L'antiga Roma

La republica

27

La tradició situa el final de la monarquia en el darrer rei, Tarquini el Superb.
Rei cruel, molt violent. Assesinà l'anterior rei, Servi Tul.li.
Episodi: permeté la violació de Lucrècia, una patrícia romanaen mans del seu fill.
509 aC. Revolta patrícia: el Senat decidí l’expulsió de Tarquini i s’abolí la monarquia→ conseqüències:
- Expulsió dels etruscs de la ciutat de Roma.
- Inici de la República Romana.
Data sospitosa: coincideix amb l’expulsió del darrer tirà a Atenes

Institucións de la república romana

27

El govern de la República es fonamentava en 3 institucions:
• El Senat. Format per 300 antics magistrats, gairebé tots procedents de famílies patrícies. Centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis.
Dirigia la política exterior. Assessoraven als magistrats.
• Magistrats. S’elegien anualment pels comicis i governaven la ciutat.
Cursus honorum:"successió de magistrats",era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l'antiga Roma.

Primeres guerres civils

88

El 88 a.C. van enfrontar a:
▪ SUL·LA (optimates):
▪ Cònsol del moment.
▪ Enfortí el senat i debilità el tribú de la Plebs.
▪ MÀRIUS (populares):
▪ Havia estat cònsol per 7 vegades Suposa la primera vegada que les legions entren a la lluita política de Roma.
El 83 a.C. Sul·la torna, i altre cop en una guerra civil derrota Cinna.
Inici de la dictadura de Sul·la (82 aC - 79 aC)
Dictadures: magistrats, per culpa de la crisi i guerres, confien el poder polític a caps militars.

La crisis de la república

146

1. Desorganització administrativa: Govern pensat per a dirigir una ciutat i no per un territori tant extens com va arribar a ser l’aconseguit al final.
2. Desigualtats socials entre:Patricis: Enriquits per les guerres i s'apropien de l'ager publicus amb el que crearan grans latifundis. Grans compradors d'esclaus que els treballen els latifundis. o Cavallers(equites): Inicialment surten de l’exèrcit, eren aquells que es podien pagar un cavall. Emprenedors, comerciants, banquers,etc

Tercera guerra púnica

149

Causes:
• Roma temia un possible atac de Cartago, influenciada pel rei Numida Massinissa, veí i rival de Cartago i aliat de Roma a la segona guerra púnica.
146 a.C. Escipió Emilià destrueix Cartago per complet. (Carthago delenda est) Conseqüències:
Cartago queda devastada fins que dos segles després.
Octavi August, ja en època de l'imperi romà, la reconstruirà i la farà la capital romana de les províncies africanes.

La religio romana i l'aparició del cristianisme

215

Religió politeista, adopta el panteó grec.
Culte públic (sacrificis i processons) + culte privat: déus de la casa (lars i penats) en un altar domèstic
(larari) i als avantpassats (manes).
Auspicis: mètode de consulta als déus: interpretació del vol dels ocells per part dels àugurs. Els déus fan
saber la seva voluntat (presagis i prodigis).
S. I dC A Palestina, dominada pels romans, va aparèixer una nova religió monoteista fonamentada en els
ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Segona guerra púnica

218

Causes:
Cartago s'havia recuperat extenent-se cap a la península ibèrica, on fundaren nova Cartago, capital púnica
peninsular.
Roma havia imposat uns tributs massa forts a Cartago després la primera guerra púnica.
El 219 a.C. ANNÍBAL BARCA, des de Cartago Nova, conquereix Sagunt, ciutat al nord de Cartago Nova, i aliada
de Roma.
Conseqüències:
▪ Roma es queda amb gran part d'Hispània.
▪ Cartago perd totes les possessions no africanes.
▪ Cartago ha d'entregar les naus de guerra.

Primera guerra púnica

264

Causes:
• Invasió militar de Cartago a Messina, a Sicília.
• Voluntat de controlar l'estret de Messina.
Després de la derrota de Cartago, Roma imposa una gran indemnització econòmica, recuperació de
presoners sense necessitat de donar un rescat, l'expulsió dels cartaginesos de Sicília i l'obligació de demnar
permís a Roma per realitzar una guerra.
Conseqüències:
• Cartago quedà molt debilitada.
• Sicília, Còrsega i Sardenya primeres províncies romanes fora la península.

La lluita entre patricia i plebeus

494

494 aC revolta plebea → primera secessió
En plena lluita contra els pobles llatins a Itàlia, es convocaren tots els romans en edat militar a servir a
l’Exèrcit.
Els plebeus s’hi negaren fins que els seus drets fossin reconeguts.
Es reuniren per separat i crearen una assemblea pròpia, l’assemblea de la plebs, i un magistrat, el tribú
de la plebs per defensar els seus interessos.
471 aC segona secessió → Els patricis no podien ignorar la seva existència. I el 367 aC fi del conflicte.

La Monarquia

509

En els primers temps, Roma s´organitza com una monarquia.
7 reis: personatges semillegendaris. Els 4 primers llatins els 3 darrers etruscos.
Primers institucións:
·Rei :Cap de l'exercit, de la justicia i religios.
No hereditari. Triat entre les families més poderoses.Vitalici.
·Senat: format per les families més importants.200 inicialment i 300 a partir de servir Tul.li. Funció consultiva.
·Comisis per Cúries: Cada cúria tenia el seu comici i estava formada per ciutadans.

Patricis i Plebeus

509

Divisió dels romans en dos grans grups:
·Patricis: eren una minoria de familias aristocràtiques, que es considerava descendents dels fundadors de Roma i s'agrupaven en gens.Propietaris de la terra i dels remats.Drets polítics.Governen la ciutat.
·Plebeus:Incloïen a tots els que havien arribat a la ciutat després de la seva funció. Grup més nombrós:pagesos,artesans i comerciants. No tenien propietats territorials ni drets polítics.
·Esclaus: poc nombrosos.
·Clients:esclaus alliberats.

Origens historics

2000

|| mil.leni Ac la Península Itàlica era ocupada per diversos pobles:
Al nord, el etruscos.
Al centre, els llatins, un poble de pastors i agricultos.
Els sabins.
Al centre est, els samnites.
Al sud, els grecs.
Mitjan s. V||| aC algunes tribus de llatins s' aplegaren a la riba del riu Tíber,el tauró del Palatí.
Més endevant, s'asentaren sobtre els set turós, propers entre ells,per protegir-se de les inundacións i dels seus enemics.