-
Period: to
Regència de Maria Cristina
-
Crema de la fàbrica de Bonaplata
Durant les revoltes dels progressistes, els partits demòcrates van afegir-se i la petita classe obrera que s’estava formant a Catalunya va revoltar-se contra la primera aparició d’una màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata. En un acte ludista, la crema de la fàbrica fou un petit acte revolucionari per part d’una classe que encara no s’havia consolidat a Espanya.
https://www.llibertat.cat/2007/02/1935-els-obrers-cremen-la-fabrica-de-la-bonaplata-a-barcelona-en-un-acte-ludista-665 -
Constitució del 1837
En aquesta constitució es troben aspectes progressistes i moderats. S’introduïa el liberalisme doctrinari i una segona cambra a les corts, el Senat.
El període legislatiu era de 3 anys i la Corona tenia el poder legislatiu. D’una altra banda, es conservava la sobirania nacional i s’establien una sèrie de drets abundants.
https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/constitucion-de-la-monarquia-espanola-de-18-de-junio-1837/html/ -
Period: to
Regència d'Espartero
-
Desamortització del clergat secular
Aquesta llei és realitzada per Espartero quan aquest està al poder. Els progressistes estableixen aquesta llei en què el clergat secular patirà una desamortització severa, que durarà uns 3 anys i desapareixerà amb la caiguda del partit progressista del poder i el començament de la dècada moderada.
https://www.nuevatribuna.es/articulo/cultura---ocio/historia-desamortizacion-espanola/20201216184521182380.html -
Bombardeig de Barna
Després d’una insurrecció portada a terme en contra del lliurecanvisme proposat per Espartero, Barcelona pateix al desembre del 1842 un bombardeig amb canyons que ocasiona un total d’entre 20 i 30 morts de civils i la destrucció de gran quantitat d’edificis (462).
https://www.infodefensa.com/texto-diario/mostrar/4095510/dia-como-hoy-1842-baldomero-espartero-ordena-bombardeo-poblacion-civil-barcelona -
Period: to
Dècada moderada
-
Constitució del 1845
Aquesta és la Constitució moderada més notable, trobant que la sobirania era compartida entre la Corona i les Corts i el sufragi era censatari, sent exageradament restringit. A més, el període electoral del congrés era de 5 anys, mentre que els senadors eren anomenats per la reina.
Els poders del monarca eren nombrosos, entre altres podia convocar a Corts, així com dissoler-les.
https://iessagasta.larioja.edu.es/attachments/article/271/1845%20-%20Constitucion%20de%201845.pdf -
Inici de la guerra dels matiners
La segona guerra Carlina és ben bé una revolució donada a les zones rurals catalanes per part dels carlistes en contra de les mesures econòmiques adoptades pel govern moderat i el fràcàs de casar al pretenent carlí amb Isabel. Rep el nom de guerra dels matiners perquè va començar poc després de l’alba.
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/segona-guerra-carlina -
Period: to
Bienni progressista
-
Desamortització de Madoz
Aquesta desamortització, coneguda com la desamortització civil, no respectava el concordat signat al 1851 i posava en venda les terres comunals dels ajuntaments. Es trobarà en vigència fins al 1924 i amb aquesta es produirà la venda de terres més abundant.
https://www.nuevatribuna.es/articulo/cultura---ocio/desamortizacion-madoz-1854-1856/20210207102413184292.html -
Vaga general del 1855
La primera vaga general del país va durar nou dies i reclamava el dret d’associació pels obrers, la reducció de les jornades laborals i l’increment dels salaris. Amb més de 100.000 treballadors de vaga, l’Estat va sufocar-la amb crudesa.
https://www.elnacional.cat/es/cultura/1855-asociacion-muerte-primera-huelga-general-historia-catalunya_285732_102.html -
Period: to
Darrers anys d'Isabel II
-
Llei Moyano
Durant els darrers anys d’Isabel, destaca la publicació de la llei Moyano, coneguda com la primera llei d’educació a Espanya. Aquesta llei tenia com a objectiu baixar la taxa d'analfabetisme. Per això, es va dividir l’educació en 3 nivells (l’etapa primària, l'educació mitjana i una ensenyança superior).
https://dpej.rae.es/lema/ley-moyano -
Guerra del Marroc
Durant els darrers anys d’Isabel, es va desencadenar un seguit de “guerres de prestigi”, en la que destaca la Guerra d’Àfrica o primera Guerra del Marroc. En aquesta guerra, Espanya va atacar al Marroc, encara que finalment pel tractat de Wad-Ras es va posar fi a la guerra, declarant a Espanya vencedora i al Marroc culpable.
https://conocerespanablog.wordpress.com/2020/06/02/primera-guerra-de-africa-1859-1860/