-
3950 BCE
Antiga China
Per a les persones comunes, les sabates masculines mortuòries s'usaven de color blau, negre o marró, mentre que les dones els usaven brodats en brillants colors. Les soles estaven brodades amb una flor de lotus i una escala, simbolitzant l'ascens al cel. No obstant això, els més ancians realment celebraven la seua longevitat usant una calça--sabata brodada amb el símbol xinés de la felicitat. -
3150 BCE
Antic Egipt
El calçat va ser símbol de poder i luxe, era reservat pels homes importants i n'existia el treball del portador de sandàlies per als sacerdots, que van desenvolupar un veritable culte a la sandàlia, establint-se normes molt estrictes que havien de complir en relació amb aquesta peça cada vegada més valorada. Eren elaborades en fibres, ja anaren de papir o de fulles de palmera de dàtils; també podien ser de cuir i fins i tot de fusta. Les reservades a actes funeraris, eren decorades en or. -
3000 BCE
Mesopotàmia
A Mesopotàmia eren comuns els coturnos: un antic calçat alt de sola de suro subjectes per cintes de cuir o un altre material. Eren símbols d'alta posició social. -
2000 BCE
Antiga Grecia
En l'antiga Grècia predominava l'ús de senzilles sandàlies, denominades ‘pedila’ i, per a realitzar llargs trajectes, un tipus de calçat mitjà tancat, conegut com ‘karbantine’. Aquest últim també portat pels romans, cèltics i altres civilitzacions fins a l'Edat Mitjana, era format per un tros de material (generalment pell) amb orificis que permetien introduir tires per a ajustar-ho, i realitzat en una sola peça de cuir des de la sola fins a les tires que la subjecten la vaig piular. -
1500 BCE
Antiga Persa
Les seues sabates eren flexibles, regularment al color de la pell de l'animal, per la qual cosa tendien a ser de color groc tènue i eren amarrats als turmells amb corretges i botons. -
29 BCE
Imperi Romà
El calçat principal és el calcei. Aquesta era la sabata per excel·lència dels romans, cobria tot el peu tancant-ho en una cobertura de cuir unida a una gruixuda sola. Com s'usaven primordialment en terrenys a l'aire lliure algunes soles tenien claus units a ella per a millorar la tracció i així facilitar el camí per terrenys relliscosos. -
200
Antiga Roma
Els romans van emprar una gran varietat de tipus de calçat, des de botes i sabates fins a sandàlies, segons fos la seua classe social. El seu aspecte es coneix gràcies als textos literaris i les escultures i relleus de l'època. Aquí podem veure, d'esquerra a dreta, una reconstrucció dels calçats més característics: però, calceus, calceus patricius, caligae i soleae. -
400
Inici Edat Mitjana
En aquesta època, les formes del calçat era molt diversa, existint botes altes, baixes, esclops o amb capdavantera allargada. Un dels models més influents van ser els Crackowes. Es caracteritzen per ser un calçat de capdavantera molt allargada que arriba a aconseguir fins a vint polzades -
1500
Fin Edat Mitjana
Més extravagant van ser les poulaines que es van estendre per Europa entre la gent jove de la nobleza. L'augment de la capdavantera demarcava la classe social a la qual es pertanyia i en molts casos impedien caminar correctament.
Va ser necessari llavors establir un límit per a les capdavanteres, així Carles V de França va arribar a prohibir el seu ús. -
Renaixement
El nord i el centre d'Itàlia, amb la ciutat de Florència al capdavant, es convertiria al segle XV, en el focus i referència de la moda, però aquest moviment també va esquitxar a França, Anglaterra i Espanya.
L'enfangat dels carrers feia necessari l'ocupació d'una plataforma per a les classes més adinerades, destacant els chapines venecians, les dones ho usaven per a elevar la seua figura. Arribaven a mesurar fins a 50 centímetres d'altura, la qual cosa posava en perill l'estabilitat de la dona. -
Barroc
Quant a les sabates masculines, la forma havia portat a una capdavantera quadrada. Aquesta forma va dominar el període sencer. Les sabates van arribar a ser més amples, particularment durant els anys de guerra. Les sabates de les dones eren similars als dels homes, però amb talons més alts. El calçat femení es va diferenciar marcadament del masculí i les botes es van associar a l'uniforme militar. En el segle XVII, l'anomenat "oxford" -
La moda dels talons: Luis XIV
Luis XIV de França,era molt baix i millorava la seua altura agregant 10 centímetres a les seues sabates de talons. Eren de color vermell i representava un to marcial. La moda va passar a la Gran Bretanya i el rei Carlos II d'Anglaterra en la seua coronació se li representa calçant un parell vermell, amb talons.
Luis XIV va signar un edicte on solament els membres de la seua cort podien calçar sabates amb talons vermells. Però l'alta societat calçava sabates de talons no autoritzats i imitacions. -
Revolució francesa: la desaparició dels talons
La Revolució Francesa va ser decisiva per al desenvolupament del calçat. Per a aquesta època es va buscar un calçat el més còmode possible i és per això que del taló es va passar a les sandàlies de tires enllaçades i també als escarpines molt estrets. -
Revolució industrial: començament de la indústria del calçat
És en aquesta època quan apareix un dels models de sabates més conegudes i valorats al voltant del món: les sabates Oxford. Es tracta d'un clàssic i és per això que aquesta època va ser realment important per al calçat. Va ser una etapa de molts canvis, ja que, gràcies a tota la maquinària nova que es va poder crear amb la Revolució Industrial es va poder donar una revolució i començar a conformar-se una autèntica indústria del calçat, començant a produir en sèrie des de finals del segle XIX. -
Revolució industrial: les sabatilles o sneakers
Les sabatilles són filles de la Revolució Industrial, es van poder anar refinant la versió de començaments del 1800's anomenada Plimsoll's i que eren cautxú amb alguna forma per al peu, incòmodes i sense peu esquerre i dret. A la fi d'aquest segle, pel 1890's Goodyear, va començar a elaborar sabatilles més còmodes sota el nom de Keds, marca que contínua fins avui i la qual en 1917 massifica el calçat esportiu. Es es els va cridar "sneakers" pel poc soroll que emetien. (To sneak) -
El segle del calçat femení: la incorporació de la dona a l'esfera pública
Sens dubte el segle XX va ser per excel·lència el segle de la sabata femenina lloc que, a poc a poc les dones es van ser incorporant a l'esfera pública, sorgint un gran nombre de sabates diferents. Més tard, sorgeixen de nou els stiletto o talons d'agulla i tornen a tornar, però readaptats a les noves tendències, les sabates amb acabats molt més alts i elegants. Les ballarines i aquest tipus de calçat es difonen per igual. -
Sabatilles d'esport: Las Converse, Adidas, Puma i Nike
Marquis Conversi estableix la seua fàbrica de sabatilles, amb la qual revolucionaria el món del bàsquet i establiria una icona americana atemporal,
Per mentre, a Alemanya Adi Dassler, el fundador de Adidas, comença a fabricar artesanalment les seues sabatilles. En 1931 aconsegueix fabricar el seu primer model de sabates de tenis.
Puma va venir en el '48 i la dècada del '70 va veure néixer i créixer a Nike com la sabatilla més enfocada als corredors, i any a any aquests grans del calçat esportiu, -
Fins a l'actualitat
A poc a poc les sabates s'acosten a l'actualitat on la tendència és la varietat, ja que existeix calçat de tot tipus per poder adaptar-se a qualsevol estilisme, de totes les èpoques de l'any.
