-
ELS PRECEDENTS
Cants de treball: cants interpretats pels esclaus african, en el dur treball i a capella.
Espirituals: els cants espirituals van ser la fusió entre les tradicios musicals africans i els cants religioses dels misioners europeus.
El blues: càntics de càracter profà, en la població negra i reflecteix la tristesa que l'envolten.
El ragtime: és una barreja del ritme sincopat afroamericà i la música clàssica europea de piano. -
ESTIL NOVA ORLEANS
- Els instruments van ser adquirits de les bandes militars.
- Bandas formades per un grup reduït de músics.
- Els "nous músics" no cap coneixement musical, de manera que els intruments es converteixen en una extensió de la seua veu.
- La seua música tenía influència del ragtime, blues i espirituals.
- Feien improvisacions col·lectives o petites improvisacions solistes. Alguns dels grups de l'època: Buddy Bolden i la seua Orquestra o Brown Skinned Babies.
-
DIXIELAND
Dixie= sud, land=terra
- Hi ha més improvisacions.
-Tempos más ràpids.
- Estil menys expressiu i més tècnic.
- Melodies més polides i harmonies més clares.
Bandes de l'època: Original Dixieland Jazz Band i Papa J ack
Laine. -
CHICAGO. ELS PRIMERS SOLISTES
Estil chicago: caracteritzat per una claredat més gran i el solista té
una major importància.
Músics de l'època: Louis armstrong i Bix Beiderbecke. -
EL SWING I LES BIG BAND
Swing= major èxit comercial del jazz.
Big Band= banda gran:
-Gans orquestres uniformades i amb faristols de xou.
-Interpreten melodies enganxoses.
-Són per a ballar.
-Són fidels a les partitures i per els solos es fan improvisacions.
-Combina instruments de vent-metall, vent-fusta i una secció rítmica. Piano, solista i acompanyament.
Un músics, Count Basie
La preguerra espanyola va ser un període de gran esplendor per Swing i les Big Bands. Un músic d'aquesta época és Xavier Cugat. -
EL BEBOP
- Grups reduïts d'instrumentistes.
- Bateria té una major importància.
- Ús de ritmes complexos.
- Interpretacions virtuoses.
- Gran tècnica instrumental i originalitat en les improvisacions.
- Harmonies dissonants.
- Emocionalment, transmetia nerviosisme. Músics de l'època: Charlie Parker i Dizzy Gillespie.
-
COOL JAZZ
Cool= fresc.
- Reemplaça la nerviosa intranquil·litat del bebop.
- Transmet una sensació de suavitat.
- Ritmes tranquils i constrastos tímbrics moderats amb sordines.
- S'utilitzen instruments de vent-metall.
Músics de l'època: Miles Davis i Gerry Milligan. -
HARD-BOP
Hard= dur.
- Simbolitzen els grups de jóvens músics negres.
- Es va desenvolupar a partir del bebop.
- Ritmes estimulants i sincopats.
- Busquen la tornada a les arrels del jazz: el blues, els espirituals
i el gòspel.
Músics de l'època: John Coltrane i Sonny Rollins. -
FREE-JAZZ
- Representa un trencament total amb tot l'anterior i planteja un retorn als anys 20.
- En les interpretacions, plantegen unes línies melòdiques i rítmiques d'una gran llibertat creativa.
- Harmonies atonals i usen les polirítmies.
- Realitzen improvisacions col·lectives.
Músics de l'època: John Coltrane i Charles Mingus.
En aquesta època, a Espanya, el jazz comença a ressorgir i
sorgeixen músics com Tete Montoliu i Pedro Iturralde, a nivell internacional.
-
JAZZ FUSIÓ
El jazz fusió mostra la fusió d'elements aliens al jazz. D'aquest
es prenen els seus paràmetres i es barregen amb tota mena
d'influències musicals derivades dels corrents culturals més
diversos, rock, flamenc, salsa, la música afrocubana, étnica, folk,
clàssica, la world music , etc.
El jazz a Espanya, va rebre un escàs suport institucional durant
els 70, però van sorgir músics com Juan Carlos Calderón o José
Nieto. -
JAZZ-ROCK
És la combinació del jazz amb elements del rock.
- La guitarra elèctria i el baix elèctric, instruments més populars
en el món del rock.
- Les noves bandes del jazz rock, van reemplaçar el contrabaix
pel baix elèctric i la guitarra o l'orgue deixen de pertànyer a la secció
rítmica per a situar-se com a instruments solistes.
Músics de l'època: Milers Davis i Al Di Meola. -
SMOOTH-JAZZ
- Ritmes lleugers i sense grans pretensions de complexitat.
- Utilitzen bases del funky amb un so elegant amb elements del
pop lleuger i del soul. - Les melodies es van fer molt populars en els bars i en altres locals on es vol una música ambiental, com el chill-out. Músics de l'època: George Benson i Chuck Mangione.
- Utilitzen bases del funky amb un so elegant amb elements del
- Ritmes lleugers i sense grans pretensions de complexitat.
-
JAZZ LLATÍ
-En el jazz llatí es troba la música que fusiona el jazz amb la
música afrocubana i porto-riquenya.
- Destaquen les melodies del jazz, amb la improvisació i els
ritmes típics de percussió llatinoamericana.
Músics d'aquest estil: Arturo Sandoval i Tito Puente.
Egberto Gismonti o Claudio Roditi fusionen la bossa nova
brasilera amb el jazz. El tango argentítambé s'acosta al jazz en
les composicions d'Astor Piazolla. -
TRADICIÓ I EVOLUCIÓ
NEOTRADICIONALISME
En els 70 van tenir lloc diferents fusions del jazz i s'allunyés
cada vegada més dels seus orígens i per això alguns músics
reivindicaren una tornada als orígens.
Aquest revival del jazz clàssic l'enceten músics com Scott
Hamilton o Herbie Hancock, amb una música inspirada en
els principis del bop. La banda Lincoln Center Jazz Orchestra,
es va dedicar a preservar la identitat musical del
jazz afroamericà. -
EL POST JAZZ
LA REVOLUCIÓ NOVAIORQUESA
Alguns músics van emprendre una revolució en què es feia
música que recolla influències de tot tipus, fusionant sense
limitacions conceptuals.
Músics més destacats: Eugene Chandbourne i Ned Rothenberg.
A Espanya, Paco de Lucía porta la fusió del flamenc i el jazz.
Chano Domínguez comença amb el grup de rock andalús Cai.
Al 2001, Michel Camilo i Tomatito van conseguir el Latin
Grammy Award al millor àlbum de jazz pel seu treball Sapin.
