L'EDAT MITJANA

Fi de l'imperi romà d'Occident

476

L'imperi romà va ser dividit entre els dos fills de l'emperador Teodosi. Al fill Honori va rebre l'imperi romà d'Occident, que era la zona oest. Durant el segle V va empitjorar molt la situació política i van tenir una forta crisi interna. Durant aquesta crisi un capitost germànic va aprofitar per derrotar Ròmul Augústul (l'últim emperador de l'imperi Occidental) fent que no quedes cap emperador més i desfent l'imperi Occidental.

ALTA EDAT MITJANA

Period: 476 to 1000

A l'alta edat mitjana passen fets molt importants com per exemple:
-Les invasions dels pobles germànics
-La caiguda de l'imperi romà
-Quan es fragmenta l'imperi en dues grans unitats:
-Imperi romà d'Orient (es crea l'imperi bizantí)
-Imperi romà d'Occident
-La creació d'un gran imperi amb una nova religió, l'islam, que fins i tot va conquerir la península Ibèrica i la van anomenar Al-Andalus

La batalla de Vouillé

507

Es va lliurar a la primavera del 507. Va ser una batalla decisiva entre dos regnes germànics, els visigots i els francs, ja que el rei dels francs, Clodoveu I, volia ampliar el seu territori. Van guanyar els francs, ja que els visigots es van acabar rendint i així anant al nord dels Pirineus.
Va ocorre a Vouillé a prop de Poitiers i d'aquí va venir el nom d'aquesta batalla.

Inici de l'imperi de Justinià

527

Justinià va ser un emperador molt important de Bizanci, va governar el territori amb la seva esposa Teodora entre els anys 527 i 565 i junts van intentar reconstruir el que era l'antic imperi romà, i així van anar conquistant territoris que van formar part de l'imperi romà d'Occident, com per exemple: el nord d'Àfrica i part de les penínsules Ibèrica i Itàlica.

Creació del regne de Toledo

554

El regne de Toledo van ser els visigots a Hispània. Al ser derrotats a la batalla de Vouillé es van veure obligats a moure's amb els seus cercles pròxims (les famílies, esclaus, etc). D'aquesta manera conquerint quasi tota la península Ibèrica i repertint-se una gran quantitat de terres, posant la capital a Toledo.

Fi de l'imperi de Justinià

565

La fi de l'imperi de Justinià va ser a causa de la seva mort, ja que l'imperi va decaure perdent, així, molts dels territoris que Justinià havia conquerit amb la seva esposa.
Els visigots van fer fora als bizantins, de la Península Ibèrica, perquè era quan estaven en la creació del regne de Toledo, fent que l'imperi de Justinià desaparegués.

Naixement de Mahoma

570

Va néixer a l'any 507 a la Meca. Era un home molt religiós que va començar la religió de l'islam, ja que, segons la seva tradició, l'arcàngel Gabriel (un àngel de nivell superior) se li va aparèixer i li va dir que ell seria el nou profeta d'Al·là. A causa d'això, Mahoma va fer la coneguda fugida a Medina, que se la coneix com Hègira. Va haver de fer aquesta fugida perquè a Aràbia van creure que les seves predicacions eren una amenaça.

L'Islam arriba a la península Ibèrica

711

A començaments del segle VIII es va iniciar la conquesta de la Península Ibèrica, d'aquesta manera va començar una llarga etapa en la qual va influir, molt en la Península, la llengua, la cultura i la manera de viure de la societat hispànica.
Van començar conquerint la Península per Gibraltar entrant per Tarifa i així va començar la conquesta del regne visigot.

Batalla de Poitiers

732

Quan van tenir tota la Península conquistada la van anomenar Al-Andalus. Una vegada tots els territoris del Al-Andalus controlats van voler anar a conquistar més lluny dels Pirineus, on no ho van tenir fàcil perquè els francs els van derrotar en aquesta batalla definitiva, la de Poitiers.
Se'n diu que va ser la batalla definitiva perquè gràcies a Poitiers van frenar l'expansió musulmana d'Europa.

Carlemany, és coronat emperador

800

Carlemany va ser el qui va construir l'imperi Carolingi, a partir del regne dels francs, i també va ser l'emperador des de l'any 800 d.C. Va ser coronat emperador pel papa Lleó III i així és com va anar iniciant l'imperi Carolingi.
Això va ser degut a que Pipí el Breu, pare de Carlemany i fill de Carles Martell, va ser coronat rei dels francs. D'aquesta manera després convertint a Carlemany com a emperador.

