-
Aliança entre la França napoleònica i l’Espanya borbònica contra Gran Bretanya.Batalla de Trafalgar
Els britànics destrueixen la flota espanyola i malmeten la flota francesa.
“Britannia rules de waves”.
Fi del control de l’Atlàntic per part d’Espanya.
Els criollos (americanisme que s'utilitzava a l'època de la colonització americana per referir-se a aquells que havien nascut al continent americà però eren d'origen eurpeeu) d’Amèrica inicien el procés d’independència, ajudats pels britànics.
Inici de la desaparició de l’Imperi Hispànic. -
Tratat de Fontainebleau
En aquest tractat, s'estipula la invasió militar per part d' Espanya i França envers Portugal (unida a Gran Bretanya), per això, el primer ministre Godoy autoritza
l’entrada de tropes franceses a
Espanya. Això va ser l'antecendent per la invasió francesa a Espanya.
L'exèrcit francès vs. espanyol: més modern i organitzat; exèrcit de ciutadans (servei militar obligatori); els comandaments eren professionals (no nobles privilegiats); líder: Napoleó Bonaparte (millor militar i polític del moment) -
Period: to
Guerra del Francès (1808-1814)
Gràcies al Tractat de Fontainebleau les tropes franceses van entrar a Espanya i van ocupar les principals ciutats. Això provocà:Guerra del Francès. La causa principal: imposició de Josep I al tron. Inici: entrada tropes napoleó, acaba: retorn Ferran VII.
Comença: Insurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid.
Les tropes franceses reprimeixen l’aixecament brutalment. L’aixecament antifrancès s’escampa pel territori. Molts afrancesats es converteixen en liberals patriotes. -
Motí d’Aranjuez
Va ser una revolta popular (entre el 17 i el 19 de març de 1808 a Aranjuez), durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
Les dues causes principals van ser:
Les conseqüències de la batalla de Trafagar que van recaure a les classes populars. I el descontent de l'arostocràcia davant del mal govern de Godoy i les seves presumptes relacions amb la reina Maria Luïsa. Això va crear un ambient d'oposició generalitzat. -
“Los fusilamientos de la Moncloa”
És una pintura a l'oli realitzada per Francisco de Goya
El quadre és una font iconogràfica, en concret una instantània de la nit del 2, matinada del 3 de maig de 1808 quan els soldats francesos executen els presoners espanyols que havien fet en el transcurs de la batalla en represàlia a la revolta del 2 de maig durant la Guerra de la Independència Espanyola. Link text -
Capitulacions de Baiona
Napoleó imposa al seu germà Josep com a
rei d’Espanya (Josep I).
Les capitulacions de Baiona van ser les renuncies sucessives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya, per tal de cedir-lo a Napoleó Bonaparte i ell al seu torn, el cedeix al seu germà Josep Bonaparte, que es va convertir en el nou monarca espanyol, Josep I. -
Batalla de Bailén
El triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar del control francès Andalusia.
Va suposar la primera derrota de l'exèrcit napoleònic. Es va produir al costat de la ciutat de Bailèn, a l'actual provincia de Jaén.
Protegida per la flota britànica des de Gibraltar, Cádiz es converteix en la ciutat on s’organitza la Junta Suprema Central que va ser l'òrgan que va acumular el poder executiu i legislatiu espanyol durant l'ocupació Napoleònica a Espanya, 25 setembre 1808. -
Divisió dels Espanyols
Els espanyols es van dividir en:
Afrancesats: que eren liberals fracòfils, els quals acceptaben el govern de Josep I, i donaven suport a les tropes d'ocupació franceses.
Per l'altre banda, teniem als patriotes: eren liberals anglòfils i tradicionalistes. Van crear les Juntes provincials de defensa, la Junta Suprema Central, i van fer surgir el terme de "Guerrilles" juntament amb el exèrcit dels aliats , es van aliar amb Gran Bretanya. -
Les Corts de Cádiz
Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, exiliat a Londres, la Junta Suprema Central convoca,a Càdis, una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país.
El liberals, que volien eliminar el estat del Antic Règim, ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal. -
La Constitució de 1812 o de Cádiz. "La Pepa"
La Constitució de 1812 o també dita de Cádiz es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya.
Es va aprovar el 19 de març de 1812 i era de caràcter liberal. Popularment es coneixia com: La “Pepa” (aprovada el dia de Sant Josep)
Es parla de:
Sobirania nacional: al ser una monarquia parlamentària el rei no tenia tota la sobirania.
Divisió de poders: el rei tenia un poder limitat.
Llibertat d’expressió: Només es podia practicar la religió catòlica. -
"El manifiesto de los Persas"
Es coneix com el Manifest dels Perses, al document signat per 69 diputats de les corts espanyoles el 12 d'abril de 1814, per la qual demanaven al rei Ferran VII la supressió de la Constitució de Cadis de 1812 així com de tots els decrets aprovats per aquesta, fins al punt de oblidar per complet que aquest havia existit. El que buscava aquest tractat era la volta a l'antic règim absolutista. Es denomina d'aquesta manera per la manera en que defensaven els perses al seu rei. -
Arribada a espanya de Ferran VII "El deseado"
S'aboleix la Constitució de Cádiz.
Quan va retornar Ferran VII a Espanya. El 2 d'abril, a Madrid, els absolutistes van publicar: "El Manifiesto de los Persas" on s'establia un altre vegada el Règim Absolutista. El 4 de maig es va abolir la Constitucció de 1812.
Persecució dels liberals, que s’organitzen en societats secretes per conspirar a través de l’exèrcit. -
Period: to
Regnat de Ferran VII a españa (1814-1833)
Ferran VII es va preparar per a tornar a un país on governaven uns principis polítics completament contraris a les seves conviccions absolutistes.
Ferran VII va entrar a Espanya el 22 de març de 1814. El 12 d'abril un grup de diputats a Corts absolutistes li van presentar el conegut com a Manifest dels Perses en el qual li reclamaven la tornada de l'absolutisme.
El 4 de maig de 1814 emet a València un decret pel qual dissolia les Corts, abolia la Constitució de 1812 i restablia l'absolutisme. -
Period: to
El Sexeni Absolutista (1814-1820)
El decret de 4 de maig va iniciar un trist període caracteritzat per la sistemàtica anul·lació de les reformes de les Corts i la tornada a l'absolutisme.
Ferran VII, ofuscat en el manteniment dels privilegis estamentals, es va negar a emprendre qualsevol reforma fiscal que incrementés els ingressos d'un estat en fallida.
El gobern es va centrar el reprimir els liberals.
Molts militars van optar per les postures liberals i van intentar fer cops d'estat que van ser reprimits -
“Pronunciamiento” de Riego
Va ser un cop d'estat per part dels militars progessistes, el va dur a terme el comandant Riego a Cabezas de San Juan. En aquesta localitat promulga la Constitució espanyola de 1812, que havia sigut abolida. Amb aquest cop d'Estat, acaba el govern absolutista de Ferran VII durant la primer etapa del seu regnat i es forma el que anomenem: Trienni liberal (1820-1823) -
Period: to
Trienni liberal (1820-1823)
Va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
La Santa Aliança (formada per Prússia, Àustria i Rússia) van acudir en ajuda del monarca. L'ajuden amb l'enviament dels cent mil fills de Sant Lluís (95.000 soldats) el mes d'abril de 1823, que van eliminar el govern liberalista. El monarca va restaurar l'absolutisme més repressiu a Espanya. -
Period: to
Dècada Ominosa (1823-1833)
Va des de la fi del trienni liberal fins a la mort de Ferran VII. Va ser una època de decadència i ineficàcia governamental. L'única manera de canviar de govern era a partir dels Pronunciamentos. Pretorianisme:degut a la influència de l’exèrcit, els militars esdevenen els actors de la política. A Espanya durant el s.XIX, les constants guerres van donar un fort protagonisme polític als militars. Ells presidien els governs, esdevenien ministres. Tots els polítics destacats del s.XIX eren militars. -
Emfiteusi
Sistema de contracte perpetu entre una família pagesa i un senyor feudal.A canvi d’un pagament, no excessivament car, el pagès disposava de tots els béns que produïa el mas (“domini útil”). La propietat “nominal” era de la senyoria, però el pagès esdevenia un “quasipropietari”.El dret emfitèutic es traspassava de pares a fills i es mantenia sempre i quan la família pagesa pagués les contribucions a la senyoria. El sistema emfitèutic desapareixia amb el nou concepte liberal de “propietat privada” -
El conflicte dinàstic de 1833
Conflicte que surgeix després de la mort del monarca Ferran VII, deixant com a "hereu" a la seva filla de 3 anys, això planteja la seguida successió a la corona.
