-
ELS PRECEDENTS
ELS CANTS DE TREBALL
Es tracta de cants entonats pels esclaus africans, portats al ritme del dur treball. Eren interpretats a cappella i de forma responsorial.
ELS ESPIRITUALS
Es tracta d'himnes de caràcter religiós cantats a cappella i de forma responsarial.
ELS BLUES
Es tracta de cántics profans on es reflecteix la tristessa. Eren interpretats a cappella i de vegades amb la harmònica.
EL RAGTIME
(temps rasgat) es una barreja del ritme aforamericà i europeu, interpretats amb el piano. -
ESTIL NOVA ORLEANS
A Nova Orleans es van formar algunes bandes de música intregades pels esclaus recentment aliberats que van emigrar a aquesta ciutat.
CARACTERISTÍQUES
Els instruments eren adquerits de les bande militars
Les bandes eren un nombre reduÏt de musics
Els "nous musics" toquen com canten
La música que tocaven tenia la influència del ragtime, del blues i dels espirituals
Solien fer improvisacions col·lectives o petites improvisacions solistes.
Van destacar Buddy Bolden i Brown Skinned Babies -
DIXIELAND
Eren bandes de músics negres solament. Aquest gènere musical és producte de la barreja entre l'estil Nova Orleans i la música europea.
Algunes de les diferències amb l'estil Nova Orlenas són:
Es desenvolupen més les improvisacions
Els tempos són més ràpids
Es un estil menys expressiu, però amb més recursos tècnics
Les melodies són més polides i les harmonies més clares
Una de les bandes més importants d'aquest estil es l'Original Dixieland Jazz Band i Papa Jack Laine -
EL SWING I LES BIG BAND
Es tracta d'un tipus de música molt proper a la música de ball.
CARACTERÍSTIQUES:
Es tracta de grans orquestres perfectament uniformades
Interpreten melodies enganxoses
Les actuacions estan dirigides especialement per a ballar
Són bastant fidels a les partitures
Instrumental, la típica Big Band combina instruments de vent-metall, vent-fusta i una secció rítmica
L'època de la preguerra espanyola va ser un període de gran esplendor per al jazz. va destacar José Moro. -
EL BEPOP
El bepop va sorgir a Harlem.Les característiques son les següents:
Grups reduïts d'intruments
La bateria adquereix una gran importància.Ja no marcarà regularment els quatre temps ara es toca de una forma més lliure
Ús de ritmes complexos
Interpretacions vituoses
Desenvolupadament d'una gran tècnica intrumental i originalitat en les improvasacions
Harmonies dissonants
Emocionalment, transmitia sensacions diferent
Autors importants: Charlie Parker i Dizzy Gillespie -
COOL JAZZ
És un nou estil dels anys 50 que sorgeix per reemplaçar la nerviosa intraquil·litat del bepop.Transmet una sensació de suavitat, intimisme, relaxació... amb ritmes tranquils i amb contrastos tímbrics moderats.
destaquen: Miles Davis i Gerry Mulligan -
HARD-BOP
És el símbol de la reacció d'un grup de joves musics negres, aquest estil es va desenvolupar a partir del bepop. Els ritmes són estimulants i sincopats, i assoleixen una gran importància
Destaquen: John Coltrane i Sonny Rollins -
FREE-JAZZ
El free-jazz va intetar consienciar la societat americana de la necesitat d'identificar-se amb la població negra. En les inspiracions, plantegen unes línies melódiques i rítmiques d'una gran llibertat creativa, harmonia atonal i usen les polirítmiques, improvisiacions col·lectives, fent ús de soroll
Destaquen: Ornette Coleman i John Coltrane
A Espanya, el jazz comença a ressorgir i sogeixen músics i oients interessats en aquest estil. Destaca: Tete Montoliu i Pedro Iturralde -
JAZZ FUSIÓ
JAZZ-ROCK
Sorgeix de la combinació del jazz amb element del rock. La guitarra elèctrica i el baix elèctric eren els instruments amb més popularitat en el món del rock, aixó va donar lloc a una nov revolució en el so. Les bandes de jazz rock van reemplaçar el contrabaix pel baix eléctric i la guitarra i l'orgue van situar-se com intruments solistes
Van destacar: Milers Davis i Jaco Pastorius -
JAZZ FUSIÓ
SMOOTH-JAZZ
Es va desenvolupar partint d'un reelaboració més comercial del jazz, es caracteritza per un ritme lleuger i sense grans pretensions de complexitat. Aquest nou estil va familiaritzar el públic no aficionat amb els sons del jazz. Les seues melodies es van fer molt populars en els bars i en altres locals on es vol una música ambiental
Van destacar: George Benson i Chuck Mangione -
JAZZ FUSIÓ
EL JAZZ LLATÍ
Combina les característiques del jazz amb els intruments llatinoamericanes,destaquen la música afrocubana i porto-riquenya, en la qual destaquen especialment les melodies del jazz, amb la improvisació i els ritmes típics de percussió llatinamericana.
Van destacar: Arturo Sandoval i Paquito D'Rivera
Els anys 70 a Espanya van sorgir musics com Juan Carlos Calderón o Jose Nieto, el quals a més d'escriure música jazz van fer composicions en altres estils musicals -
NEOTRADICIONALISME
Les diferents fusions que van tenir lloc en la dècada dels 70 van provocar que el jazz s'allunyés cada vegada més dels seus orígens. Aquesta situuació va fer que alguns músics, majoritàriament negres, reivindicaren una tornada als orígens
Aquest revival del jazz clàssic l'encenten músics com Scott Hamilton o Herbie Hancock i entre els músics més destacats hi ha Wynton Marsalis -
EL JAZZ A ESPANYA ALS ANYS 90
El camí obert per Paco de Lucía és continuat per nous músics que porten la fusió del flamenc i el jazz a un nou idioma.Destaquen Jorge Pardo, que passeja els sons del nou flamenc per tots els racons del paneta, Chano Domínguez que va començar amb el grup de rock andalús Cai i Carles Benavent un gran baixista