-
Period: to
Regnat de Carles IV
El Regnat de Carles IV(1788-1808): Període clau en la història espanyola perquè marca l'inici de la crisi de l'Antic Règim a Espanya. Ens trobem en una època inestable en què les necessitats de desenvolupar polítiques reformistes al país i institucions entraven en conflicte amb les classes privilegiades i el Consell de Castella.
El final del seu regnat acaba quan se'l cedeix a Napoleó després del desafortunat episodi de les abdicacions de Baiona. -
Batalla de Trafalgar
Tot comença quan el 1803, els britànics, contrariats amb Napoleó i la seva voluntat de dominar tot Europa, van reprendre les rivalitats contra França. En aquell moment, calia veure la posició d'Espanya, que posseïa la tercera flota del món, després dels dos països.
Aleshores la neutralitat espanyola va donar pas a que el govern britànic donara l'ordre als seus vaixells de registrar qualsevol vaixell espanyol que trobessin. I això va provocar nombrosos incidents, com aquesta Batalla. -
Tractat de Fontainebleau
El 1806, fracassat l'intent d'invasió de Gran Bretanya, Napoleó Bonaparte prohibia comerciar amb els britànics a tota Europa. Però Portugal, aliat d'Anglaterra, es va negar i va continuar el comerç amb els britànics.
En resposta a la contradicció, Napoleó va decidir envair Portugal, però, per poder transportar les seves tropes, necessitava l'ajuda d'Espanya. Després de negociar, es va signar a Fontainebleau (França) el Tractat que porta el seu nom. -
Motí d’Aranjuez
Moviment popular que tindria com a conseqüències la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran VII.
Les causes van ser una crisi econòmica, per la derrota de Trafalgar davant l'esquadra anglesa i atacs als ports d'índies pels pirates. Que provoca que no es poguessin rebre els objectes preciosos baixant les arques de l'Estat molt.
I en l''àmbit polític, va ser un gran desastre, així que part de la població i d'un sector gran de la noblesa va acabar fent una revolta. -
Alçament del 2 de maig
Els principals protagonistes van ser França i Espanya.
On els madrilenys van aixecar les armes contra les tropes franceses que l'emperador Napoleó Bonaparte havia enviat per ocupar la Península Ibèrica, donant començament a la Guerra de la Independència Espanyola que es va expandir per tota la Península. -
Period: to
Guerra d’Independència
Napoleó va decidir envair Espanya aprofitant la debilitat de Carles IV el qual va fer possibles les abdicacions de Baiona.
Per culpa d'aquestes, el poble de Madrid es va revoltar contra la presència de les tropes franceses. On l'alcalde de Móstoles va declarar la guerra a Napoleó, i aviat es van estendre per tot el país les juntes de govern per organitzar la resistència. -
Reunió de les Corts de Cadis
Assemblea constituent celebrada a Cadis (1810- 1814) a la Guerra de Independència espanyola. Que durant aquesta, les revoltes populars van formar les Juntes Locals com a fi per defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder. Compostes per militars, representants de l'alt clergat, conservadors...
La tasca de les Corts de Cadis va ser crear un cos legislatiu liberal per acabar amb la societat estamental, formant la Constitució del 1812, la primera d'Espanya. -
Constitució de 1812
Resposta del poble espanyol a les invasions de Napoleó que va coronar el seu germà José Bonaparte. Aleshores, els espanyols es van unir però amb idees diferents: uns volien l'Antic Règim, altres una reforma de l'esglèsia i altres una reconstrucció més radical. I aquest va ser el criteri que finalment es va imposar, creant la Constitució del 1812.
La qual concedia sobirania nacional, divisió de poders, nou dret de representació, sufragi universal masculí, igualtat dels ciutadans davant la llei... -
Batalla de los Arapiles
Va tenir lloc al sud de Salamanca i va ser una de les batalles més importants de la Guerra del Francès on Napoleó va patir una enorme derrota. D'una banda, britànics, portuguesos, alemanys i espanyols i davant seu l'exèrcit francès, el qual és derrotat.
Això provoca que'ls francesos es retirin d'Andalusia i Astúries i José Bonaparte va tindre que abandona Madrid. -
Sexenni absolutista (1814-1820)
Quan es produeix l'esperat retorn de Ferran VII a Espanya. Un grup de 69 diputats de les Corts, partidaris de l'Antic Règim, entreguen a Ferran VII el “Manifest dels Perses” que justifica un cop d'estat per part del rei, aleshores es torna a l'absolutisme de l'Antic Règim i es proposen reformes contra la Constitució.