Segons la Llei Sàlica: Dictada per Felip V el 1713. Les dones
només podien heretar la corona si no hi havia homes a la línia principal (fills) o lateral (germans i nebots). No obstant això, Ferran VII al 1830, l'aboleix i estableix com a principal línia hereditària la descendència directa del rei davant dels parents
laterals. -
Period: to
Primera Guerra Carlina (1833-1839)
Els carlins controlen les àrees rurals del nord (País Basc, Navarra i les comarques pirinenques de Catalunya).
Els isabelins són majoria a les ciutats que s’estan industrialitzant
(Barcelona, Bilbao...),a les capitals de província i a Andalusia.
Els carlins es divideixen:
Transaccionistes:Partidaris de negociar una rendició honrosa amb els liberals (Maroto)
Intansigents:Partidaris de defensar Carles Mª Isidre i els
idearis carlins fins al límit.(Cabrera:líder guerriler, "Lo tigre del Maestrat") -
Divisió entre Carlins i Isabelins
Davant de la negativa dels carlins a acceptar la nova successió per part de la filla de Ferran VII, Isabel. La Cort i l’exèrcit es divideixen en:
Carlins: Donen suport a Carles Mª Isidre per esdevenir rei.
Isabelins: Donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel.
El bàndol més conservador, absolutista, i partidaris de l'Antic Règim, s’ajunten al bàndol carlí.
Els sectors liberals veuen una oportunitat per fer-se amb el poder ajudant a la reina amb el conflicte. Seràn isabelins. -
Pacte de Bergara
Pacte que suposa el final de la Primera Guerra Carlina.
Els liberals es comprometien a mantenir els furs de Biscaia,
Guipúscoa, Alaba i Navarra.
Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol.
I els carlins intransigents van seguir la lluita a favor de
Carles Mª Isidre, però en petits escamots en zones de muntanya, mig guerrillers tradicionalistes, mig bandolers. -
Abrazo de Vergara
L'abrazo de Vergara era un dels noms del Conveni de Bergara, firmat a la localitat d'Oñate el dia 29 d'agost de 1839 entre el general liberal Baldomero Espartero (representant de la Reina Isabel II d'Espanya) i els generals carlistes representants del general Maroto, La Torre i Antonio Urbiztondo i que suposà el final de la Primera guerra carlina.
El Conveni quedà ratificat per l'abraçada dels generals Maroto i Espartero produïda el 31 d'agost de 1839 coneguda com l'abraçada de Bergara. -
Sociologia del carlisme
La base social del carlisme la formaven els sectors socials que es veurien perjudicats per les reformes liberals i el nou sistema econòmic capitalista.
Es tractava de classes baixes d’àmbits rurals pròpies de l’estructura social de l’Antic Règim.
Baixa Noblesa
Baix clergat
Pagesos emfiteutes
En canvi les reformes liberals afavorien l’Alta Noblesa latifundista i a les classes socials emergents (Burgesia, menestrals i proletariat urbà). -
Geografia del carlisme
El carlisme va triunfar a les zones rurals, especialment al nord de la Península: País Basc, Navarra, Catalunya i zones de valència. Entre les principas causes de l'arrelament en aquestes zones trobem la situació econòmica dels grups que recolzaven al carlisme, així com la defense dels furs, la qual significava un conjunts de privilegis per a la població basca i de Navarras i una promesa de recuperar les antigues llibertats pels catalans, aragonesos i valencians. -
Ideologia del carlisme
"Dios, Pàtria, Rey y Fueros"
Déu: Els carlins eren ultracatòlics i tradicionalistes. Estaven en contra de la llibertat religiosa, la separació Església-Estat i el laïcisme social que volien introduir els liberals.
Pàtria: rebutjaven qualsevol idea vinguda de l’estranger (eren nocives) i deien que ens havíem de protegir d'elles.
