-
Period: 1516 to 1556
Carles I
Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanic Germanic. Nascut al 1500 i mort al 1558 Fill de Juana I de Castella i Felip I. Va Governar El Sacre Imperi Romanic Germanic, Castella, Amèrica i Italia -
1521
Primera Guerra de França
A la primera guerra (1521-1526), França es va apoderar de Milà i va ajudar a Enric II a recuperar el regne de Navarra. El monarca francés va ser derrotat i fet prisoner, amb el monarca de Navarra, a la batalla de Pavía al 1525. El monarca francés va ser portat a Madrid on va firmar el Tractat de Madrid, el qual deia que no s'apoderaria de Milàni ajudaria al rei de Navarra i entregaria Borgonya a Carles i renunciaria a Flandes i Italia -
1526
Segona guerra de França
En la segona guerra (1526-1529) les tropes imperials van asaltar i saquejar roma, obligant al papa Clement VII, alliat de Francisc I a refugiar-se al castell de Sant Angelo. Mitjançant la Pau de Cambrai, Carles I va renunciar a Borgonya a canvi de que Francisc I renunciés a Italia, Flandes i Artois, a més d'entregar la ciutat de Tournay. Coronat per el papa com a emperador del Sacre Imperi Romanic Germanic, Carle I va continuar les seves guerres contra França. -
1532
Batalla contra els turcs otomans
En 1516, el príncep Selim d'Argel va demanar ajuda al corsari Baba Aruj per desfer-se del sotmetiment de castella. Al 1532, Carles I i els prínceps alemanys protestants van acudir en ajuda del seu germà Fernando de Hasbugo per defendre Viena del atac de Solimán el Magnific. -
1542
Cuarta guerra de França
La cuarta guerra (1542-1544) va concluir degut a reanudació del conflicte dels protestants a Alemanya. Esgotats, els dos monarques van firmar la Pau de Crépy, mitjançant la qual Carles I va pedir territoris al nord de França i propers a Flandes; Un cop més França renunciava a Italia i Paisos Baixos. -
Period: 1556 to
Felip II
Felip II d'Espanya nascut al 1527 i mort al 1598, va ser fill de Carles I i Isabel de Portugal. Va ser rei d'Espanya, Portugal, Nápoles, Sicilia, Cerdenya, Inglaterra i Irlanda -
1559
Guerres Italianes
Al terminar les guerres Italianes en 1559, la Casa d'Àustria havia aconseguit convertir-se en la primera potència mundial, en determini de França. Els estats d'Italia, que durant l'Edat Mitjana i el Renaixement havien acumulat un poder desproporcionat a la seva mida tan petita, van vaure reduït el seu pés politic i militar al de potencies secundaries, desapareixent alguns -
1565
Expansió per l'Atlantic i el Pacific
Felip II va continuar l'expansió per territoris americans i, fins i tot, es va sumar a la Corona les illes Filipines, conquerides per Miguel López de Legazpi, encara que va ser Ruy López de Villalobos quí les va denominar així en el seu honor. La colonització espanyola de les illes codiciades també per els anglesos, holandesos i portuguesos no va ser asegurada fins al 1565 cuan Miguel López de Legazpi, enviat per elvirrei de lanova Espanya va construir el seu primer assentament a Cebú. -
Problemes amb Anglaterra
Felip II va lluitar amb la Corona anglèsa per motius religiosos, per l'ajut que ofreien els rebels flamencs i pels problemes que suposaven els corsaris anglesos que robaven les mercaderies americanes als galeons espanyols a la zona del Carib a partir de 1560. Els principals escenaris dels combats serien l'oceà Atlantic i el Carib -
la crisi d'Aragó
El secretari del rei, Antonio Pérez, era un aragonés que va ser arrestat per l'assasinat de Juan de Escobedo i abusar de la confiança reial al conspirar contra el rei. La relació entre la corona i Aragó estaba deteriorada des de 1588 per el pleit del virrei extranger. Quan Antonio Pérez va escapar a Zaragoza, Felip II va intentar jutjar-lo mitjançant el tribunal de la inquisició per evitar la justicia aragonesa. Això va provocar una revolta que Felip II va reduïr utilitzant la força. -
Period: to
Felip III
Felip III d'Espanya, fill de Felip II i Ana d'Austria, va neixér al 1578 i va morir al 1621. Va ser rei d'Espanya, Portugal, Nápoles, Sicilia i Cerdenya -
Expulsió dels Moriscs
En 1609 es va decretar l'expulsió dels moriscs d'Espanya. Això va movilitzar 30.000 soldats i l'Armada va ser encargada de transportar-los fins a Túnez o al Marroc. 300.000 van ser expulsats. -
Guerra dels Trenta Anys
En aquesta guerra, Espanya ajuda a l'emperador Fernando II de Hasburgo en contra de Federic V, el qual tenia ajuda de França i Anglaterra. L'emperador Fernando II de Hasburgo va pedir ajuda a els seus familiars espanyols, entre ells Felip III per fer front a la rebelió dels alemanys protestants. -
Period: to
Felip IV
Felip IV, nascut al 1605 i mort al 1665. Fill de Felip III d'Espanya i Margarita d'Austia. Va ser rei d'Espanya, Portugal, Nápoles, Sicilia i Cerdenya. -
Projecte Unió d'Armes
Olivares va decidir forçar la unitat dels regnes peninsulars. Amb aquesta finalitat va formular el projecte Unió d'Armes. A cada territori de la Corona se li va exigir que colaborés amb una quantitat de soldats proporcionals a la seva població, però les Corts de Catalunya es van negar. Olivares va suspendre les corts, començant així un conflicte amb el Principat. -
La crisi de 1640
Castella, l'únic regne que va col·laborar amb les despeses de la Monarquia, mostrava senyals d'esgotament. Per tant, el vàlid va exigir als altres regnes una contribució equivalent i es va disposar a pal·liar les traves institucionals per que poguessin existir. Durant aquesta última etapa, es van produïr les diferències amb Catalunya, Portugal i Andalusia. -
Caiguda d'Olivars
L'atac contra els catalans, en la que va intervenir el propi Felip IV, va ser detingut a Lérida. El rei, al seu retorn a Madrid, va ordenar al 23 de gener de 1643, el desterrament delcomte duc d'Olivars a Loeches. -
Conspiració del Duc d'Híjar
Degut a la política del comte duc d'Olivars a la Corona d'Aragó, a més del seu conflicte a Catalunya i els impostos elevats als territoris d'Aragó, la noblesa aragonesa pretendia desvincular-se del Regnat de Castella, proclamant rei al duc d'Híjar, però les tropes castellanes van parar la revolta i,donat que no va tenir molta trascendencia, al duc d'Híjar no se li va condemnar a mort, sino a perdurar recluit als seus feus sense poder participar a les corta Aragoneses. -
Period: to
Carles II
Carles II d'Espanya, nascut al 1661 i mort al 1700, va ser fill de Felip IV i Mariana d'Àustria. Va gobernar a Espanya, Napolés, Sicilia i Cerdenya. -
El conflicte entre don Juan José d'Àustria i Nithard:La caida del vàlid
Entre el 1665 i 1668, Juan José d'Àustria, fill bastard de Felip IV i, per tant mig germà de Carles II, va lluitar per aconseguir un càrreg de rellevancia a la Cort, visiblement desgastat per les seves continues campanyes militars a Italia, Catalunya, Flandes i Portugal, fins al punt de presentarse amb els seus homes a les portes de Madrid al crit de "Viva el rei. Mort al mal govern".