El 10 de maig de 1814 les Corts queden dissoltes, Espanya tornava a l'absolutisme, i començen persecucions, empresonaments i assassinats liberals com repressió. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Les Corts de Càdis van declarar únic i legítim rei de la nació espanyola a Ferran VII de Borbó, així com nul·la la cessió de la Corona a favor de Napoleó.
El seu reganhe va estar dividir en tres etapes: 1r-Sexenni absolutista, 2n-Trienni Liberal i 3r-Dècada Ominosa. -
Trienni Liberal (1820-1823)
Primer liberalisme espanyol que comença l'1 de gener de 1820 amb l'ajuda militar de Rafael del Reg per restablir la Constitució de 1812 contra la monarquia absoluta de Ferran VII.
I finalment tota l'obra del Trienni és abolida per un decret que declara la nul·litat de tots els actes del Govern constitucional des del 7 de març del 1820. -
Dècada Ominosa (1823-1833)
Se torne a l'absolutisme i van haver alguns canvis: se suprimeix la Constitucion, es reestablissen les institucions existents del 1820, excepte la Inquisició, pèrdua de la majoria de las colònies americanas...
Els anys finals del regnat de Ferran VII es centraren en la qüestió successòria, ja que tenia una filla, Isabel. Però la llei prohibia que una dona fos reina, així que va canviar la llei i va nomenar la seva filla herva del tron. -
I Guerra Carlina
Moviment polític i social que defensava el tron de Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII, davant la línia successòria de Isabel II. Però també volia mantenir l'absolutisme de l'Antic Règim.
Va tindre el suport de part del clergat, que tenia el liberalisme com enemic de la religió; la noblesa del nord d'Espanya i part del camperolat que patia per l'economia amb les reformes liberals.
Finalment, el conveni de Vergara 1839 va marcar el final, però va tornar a aparèixer en la revolució de 1868. -
Period: to
Regnat d’Isabel II
Durant el regnat d'Isabel II es va dur la implantació del liberalisme, l'Antic Règim va ser abolit i els poders dels monarques van ser limitats per la constitució i el parlament. Però fou un sistema liberal fràgil degut a la forta presència militar, els governs moderats recorrien a la suspensió de garanties constitucionals...
El regnat d’Isabel II es pot dividir en dues grans etapes: les regències durant la minoria d’edat i la construcció de l’Estat durant la seva majoria. -
Regència de María Cristina (1883-1840)
Maria Cristina de Borbó, quarta dona de Ferran VII, ocupa la Regència del 1833 al 1840, després de la mort del seu marit. Però per cobrir el període fins a la majoria d'edat de la seva filla hi va haver dues regències, aquesta va ser la primera.
On la seva mare va assumir les funcions de la Corona, va fer front a la I guerra Carlina on els partidaris absolutistes volien a Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII i a la desamortització de Mendizábal que va fer formar la Constitució de 1837. -
Desamortització de Mendizábal
L'objectiu principal va ser conseguir diners per sufragar els costos de la I guerra Carlina, però el ministre d'Hisenda va aprofitar per assolir altres finalitats, venent terres i béns de l'Església.
Es va aconseguir privatitzar la terra I traspassar la terra de l'Església als inversors privats per generar activitat econòmica. Aleshores, els beneficiats van ser la burgesia i la noblesa.
Va tenir èxit, encara que no es va accelerar fins a 1839 i va tindre el màxim auge durant 1842-1844. -
Constitució de 1837
Fruit de la crisi de l'Estatut Reial, i va sobreviure dificultosament fins a la Constitució de 1845. L'enfrontament entre moderats i progressistes va impedir la normal aplicació de les regles de l'Estatut Reial, la qual cosa va conduir al Motí dels Sergents de la Granja a l'agost de 1836, que va forçar a la Regente María Cristina a restaurar la Constitució de 1812, i que va constituir un nou govern, posant fi a la breu existència de l'Estatut Reial. -
Regència d’Espartero (1840-1843)
La regència d'Espartero va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, després del triomf de la revolució de 1840 que va acabar amb la regència de Maria Cristina de Borbó.