Rei:Un monarca amb poder era la millor garantia dels “drets” dels seus súbdits.
Furs:Volien restablir les lleis de l'Antic Règim. Com els furs basco-navarresos, catalans -
Conseqüències de la 1ª carlinada
Es manté un exèrcit amb un nombre important d’oficials
conservadors.
Augmenta el pes dels militars en la política.
Els liberals moderats controlen el poder i estableixen les
reformes econòmiques que consoliden l’Estat liberal a
Espanya. En canvi les reformes polítiques són molt
limitades i es manté un to conservador.
És el que anomenem Estat Moderantista -
Period: to
Regència d’Espartero (1840-1843)
Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cirstina cedeix la Regència al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero.
Els seus projectes reformistes van ser atrevits, però no sempre
encertats.
El seu estil de govern era autoritari i dictatorial, a l’estil bonapartista.
Es va anar guanyat l’enemistat de liberals moderats i liberals progressistes per les seves autoritàries maneres.
Al 1842 va bombardejar la ciutat de BCN que es va sublevar en contra dels pactes comercials amb GB. -
Period: to
El règim moderantista o Regnat d'Isabel II (1844-1868)
És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868
arran de la Revolució “La Gloriosa”.
És una etapa de fort creixement econòmic que consolida el
poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars no van
millorar el seu nivell de vida.
Govern dels liberals moderats, que limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això crea separació en: moderats i progressistes.
La corrupció, el tràfic d’influències i
el conservadurisme són la tònica del
regnat d’Isabel II. -
Period: to
Dècada moderada (1844-1854)
Isabel II suportava molt als moderats
Aquestes van ser les principals mesures que es van adoptar durant la següent dècada:
Creació en 1844 de la Guàrdia Civil, força armada encarregada d'aplicar la llei i ordre
Llei d'Ajuntaments de 1845 (centralisme)
Reforma del sistema fiscal de 1845, elaborada per Alejandro Mon.
Llei Electoral de 1846, un veritable règim oligàrquic (sufragi censatari).
Concordat de 1851. Acord amb l'església que a canvi de béns fa a Isabel II reina.
La Constitució de 1845 -
"Pronunciamiento" de Vicalvarada
Va ser un aixecament militar liderat per O'Donnell a 1854 contra el govern nacional i que ha passat a la història amb el nom de la Vicalvarada. La Revolució de 1854 va ser una revolta civil i militar, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny de 1854, i que engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854 - 1856). -
Period: to
El Bienni progressista (1854-1856)
El Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. Espartero juntament amb Leopoldo O'Donnell formen govern.
El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país.Van realitzar una nova Constitució democràtica (la “Nonata” de 1856).Però la reina i el propi O’Donnell fan un pronunciamiento i restauren el règim moderantista perquè era un govern massa progressista i liberal. -
“Pronunciamiento” del brigadier Topete a Cádiz
Topete va fer un "pronunciamento", cop d'estat, a càdiz el 19 de septembre de 1868. Aquest cop d'estat es l'antecedent a l'inici de la Revolució del 1868, La Gloriosa. Els organitzadors principals del cop d'estat van ser: Serrano, Topete i Prim. Els 3 eren de la mateixa ideologia progressita i els tres van acabar formant part del govern provisional revolucionar de "La Gloriosa".
"Viva España con honra".
Es comença la formació de Juntes Revolucionàries a les principals ciutats. -
La “Gloriosa”, Revolució de setembre de 1968.
És l’única Revolució del segle XIX a Espanya.
Participen per primer cop en l’aixecament les masses populars.
El programa bàsic de la Revolució de setembre del 68 és:
Sufragi universal i lliure.
Convocatòria d’eleccions constituents.
Drets civils democràtics i llibertat de culte.
Lliure comerç i proporcionalitat dels impostos.
Causes:
Primera gran crisi econòmica del capitalisme, la “Double Bubble”.
Inoperància, corrupció i desprestigi dels governs d’Isabel II.
Aparició activa del moviment obrer. -
Period: to
El sexenni revolucionari (1868-1874)
És un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya, i la Restauració de la dinastia borbònica, el gener del 1875. On s’intentà implantar a Espanya un sistema plenament democràtic , que va patir una gran inestabilitat.
