L'EDAT MITJANA A CATALUNYA

CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ - principi de l'Edat Mitjana

476

Guifré I

878

Guifré I El Pelós

Period: 878 to 897

Fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials.

Sunyer I

897

Sunyer I

Period: 897 to 947

Fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.
Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 i van tenir una filla.

Guifré II, Borrell I

Period: 897 to 911

Va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Era fill primogènit del comte Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries.

Guifré II, Borrell I

911

Borrell II

947

Miró I

947

Borrell II

Period: 947 to 992

Fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992). Fill de Sunyer I i de la seva segona muller, Riquilda de Tolosa. El 968 Borrell II es va casar amb Letgarda de Tolosa, filla del duc d'Aquitània Ramon III. Van tenir 2 fills i 2 filles.

Miró I

Period: 947 to 966

Fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.

Ramon Borrell

992

Ramon Borrell I

Period: 992 to 1018

Fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).
Fill gran del comte Borrell II i de la seva primera dona Letgarda de Tolosa.

Berenguer Ramon I

1018

Berenguer Ramon I

Period: 1018 to 1035

Fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Fill de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d'Ermessenda de Carcassona. Va sotmetre pacíficament el comte d'Urgell

Ramon Berenguer I

1035

Ramon Berenguer I

Period: 1035 to 1076

Fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Fill de Berenguer Ramon I de Barcelona i de Sança de Castella.
El 1039 es casà amb Elisabet de Nimes, d'origen francès.

Ramon Berenguer II Cap d'Estopes

1076

Ramon Berenguer II Cap d’Estopes

Period: 1076 to 1082

Fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II.

Berenguer Ramon II El Fratricida

Period: 1076 to 1096

Fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Ramon Berenguer II.
Va fer una expedició contra els musulmans fallida el 1081

Ramon Berenguer III El Gran

1097

Ramon Berenguer III El Gran

Period: 1097 to 1131

Fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Era fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, i la seva muller, Mafalda de Pulla-Calàbria, la qual succeí en el tron comtal de Barcelona.

Ramon Berenguer IV

1131

Ramon Berenguer IV

Period: 1131 to 1162

Fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161). Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona en 1131, mentre el seu germà Berenguer Ramon succeïa al seu pare en el tron comtal de Provença.

Peronella D'Aragó

1137

Peronella d’Aragó

1137

Peronella d’Aragó

Period: 1137 to 1164

Fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu i muller de Ramon Berenguer IV

Alfons I el Cast

1157

Alfons I el Cast

Period: 1157 to 1196

Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte de Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34.
Fou fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó.

Pere el Catòlic

1178

Pere el Catòlic

Period: 1178 to 1213

Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron.
El 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel.
El 1204 es casà amb Maria de Montpeller i van tenir dos fills.

Jaume I el Conqueridor

1208

Jaume I el Conqueridor

Period: 1208 to 1276

Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.
Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial i regnà 58 anys.
Fill i successor del rei Pere II d'Aragó al tron de la corona d'Aragó i de Maria de Montpeller.

Pere II el Gran

1240

Pere II el Gran

Period: 1240 to 1285

Fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys.
El rei Pere "el Gran" fou fill de Jaume el Conqueridor i de segona muller d'aquest, Violant d'Hongria.

Alfons II el Franc

1265

Alfons II el Franc

Period: 1265 to 1291

Fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291).
Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília.
A la mort del seu pare, el novembre de 1285, el succeí al tron de la corona d'Aragó així com en el dels comtats catalans. Alhora, el seu germà segon, Jaume el Just va heretar el Regne de Sicília.

Jaume II el Just

1267

Jaume II el Just

Period: 1267 to 1327

Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).
Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron de la corona d'Aragó.

Alfons III el Benigne

1299

Alfons III el Benigne

Period: 1299 to 1336

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys.
Fou el segon fill del rei Jaume II d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols.
Renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i Portugal i es féu monjo fugint el mateix dia del casament. Deu anys després seria ell mateix qui es casaria en segones núpcies amb Elionor.

Pere III el Cerimoniós

1319

Pere III el Cerimoniós

Period: 1319 to 1387

Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387).
Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona, Alfons III el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Aragó, el seu germà, l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell.

Joan I el Caçador

1350

Joan I el Caçador

Period: 1350 to 1396

Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-97). Començà a regnar a l'edat de 37 anys.
Fou el primer fill del rei Pere III el Cerimoniós i de la seva esposa, i cosina segona, Elionor de Sicília.

Martí I l'Humà

1356

Martí I l'Humà

Period: 1356 to 1410

Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407).
Era el germà de Joan I.

Ferran I

1412

Ferran I

Period: 1412 to 1416

Fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412- 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara.

Alfons IV

1416

Alfons IV

Period: 1416 to 1458

Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Fill primogènit de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.

Joan II

1458

Joan II

Period: 1458 to 1462

Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Fill segon de Ferran I d'Aragó i de la seva muller Elionor d'Alburquerque.

CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ - final de l'Edat Mitjana

1492