Va acabar el 1843, quan un moviment militar i cívic va obligar Espartero a marxar a l'exili. La coalició antiesparterista va decidir llavors proclamar la majoria d'edat d'Isabel, així que va complir els tretze anys d'edat, a l'octubre de 1843, iniciant-se així el seu regnat efectiu. -
Dècada moderada (1844-1854)
Isabel II va mostrar des d'un principi la seva preferència pels moderats i per fet va fer una sèrie de canvis durant aquesta dècada: creació de la Guàrdia Civil, va crear la llei d'Ajuntaments, va reformar el sistema fiscal, va proclamar la llei Electoral, Concordat de 1851 que va ser un acord amb la Santa Seu en què el Papa va reconèixer Isabel II com a reina i va acceptar la pèrdua dels béns eclesiàstics ja desamortitzats i va crear la Constitució de 1845. -
Constitució de 1845
Les Corts van plantejar reformar la Constitució de 1837 creant així la Constitució de 1845, aprovada el 23 de maig, tenint present el pensament del moderadisme dominant.
Els seus canvis van ser: es va ometre la menció a la sobirania nacional, i es va incloure el principi de sobirania compartida. També s'introdueixen modificacions al Congrés dels Diputats i la durada del mandat s'amplia a cinc anys. I hi va haver una retallada dels drets individuals, especialment la llibertat dexpressió. -
Desamortització de Madoz
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta es venen, amb la finalitat de limitar les possibilitats de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils. És diferència de la desvinculació en el fet que aquesta sols canviava els béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant el llur de titularitat. -
Bienni progressista (1854-1856)
Lluita entre dos tendències, que fan impossible la transformació de l’Estat per convertir-se en modern. També es promulga una legislació progressiva que tingué influència en el desenvolupament posterior, la llei bancària, la de ferrocarrils i la de desamortització.
A més, els grups obrers catalans tenien tolerància i eren els més importants de l'Europa continental. Però, la vaga catalana de 1855 i les altres de Castella, provocaren que Isabel II tragués del poder a Espartero i ficar a O'Donnell. -
Pacte d’Ostende
Va nàixer del fracàs en la revolta dels sergents de la Caserna de Sant Gil. On la reina va decidir traure el poder a O´Donnell ja que el considerava condescendent.
Aleshores, Isabel II va recórrer a Narváez i moderats, creant una crisi política.
El pacte es va fer per crear un govern que, juntament amb el partit Demòcrata i Progressista formaren una política liberal. Punts importants: eliminar a la reina, instaurar assemblea constituent i sufragi universal masculí, formar comissió constituent... -
Period: to
Sexenni democràtic
Període important a la història d’Espanya del S.XIX, perquè en cap altre període les forces progressistes i democràtiques havien aconseguit el poder de l’estat. Format per una alçament militar revolucionari “La Gloriosa”, un de monarquia constitucional, un altre període regentat per Amadeu de Savoia i l'últim període, la primera república espanyola, que va acabar amb el cop d'estat que va portar al país cap a una restauració borbònica. -
La Gloriosa
Moviment de minories que es va resoldre mitjançant un cop militar que destrono a Isabel II, el qual es va desenvolupar en només vint dies, des de l'esclat a Cadis (18 de setembre) fins a la formació del Govern provisional a Madrid (8 d'octubre).
No hi va haver canvis en l'estructura social o econòmica del país, però sí en el sistema polític i a més avanços en les llibertats de la Constitució de 1869. -
Constitució de 1869
Trasumpte constitucional immediat de la Gloriosa. On els punts bàsics de la Revolució, van quedar consignats: sobirania nacional, sufragi universal, concepció de la Monarquia com poder constituït i declaració de drets. També es van inspirar una en mica en la Constitució belga de 1831 i Constitució nord-americana de 1787.
Però el més original de la Constitució era la seva àmplia declaració de drets com el judici per jurat, l'acció popular, el dret d'associació, la llibertat d'ensenyament... -
Regnat d’Amadeu I (1871-1873)
El seu regnat va ser efímer, pel curt espai que va ocupar el tron i per la precarietat i clima inestable que va haver d'afrontar. A més, va ser el primer intent de posar en pràctica el govern de la monarquia parlamentària, un fracàs.