Esta dividit en 4 etapes:
Govern provisional i corts constituents (1868 – 1869)
Regnat d’Amadeu I(1870 – 1873)
I República (1873 -1874)
República autoritària (1874) -
Batalla d’Alcolea a Córdova
La Batalla d'Alcolea va tenir lloc el 27 de setembre de 1868 aprop de la localitat d'Alcolea. Es van enfrontar els militars sublevats contra la reina Isabell II i les tropes realistes que es mantenien fidels a aquesta. La derrota de les tropes realistes va significar el final del regnat d'Isabell II, que va marxar al exili a França. -
Exili d'Isabell II a França
La formació d’un Govern provisional revolucionari amb
militars liberals moderats i progressistes (Serrano, Prim, respectivament) fa que Isabel II s'exilii a França davant de la victoria de "La Gloriosa". -
Period: to
Gobern provisional de "La Gloriosa"
Immediatament després de la revolució de "La Gloriosa" es va establir un govern presidit per Serrano, amb el general Prim en el ministeri de Guerra. Unionistes, progressistes i demòcrates conformaven el gabinet. El nou govern va convocar eleccions en les Corts Constituents per sufragi universal. Els progressistes van vèncer en uns comicis bastant nets per al normal en l'època i van marcar amb la seva ideologia la nova constitució que es va aprovar a l'any següent (1869). -
Eleccions a Corts constituents
Es van convocar el 15 de gener de 1869 sota sugragi universal masculí.Es van convocar després de la Revolució de Setembre. En total es van escolllir 352 diputats, a part dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba.El general Prim encapçalà una coalició monàrquica formada pel Partit Progressista, la Unió Liberal i el Partit Democràtic, que guanyà les eleccions. Els republicans del Partit Democràtic van formar el Partit Republicà Democràtic, encapçalat per Pi i Margall, Salmerón i Castelar, bon resultats. -
Constitució de 1869
La Conatitució espanyola de 1869 va ser la primera de caràcter plenament democràtic del liberalisme esanyol.
El nou monarca, Amadeu I, de coneguda tendència
liberal democràtica, va ser elegit per les Cortes el
desembre de 1870.
Aquesta es va mantenir fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de a Primera República, l'any 1873. -
Period: to
El regnat d’Amadeu I (1870-1873)
El regnat d’Amadeu I ja va començar malament. Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser la seva mà dreta en el govern, va ser assassinat en un misteriós complot.
Tot i les seves bones intencions, Amadeu es va trobar unes Corts molt dividides que frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs.
Es va trobar amb una pila de problemes greus:
Aixecaments carlins, revoltes federalistes, insurrecció a Cuba...
Amadeu I, davant d'això, va abdicar el febrer de 1873. -
Els Republicans
Els republicans, dividits entre Unitaris i Federals, van ser incapaços d’aprovar una Constitució Republicana.
Republicans Unitaris: Partidaris d’un Estat centralitzat
a l’estil de la República Francesa i moderat en els seus aspectes socials.
Republicans Federals: Partidaris d’un Estat federal a l’estil dels EE.UU. i molt progressista en els aspectes socials.
El govern republicà va haver de reprimir dues insurreccions de forma autoritària enviant les tropes. -
Period: to
La I República (1873-1874)
Davant l’abdicació del rei les Corts va proclamar la República l’11 de febrer de 1873. Aquesta República però naixia morta, ja que en realitat molts diputats monàrquics la van votar sense cap convicció.
La República heretava els greus problemes econòmics i polítics del regnat d’Amadeu I. Es van succeir quatre presidents de la República i els governs dimitien a les poques setmanes per les insurreccions obreristes, aixecaments carlins i, sobretot, la manca de suport majoritari a les Corts. -
Fi de la I República ("Pronunciamiento" del General Martínez Campos o de Sagunto)
“La Paviada”. El 3 de gener de 1874, el General Pavía ocupa les Corts i les dissolt de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estat que institueix una República dictatorial governada pel General Serrano.
De fet la dictadura de Serrano no és més que una transició cap al restabliment de la Monarquia borbònica, que es consuma amb el Cop d’Estat monàrquic del General Martínez Campos.(31 de desembre de 1874) -
Period: to
Restauració alfonsina
Época estudiada a classe de la restauració
