-
3500 BCE
L'ESCRIPTURA
L’escriptura,va ser inventada probablement pels sumeris.La tècnica era molt simple: en un got ple d’aigua, en la qual es conservava, l’escriba agafava un grapat d’argila fina, bé depurada i l’estirava amb la mà sobre un coixinet o un placa de la mida que necessités. Després, amb la punta d’una canya anava dibuixant sobre aquesta pasta els signes que expressaven la seva llengua. La tauleta s’assecava llavors al sol, o bé es coïa al forn. http://cort.as/-CGMT -
Period: 3500 BCE to 476
QUE ÉS LA EDAT ANTIGA ?
L'edat antiga o antiguitat és el període de la historias entre el naixement de l’escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l’ edad mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric. https://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_antiga -
3150 BCE
L'ANTIC EGIPTE
La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic. Inclou un període total de diversos milers d'anys.L'antic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_Egipte -
2000 BCE
LA DOMESTICACIÓ DEL CAVALL
Existeixen diverses hipòtesis sobre molts dels punts clau de la domesticació del cavall. Tot i que els cavalls van començar a aparèixer en els motius artístics en l'art de cova del paleolític a partir de 30000 aC, aquests eren cavalls salvatges i eren probablement caçats per carn. No està clar com i quan els cavalls van ser. domesticats.https://ca.wikipedia.org/wiki/Domesticaci%C3%B3_del_cavall -
776 BCE
ELS PRIMERS JOCS OLIMPICS
Els Jocs Olímpics d'estiu de 1896, coneguts oficialment com a Jocs de la I Olimpíada, es van celebrar a Atenes, Grècia, entre el 6 i el 15 d'abril de 1896. Van participar 176 atletes masculins (no hi va haver participació femenina) de catorze països, que van competir en 43 competicions de nou esports. Van ser els primers Jocs Olímpics de l'Era Moderna. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27estiu_de_1896 -
753 BCE
LA FUNDACIÓ DE ROMA
Segons la llegenda llatina, Romulus va fundar la ciutat de Roma a l'emplaçament del Mont Palatí sobre el Tíber el 21 d'abril del 753/754 aC.Segons la llegenda referida per Titus Livi,[2] Ròmul i Rem eren els fills del déu Mart i de la vestal Rea Sílvia, filla de Numítor i néta del rei Proca. El seu oncle Amulius es va apoderar del tron, matar tots els descendents virils del seu germà Numítor. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3_de_Roma -
Period: 650 BCE to 146 BCE
IMPERI CARTAGINÈS
L'Imperi cartaginès o simplement Cartago fou una monarquia i posteriorment una república de ciutats-estat fenícies del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar des del 650 aC, amb la independència de la metròpoli Tir fins al 146 aC: Estava més o menys sota el control de la ciutat-estat de Cartago després de la caiguda de Tir a mans de l'Imperi Selèucida. https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_cartagin%C3%A8s -
550 BCE
L'IMPERI PERSA
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida). L'imperi Mede, l'imperi Selèucida i l'imperi Part també seran descrits aquí, però com a estats invasors o ocupants de Pèrsia, no pròpiament perses, encara que n'adoptessin els costums i tradicions. https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Persa -
508 BCE
NAIXEMENT DE LA DEMOCRÀCIA
Les democràcies modernes, com a govern de la majoria de la població, van començar a aparèixer en la segona meitat del segle XIX juntament amb el sufragi universal, després de l'abolició generalitzada de l'esclavitud i la sanció de constitucions que reconeixien els drets humans. La paraula democràcia és provinent d'Atenes causades a l'antiga Grècia.La palabra griega "democracia" ("el poder del pueblo") https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_democracia -
Period: 322 BCE to 185 BCE
IMPERI MAURYA
L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya. Tenia la seva capital a la ciutat de Pataliputra, a prop de l'actual Patna. Es tracta de l'imperi més gran que ha dominat el subcontinent indi fins a l'arribada dels britànics.L'Imperi Màuria és considerat un dels períodes més significants de la història de l'Índia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_M%C3%A0uria -
Period: 262 BCE to 241 BCE
LA PRIMERA GUERRA PUNICA
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona. El conjunt de guerres entre Roma i Cartago es van conèixer com "Guerres Púniques" pel fet que el nom en llatí per als cartaginesos era Punici, que al seu torn derivava de Phoenici, en referència a l'origen fenici dels cartaginesos. https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_P%C3%BAnica -
Period: 218 BCE to 201 BCE
SEGONA GUERRA PUNICA
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_P%C3%BAnica -
Period: 149 BCE to 146 BCE
TERCERA GUERRA PUNICA
La Tercera Guerra Púnica va ser l'última de les guerres entre Cartago i la República romana. Va ocórrer entre els anys 149 i 146 aC. Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge de Cartago. Les conseqüències de la derrota de l'imperi cartaginès. -
Period: 4 BCE to 1 BCE
PERÍODE HEL·LENÍSTIC
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria. A més de l'esplendor de les ciutats, com ara Alexandria, Antioquia de l'Orontes i Pèrgam. https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_hel%C2%B7len%C3%ADstic -
9
GERMÀNICS
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda. En la seva expansió, van formar els regnes de l'edat mitjana a Europa. Alguns pobles germànics foren els francs, els alamans, els vàndals, els visigots, els ostrogots, els saxons, els angles, els burgundis, els frisis, els gots, els longobards, els queruscs, els sueus o els teutons. https://ca.wikipedia.org/wiki/Germ%C3%A0nics -
313
L'EDICTE DE MILÀ
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. https://ca.wikipedia.org/wiki/Edicte_de_Mil%C3%A0 -
476
CAIGUDA DE L’IMPERI D’OCCIDENT
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident
