-
Period: 1000 BCE to 999 BCE
Origen Imperi Romà
L'ocupen diverses pobles:el llatins un poble pastors i agricultors,els etruscos i els grecs que hi havien fundat colònies. -
800 BCE
Tribuns dels llatins
Algunes tribus de llatins es van aplegar a la riba del riu Tíber, a prop de l'illa Tiberina, un lloc fàcil de defensar i ben comunicat per al comerç. -
509 BCE
Roma es va convertir en República
L'any 509 a.C. les famílies patrícies de Roma es van aliar amb els plebeus per fer fora el darrer monarca etrusc, Tarquini el Superb. Roma es va convertir en República -
509 BCE
Expulsió Tarquino
Van expulsar Tarquino el superb, l'últim rei etrusc. Des d'aquest moment el poder va passar a les mans del senat, assemblea amb els romans mes poderosos, iniciant-se l'etapa de la república. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
La època de la monarquia
Roma va ser una Monarquia: el rei, que tenia els poders màxims administrava la justícia,era el Pontifex Maximus i va haver set reis; els quatre primers, llatins, i els tres últims, etruscs, són els que van engrandir Roma.L'economia va continuar essent l'agricultura i la ramaderia, -
500 BCE
L'expansiò de Roma
La República romana va conquerir territoris immensos gràcies a l'augment de la seva riquesa i a un exèrcit nombrós i eficaç -
500 BCE
La lluita per la igualtat
Els patricis van formar un govern aristocràtic.Els plebeus estaven exclosos de tots aquests drets, però havien de pagar impostos i servir a l'exèrcit. Les dones van quedar excloses de la ciutadania i els exclaus no tenien llibertat personal -
Period: 500 BCE to 44 BCE
Roma a la conquesta del Mediterrani
-
300 BCE
Govern de la República va ser organitzat en tres institucions
El govern de la República va ser organitzat en tres institucions:Comicis,Magistrats i Senat. -
Period: 300 BCE to 500
LA HISPANIA ROMANA
La presència romana a la Península Ibèrica va començar al final del segle III a.C. i va durar fins al començament del segle V d.C. Durant aquest llarg període, Hispània va ser una província de l’Imperi Romà i va adoptar les estructures socials i econòmiques del món romà (romanització). -
133 BCE
La crisi del segle 1AC
Entre l'any 133 i el 44 a.C. Va tenir lloc a Roma la crisi del sistema republicà. Les conquestes van aportar grans riqueses a Roma, però també van generar grans desigualtats socials. -
100 BCE
Dos segles de pax romana
Durant els segles I i II d.C. l'Imperi assoleix la màxima expansió. En aquest període, anomenat pax romana(pau romana), gairebé no hi va haver conflictes socials ni guerres exteriors, perquè un exèrcit poderós garantia la pau i defensava les fronteres (limes) dels atacs dels pobles estrangers (barbari). -
100 BCE
Les guerres civils
La crisi del segle I a.C. va provocar que el Senat i els magistrats donaren el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells i van generar violentes guerres civils. -
44 BCE
Assasinat de Juli César
Va ser assassinat per aquells que veien com perillava el seu poder,el senat,apuñalat. -
27 BCE
Octavi August,Emperador.
Després de la mort de Juli Cèsar, el seu fill adoptiu Octavi va vèncer els seus rivals en una guerra civil i es va convertir en l'home més poderós de Roma.
L'any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i li concedí el títol d'August, que significa "excels". Octavi August, concentrant en la seva persona tots els poders civils i militars, va inaugurar un nou sistema de govern: l'Imperi. -
Period: 27 BCE to 212
L'Imperi Romà
Octavi August,Emperador i dos segles de pax romana -
100
Monoteisme
A Palestina va sorgir en aquesta regió el cristianisme, una nova religió monoteista fonamentada en els ensenyaments de Jesús de Natzaret. -
212
La cituadania romana per a tots els habitants en Roma.
L'any 212, l'emperador Caracal·la va atorgar la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi. -
300
L’imperi entra en crisi
partir del segle III d.C. l'Imperi va haver d'afrontar tot de problemes:
-Les fronteres no eren gens segures a causa dels atacs dels pobles germànics que habitaven més enllà del limes
-L'autoritat imperial va perdre força i es van produir revoltes freqüents.
Davant d'aquesta situació, els caps militars van anar augmentant el poder i l'exèrcit es convertí en l'única autoritat de les províncies. -
312
El cristianisme religió oficial
Constantí, un general que lluitava per convertir-se en emperador, va vèncer el seu rival i va ser nomenat emperador ,convençut que la nova religió, el cristianisme, li havia portat sort, va decidir protegir-la -
313
Autorització del Cristianisme
Constantí va autoritzar la nova religió (Edicte de Milà), va deixar de perseguir els cristians i ell mateix es va convertir al cristianisme. -
380
Cristianisme religió oficial
Al final del segle IV l'emperador Teodosi va declarar el cristianisme religió oficial de l'Imperi . Amb el temps el cristianisme es va expandir per tot l'Imperi. -
395
La fi de l'imperi occidental
A partir del final del segle III , diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
395
La separció de roma
L'emperador Teodosi, per facilitar la defensa de l'Imperi, el va dividir entre els seus fills, Arcadi i Honori. A partir d'aquell moment es van constituir dos imperis: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient. -
476
El darrer imperador
L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el darrer emperador romà d'Occident. -
500
Les invasions indoeuropees
Entre els segles XI i VI a.C., pobles indoeuropeus van penetrar a la Península pels Pirineus buscant terres on assentar-se.Vàren avançar per tota la península. -
1000
El regne de Israel
Amb el temps el cristianisme es va anar escampant per l'Imperi Romà i va ser proclamat religió oficial.El poble hebreu havia creat a l'Orient Pròxim un regne anomenat Israel. Aquest regne el van envair primer els assiris i els egipcis i després els grecs i els romans -
1000
Les colonitzacions.
Al començament del I mil·lenni a.C., un seguit de pobles del Mediterrani interessats en la riquesa minera de la Península Ibèrica, van arribar a les costes de l’est i del sud peninsular i hi van establir colònies.