Entre les raons del fracàs esta el fet de que'l dia de la seva arribada a Espanya moria el general Prim, líder del Partit Progressista, força política més important. D'altra banda, no va aconseguir integrar els grups polítics que no el reconeixien la legitimitat. -
I República (1873-1874)
Quatre successions (Figueres, Maragall, Salmerón i Castelar) que van fer enfront a: tercera guerra carlina, que es va propagar i no es va poder controlar. La Guerra a Cuba iniciada per burgesos comercials espanyols que hi vivien oposats a les mesures republicanes.
I la més greu, la revolta cantonal, els cantons eren territoris que volien la seva independència, amb governs independents i legislació pròpia.
Finalment, la república va fer un gir conservador, però això a les corts no els convencia. -
Regnat d’Alfons XII (1874-1885)
Durant el seu regnat es va posar fi a la tercera guerra carlina, es va resoldre satisfactòriament el conflicte amb Cuba, es va aprovar una nova Constitució 1876 i van prendre mesures conduents a una centralització juridicoadministrativa.
En aquest regnat Espanya va ser neutra, ja que acabava de sortir de la guerra carlina. Aleshores, no era convenient comprometre més recursos en política exterior.
Però, 25 de novembre de 1885, moria Alfons XII al Marró com a conseqüència d'una tuberculosi. -
Dictadura de Serrano
Després del cop d'Estat, Serrano va ser nomenat president del govern i del Poder Executiu, instaurant una dictadura republicana conservadora. Però, la destrucció republicana havia obert camí a la restauració dels Borbons.
Aleshores, accepta com rei a Alfons XII, i Serrano va voler exercir com cap del Partit Constitucional, però va ser substituït per Sagasta com a líder liberal. Polític sense ideals ni projectes, a qui l'ambició va fer canviar freqüentment d'orientació i de lleialtats. -
Cop de Pavia
El motiu del cop era la recuperació del poder a les Corts per part dels federalistes, una realitat que segons el general Pavia, militar d'esquerres antiborbònic amb un paper clau en el destronament de Isabel II, calia evitar, doncs la seva victòria suposaria la ruptura de la nació.
Aleshores, Pavia va juntar a tot l'exèrcit i la majoria de la població, per fer un cop d'Estat. Prenent el palau de les Corts amb dues companyies de la Guàrdia Civil, dues d'infanteria i una bateria de muntanya. -
Period: to
Restauració
Al desembre, Alfons XII fa públic el Manifest de Sandhurst i el 29 del mateix mes el general Martínez Campos proclama la restauració de la Monarquia.
La Restauració es divideix en períodes: Regnat d'Alfons XII, 1874-1885, Regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, 1885-1902.
El fet més significatiu de la Restauració és la pèrdua el 1898 de Cuba i les Filipines, últimes possessions a Amèrica i Àsia, després d'una guerra amb els Estats Units que commou la societat espanyola. -
Constitució de 1876
És la més longeva d'Espanya, ja que es va mantenir en vigor 47 anys. Va ser el principal instrument de la Restauració borbònica impulsada per Antonio Cánovas del Castillo, redactada per 600 persones i Manuel Alonso Martínez va fer la redacció definitiva.
Les seves característiques són: possibilitava el dret d'associació, tolerància a la pràctica privada de les religions i reconeixement del catolicisme com a religió de l'Estat i la llibertat d'impremta i ensenyament. -
Regència de Maria Cristina d’Habsburg (1885-1902)
Quan va morir el seu marit estava embarassada, asi que va assumir la regència. Però el seu origen estranger produïa revoltes dels carlins o republicans. Així, la reina inexperta, es va assessorar per Sagasta.
Es va guiar per l'equilibri, arribant al pacte del Pardo, va afavorir a Sagasta al govern liberal i va promulgar la Llei de Sufragi Universal i d'Associacions.
En els útilms anys, es va agreujar els problemas polítics i socials. Però finalment, va traspassar la Corona al seu fill, el 1902. -
Guerra de Cuba
Cuba va tenir enfrontaments per la independència amb Espanya per alliberar-se del seu colonialisme. De totes les guerres, la més forta va ser la guerra de 1985, la final.
Les seves causes van ser: funcionaris colonials espanyols ineficaços, barreres que perjudicaven l'economia cubana, crisi del sucre, l'economia cubana basada en l'agricultura, interferència dels EUA, pèrdues de llibertat dels cubans...
Això va ocasionar una crisi a l'economia espanyola i la fi de l'Imperi Espanyol.