-
Atenes/ Grécia
Primers Jocs Olimpics Moderns. -
París/ França
Comencen a participar de manera no oficial, les dones. -
Saint Louis/ Estats Units
Fred Lorz, guanya la marató fent trampes. -
Londres/ Anglaterra
Dorando Pietri, va correr la marató. Va arribar a l'estadi primer, però pel cansanci, va agafar la pista al rebes i desprès de ser reconduit va caure cinc vegades abans de creuar la meta, sempre agudat per algún jutge. Finalment l'atleta que va quedar en segon lloc, va posar una reclamació, que va ser acceptada, descalificant així a Pietri. -
Estocolm/ Suecia
-
Anvers/ Belgica
Paavo Nurmi, va ser un atleta finlandés, que gràcies a les numeroses victories que va obtenir en els jocs olimpics de 1920, va rebre el sobrenom de, el finlandes volador -
París/ França
-
Los Angeles/ Estats Units
-
Amsterdam/ Paisos Baixos
John Anderson, va guanyar l'or, en el llençament de disca amb una distancia, de més de 49 metres. -
Berlín/ Alemanya
Primers Jocs Olimpics, on es fa, el relleu Olimpic. -
Period: to
No es celebren sls Jocs Olimpics, a cause de la Segona Guerra Mundial.
-
Londres/ Anglaterra
Les dones participen per primer cop, de manera oficial. -
Helsinki/ Finlandia
S'inclou la vela, com a proba olímpica -
Melborne/ Australia.
-
Roma/ Italia
En aquests Jocs participaren un total de 84 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els comitès de Marroc, San Marino, Sudan, Surinam i Tunísia. -
Tòkio/ Japó
. En aquests Jocs hi van participar 5.151 esportistes (4.473 homes i 678 dones) de 93 comitès nacionals. -
Méxic/ Méxic
L'atleta Enriqueta Basilio fou la primera dona a la història de les olimpíades en encendre el peveter olímpic. Van ser els primers jocs en què es realitzaren proves de dopatge. -
Munic/ Alemanya
En aquests Jocs Olimpics, Mark Spitz aconsegueix set medalles d'or en natació, convertint-se en l'heroi dels Jocs. -
Montreal/ Canadà
La gimnasta romanesa de 14 anys Nadia Comăneci, es torna la primera atleta en aconseguir un 10 de puntuació. -
Moscú/ Russia
Com a forma de protesta contra la intervenció soviètica a l'Afganistan, quinze països van desfilar en la cerimònia d'obertura amb la Bandera Olímpica en lloc de les seves banderes nacionals -
Los Angeles/ Estats Units
El xinès Li Ning va ser considerat el "Príncep de la Gimnàstica" en aconseguir 6 medalles en aquesta disciplina. -
Seül/ Corea del Sud
La mascota Hodori representava un llegendari tigre de les tradicions coreanes. -
Barcelona/ Catalunya.
Cap al final de la cerimònia de clausura, enmig d'una pluja de focs artificials, Cobi, la mascota olímpica va desaparèixer, navegant per l'aire en un vaixell de paper. -
Atlanta/ Estats Units
Carl Lewis va acomiadar-se dels Jocs al seu país, de la mateixa manera que va començar el 1984. El Fill del vent va guanayr per quarta edició consecutiva el salt de llargària. Igualava així les 9 medalles d'or del finès Paavo Nurmi en atletisme. -
Sydney/ Australia
Inge de Bruijn, fou protagonista. Es va penjar tres medalles d'or (en 50 m i 100 m lliures i 100 m papallona, novament amb tres rècords del món) i una altra de plata (relleu 4x100 lliure). -
Atenes/ Grécia
El nedador estatunidenc Michael Phelps va ser el rei indiscutible dels Jocs, janyant 6 medallas d'or. -
Beijing/ China
Usaint Bolt, aconsagueix fer els 100 metres llisos, en 9,69 segons. Establint així un record mundial que encara no s'ha superat. -
Londres/ Anglaterra
Aproximadament unes 4700 medalles, entre Joc Olímpics i Paralímpics. -
Rio de Janeiro/ Brasil
Els Estats Units d'Amèrica van quedar en primera posició el medaller dels Jocs per cinquena vegada ens els darrers sis esdeveniments, aconseguint el major nombre de medalles d'or (46) i el major nombre total de medalles (121).