Tractat de Verdun

843

Quan va morir Carlemany el seu fill, Lluís el Piadós, va ser el nou emperador de l'imperi Carolingi, però quan aquest va morir l'imperi es va dividir entre els seus tres fills: Carles, Lluís i Lotari. D'aquí és d'on procedeix el tractat de Verdun, ja que al ser dividit l'imperi els germans es van enfrontar entre si, però no un contra l'altre sino que Lluís i Carles es van rebel·lar contra el seu germà, i per firmar un pacte de pau es va crear el tractat de Verdun.

PLENA EDAT MITJANA

Period: 1001 to 1300

En aquesta etapa de l'edat mitjana hi ha una consolidació al feudalisme i creixement de ciutats, junt amb les ciutats també augmenta la producció agrícola, la burgesia (que vindria a ser l'artesania i el comerç) i apareix l'art romànic i el primer art gòtic.

Es forma la Corona d'Aragó

1162

El regne de la Corona d'Aragó va surgir de la unió de Catalunya i Aragó i gràcies a això també va surgir una nova família reial, que va ser governada fins a principis del segle XV. Aquests dos territoris eren controlats per a un mateix rei, encara així cada territori mantenia les seves diferències, com per exemple: la seva llengua, les lleis, i les institucions.
El primer monarca va ser Alfons II d'Aragó, encara que a Catalunya se'l coneix com a Alfons I el Cast.

Conquesta de Mallorca

1229

Els mercaders catalans com ha objectiu tenien: primer conquerir les illes Balears, ja que era un regne ric i un bon centre de comunicacions. Així que a principis del segle XIII el rei Jaume I el Conqueridor va començar a conquerint Mallorca, després Eivissa i Menorca va ser conquerida una mica més tard. Després les terres van ser repartides entre els organitzadors de la conquesta i reemplaçades per catalans, ja que una gran part de la població musulmana va morir o es va veure obligada a emigrar.

Es forma la Corona de Castella

1230

Tot comença quan Castella i Lleó s'uneixen i es separen varies vegades per motius d'herències i matrimonis. Quan Ferran I junta el seu regne amb el de Lleó aconsegueix la primera unificació dels dos regnes, però es torna a separar i unir moltes vegades més, ja que després de la seva mort hi torna ha haver moltes qüestions d'herència. Es forma la corona de Castella quan Ferran III hereta el regne de Castella de la seva mare i el de Lleó dels seu pare i els uneix definitivament.

BAIXA EDAT MITJANA

Period: 1301 to 1500

En aquesta etapa hi ha una gran disminució d'habitants a causa de la Pesta Negra, hi ha una crisi econòmica molt greu a causa de la caiguda de la producció agrària i la disminució del comerç i guerres entre les diverses monarquies i un munt de revoltes pageses, és a dir, conflictes polítics i socials.

Pesta Negra

1348

Va ser una malaltia molt infecciosa que va causar una pandèmia. En els estudis que es fan avui en dia diuen que la Pesta Negra va matar a un terç dels habitants del continent europeu, el que vindria a ser uns 20 milions d'habitants.
Fins que la malaltia no es va expandir per tot Europa (la Península Ibèrica va ser l'últim lloc d'Europa en el que es va expandir) no es va reduir fins desaparèixer.

Conquesta de Constantinoble per part dels turcs

1453

Va ser un fet molt important, ja que va marcar la fi de l'edat mitjana d'Europa. Va ser degut a que quan van voler atacar els turcs Constantinoble ja estava molt dèbil a causa de problemes interns i els hi va ser molt fàcil de conquerir.
Aquest fet se'l coneix com la caiguda de Constantinoble (antiga capital de l'imperi romà d'Orient).

Fi de l'últim regne musulmà, el de Granada

1492

Va ser degut a que els Reis Catòlics volien posar sota la seva corona tots els territoris de la Península Ibèrica.
Després d'una llarga guerra que va durar deu anys van conquerir la nassarita de Granada, que era l'últim territori que els hi quedava als musulmans a la Península Ibèrica. Van guanyar gràcies a un bloqueig militar musulmà de més de nou mesos, d'aquesta manera l'últim monarca musulmà, Boabdil, es va rendir i els hi va haver de donar la ciutat.