments que es van succeir després de la mort del seu marit. Centre de les mirades, blanc de les exaltacions i de les crítiques, la reina vídua va requerir el suport del seu fidel confessor, el pare jesuïta Juan Everardo Nithard, que l'havia acompanyat el 1649 a Madrid des de la cort de Viena, i no només a el seu vessant espiritual -
El conflicte entre el senyor Juan José d'Àustria i Nithard: La caiguda del vàlid
Entre 1665 i 1668, Joan Josep d'Àustria, fill bastard de Felip IV i, per tant, mig germà de Carles II, va lluitar agosaradament per aconseguir un lloc de rellevància a la Cort, visiblement desgastat per les seves continuades campanyes militars a Itàlia, Catalunya, Flandes i Portugal, fins al punt de presentar-se amb els seus homes a les portes de Madrid al crit de "Visca el rei. Mori el mal govern". -
Regnat de Carles II (1665-1700)
Carles II va ser proclamat rei el 1665, als tres anys. Era una persona educada per teòlegs, però la seva mala salut feia sospitar que moriria jove, per la qual cosa es va descurar la seva educació a les tasques de govern. En aquestes dates la lluita contra Valenzuela va augmentar fins que dotze anys després, el 1677, Juan José d'Àustria va marxar sobre Madrid i va prendre el poder recolzant-se en la noblesa. -
El problema successori
Tot i que els últims anys del seu regnat el rei va decidir governar personalment, la seva incapacitat va posar l'exercici del poder en mans de la seva segona esposa, la reina Mariana de Neoburg, aconsellada per l'arquebisbe de Toledo, el cardenal Luis Fernández Portocarrero. Segons un ambaixador francès, durant els darrers anys el rei es trobava en estat molt precari: «El seu mal, més que una malaltia concreta, és un esgotament general».