Esclavituf

L'esclavitud als Estats Units

  • Period: to

    Guerra d'Independència dels Estats Units

    Va ser una Revolució burgesa. Comença l’any 1775.
    Va acabar el 1783 quan Gran Bretanya va reconèixer la seva independència.
    Durant la dominació de l’imperi britànic l‘esclavitud estava permesa a les tretze colònies britàniques.
    A les colònies nord l’economia es basava en petits propietaris agrícoles.
    Mentre que en les colònies sud eren terres extenses amb agricultura de plantació, on treballaven esclaus africans.
  • Signatura de la Constitució EUA

    Signatura de la Constitució EUA
    La Constitució dels Estats Units es va crear el 17 de setembre de 1787 per la Convenció Constitucional de Filadèlfia, encara que amb el temps ha patit diverses modificacions. Va substituir els Articles de la Confederació, els estatuts originals dels Estats Units que estaven vigents des de 1781. La Constitució conté un preàmbul i set articles. També inclou 27 esmenes.
    Al text de la Constitució, encara que no apareixia la paraula esclavitud, sí que li donava suport.
  • Abraham Lincoln guanya les eleccions

    Abraham Lincoln guanya les eleccions
    L'elecció va ser el dimarts 6 de novembre de 1860. El Partit Republicà d'Abraham Lincoln i Hannibal Hamlin va sortir guanyar les eleccions. La victòria de Lincoln va ser una de les causes que va produir la Guerra Civil nord-americana.
    Els Estats Units s'havien dividit cada cop més durant la dècada de 1850 per desacords respecte a l'extensió de l'esclavatge als nous territoris incorporats i Lincoln estava en contra de l'esclavatge.
  • Esclat de la Guerra de Secessió o Guerra Civil Americana

    Esclat de la Guerra de Secessió o Guerra Civil Americana
    La Guerra de Secessió (1861-1865) es va originar per la controvèrsia sobre l'esclavitud.
    Es van crear dos bàndols: els esclavistes i els abolicionistes.
    El 1860 va ser nomenat president Lincoln, d'idees antiesclavistes.
    Diversos estats del sud sol·liciten la secessió i retiren els seus representants del Congrés per formar els Estats Confederats d'Amèrica. Els estats que es van quedares coneixien com la Unió.
    Finalment, la derrota del bàndol confederat posa fi a la guerra el 1865.
  • Abolició oficial esclavitud

    Abolició oficial esclavitud
    La tretzena esmena a la Constitució dels Estats Units va abolir l'esclavitud al país. Va ser aprovada pel Congrés el 31 de gener de 1865 i ratificada més tard, el 6 de desembre de 1865. En el moment de la seva ratificació el 1865, l'esclavitud continuava sent legal a Delaware, Kentucky, Missouri, Maryland i Virgínia Occidental. A la resta dels Estats Units els esclaus havien estat alliberats per l'acció estatal i la "Proclamació d'Emancipació" del govern federal.
  • Lleis Jim Crow

    Lleis Jim Crow
    Les lleis de Jim Crow eren que imposaven la segregació racial al sud dels Estats Units. Es van mantenir fins al 1965. Les lleis de Jim Crow exigien la segregació de les escoles públiques, els llocs públics i el transport públic i la segregació de banys, restaurants i assortidors d'aigua entre persones blanques i negres. L'exèrcit dels Estats Units ja estava segregat des d'abans.
  • Rosa Parks

    Rosa Parks
    L’1 de desembre de 1955, en un autobús de la ciutat de Montgomery, a l’estat segregacionista d'Alabama, es va negar a cedir el seient a un home blanc.
    Aquell incident va desembocar una protesta per la seva detenció i el processament. El 5 de desembre es va crear l'Associació per a la Millora de Montgomery. Martin Luther King va ser elegit president, i l'organització va acabar amb la segregació al transport públic.
  • Ruby Bridge primer dia d’escola

    Ruby Bridge primer dia d’escola
    La Cort Suprema de Justícia dels Estats Units va decidir que els nens negres havien de passar un examen escrit. Ruby Bridges va passar aquest examen. El 14 de novembre del 1960, Ruby Bridges, a l'edat de sis anys, es va convertir en la primera estudiant afroamericana a integrar-se a una escola que fins aquell moment era "només per a blancs". Aquell dia va haver de ser escortada i protegida per agutzils federals.
  • Llei pels Drets Civils

    Llei pels Drets Civils
    La Llei pels Drets Civils de 1964 dels Estats Units és una llei civil i laboral històrica que va constituir una peça clau per prohibir la discriminació racial i la segregació racial. La Llei va establir una sèrie de regles obligatòries per tal de garantir el dret a vot de tots els ciutadans.
    També va establir regles perquè cap propietari d'establiments o serveis d'accés públic pogués discriminar les persones per motius de "raça, color, religió o origen nacional".
  • Mor Martin Luther King

    Mor Martin Luther King
    Martin Luther King va liderar el moviment per acabar amb la segregació racial i contrarestar els prejudicis als Estats Units per mitjà de la protesta pacífica. El moviment pels drets civils va obrir les portes de l'educació i la feina per a la població negra dels Estats Units. El 1964, Martin Luther King va rebre el Premi Nobel de la Pau. El 4 d'abril de 1968, Martin Luther King va ser assassinat a trets al balcó del Motel Lorraine de Memphis per James Earl Ray.